Un grup de veïns i veïnes del Vendrell han recollit 700 firmes mitjançant la plataforma digital Charge.org, per demanar que s’elimini un coto de caça que hi ha prop de les primeres cases, dins el terme municipal del Vendrell i de la rodalia. El moviment veïnal va començar al mes d’agost, quan alguns residents del barri marítim de Coma-ruga i altres també de la zona de l’aeròdrom de Bellvei van despertar-se alarmat pels trets, de matinada. Espantats, alguns van trucar els agents rurals i els van informar que era legal, ja que els caçadors tenien permís de caça des que surt el sol fins que es pon. En concret, el coto abraça zones residencials, la via verda, tot el nucli urbà del Vendrell i part del de Calafell.
Atesa la proximitat del coto de caça de les zones residencials (a 50 metres de les cases més properes) i de la via verda, que és transitada principalment de dia, el veïnat demana a l’Ajuntament del Vendrell que els protegeixi dels trets. Han demanat ajut a Som Poble-ERC i a Podemos, també s’han reunit amb l’anterior i l’actual regidoria de Protecció Civil, a qui van demanar que almenys se senyalitzés els accessos a la via verda, però els tècnics municipals ho van desestimar. El seu via crucis ha passat també per l’àrea de cinegètica de la Diputació de Tarragona, que ha dit que és responsabilitat de l’Ajuntament, i el Síndic de Greuges ha emès un dictamen en què resol que és potestat de l’Ajuntament salvaguardar la seguretat dels residents, i anima l’administració local a protegir la zona amb “zones de seguretat” d’un mínim de cent metres.
El coto de caça del Vendrell ocupa un total de 3.853 hectàrees, 3.138 de les quals al terme vendrellenc, 675 al de Santa Oliva i 40 al d’Albinyana. El Departament d’Agricultura de la Generalitat estableix períodes de veda o mitja veda de caça per a determinades espècies quan produeixen danys considerables en camps de conreu de cereals, horts i arbres fruiters. Tanmateix, el Síndic destaca en el seu informe que l’autorització de l’àrea privada de caça va ser aprovada al 1972, i atès el creixement urbanístic que hi ha hagut a la zona de llavors ençà, a més de l’habilitació de la via verda, per tant, considera que cal adoptar “mesures correctores” per fer-ho compatible.
