Enfilat ja l’any 2024, no puc ometre el meu record per l’amic Jordi Gibert Rovira, que als 91 anys ens deixà el dia 23 de desembre, i que l’acomiadàvem precisament el dia de Nadal. El Jordi va ser una d’aquelles persones que en diem de “soca-rel”, que no s’havia deslligat dels seus orígens. Natural de Vilanova i la Geltrú, era fill d’un prohom històric en el vessant radiofònic i futbolístic (director de Ràdio Vilanova i president del C.F. Vilanova). En el viatge de joventut, trobà la seva “costella” a Vilafranca, la Remei Sogas, que fou el seu “pal de paller” per arrelar, mai millor dit, i integrar-se completament al tarannà tan divers respecte del seu principi. El Jordi era extravertit, apassionat pels cavalls, col·leccionista d’estris, sobretot de la pagesia, molt proper als seus amics, molt de la “conya” i, sobretot, abocat a la seva família.
A banda de regentar l’estanc de l’avinguda de Tarragona, formaven una llar d`inspiració artística amb la Remei, escultora, tallista pessebrista i mare dels seus fills, Goretti, Griselda, Gemma, Jordi i Joan Vicenç. Tots ells empeltats per l’ensenyament i la idiosincràsia dels pares, continuen portant l’establiment. Han esdevingut artistes, creatius i dibuixants com el Jordi, i han augmentat la família amb els gendres, els nets i els besnets que tant estimava l’avi.
Vull esmentar també l’amistat que vaig tenir amb ell, i el suport que oferí al F.C. Vilafranca, del qual era seguidor acèrrim, a més del futbol base quan en formaven part els dos nens, Jordi i Janvi. També fou promotor i assidu a les trobades del Col·lectiu per la Memòria Històrica del degà Ramon Via i del Joan Mascaró.
Una abraçada, Jordi.
Josep M. Batet i Sànchez
Vilafranca del Penedès
