Redescobrint Balaguer

Víctor Balaguer va néixer a Barcelona l’11 de desembre de 1824. Literat, historiador i polític, els experts el consideren un home avançat al seu temps i un personatge “polièdric”. El seu vessant d’escriptor, per exemple, comença molt aviat. Amb només catorze anys, Balaguer ja va escriure la seva primera obra de teatre i, malgrat que començà la carrera de dret, l’abandonà per dedicar-se a la literatura.

A més de la seva faceta d’escriptor, Víctor Balaguer va dedicar bona part de la seva vida a l’estudi de la història de Catalunya i de la Corona d’Aragó i a la defensa de la llengua, d’acord amb els postulats romàntics de l’època. Va formar part activa del moviment cultural de la Renaixença i contribuí a la restauració dels Jocs Florals de Barcelona.

En el camp polític, destaca la seva complicitat en la conspiració liberal del general Prim, que va provocar el seu exili a França. Quan tornà a Catalunya el 1867, Balaguer s’endinsà plenament en la política, ocupant les carteres ministerials de Foment i Ultramar.

En el moment culminant de la seva trajectòria, Víctor Balaguer va decidir destinar el seu patrimoni a la creació d’una institució cultural, alhora biblioteca i museu, formada a partir de les seves col·leccions. “Per explicar l’origen d’aquest espai és molt important entendre el seu fundador i la seva vida”, apunta la directora de la biblioteca Víctor Balaguer, Laia Manuel. Segons comenta, Balaguer sempre havia tingut entre cella i cella la importància de “la cultura per al progrés de la societat” i “com que no té fills, decideix donar el seu llegat al conjunt de la població”. Un fons que parteix de la seva biblioteca personal (uns 22.000 volums), però que s’engrandeix amb les donacions, tant de llibres com de peces de museu, que fa la gent dels seus cercles més pròxims. “A partir d’aquí comencen a ampliar-se aquestes dues ales de l’edifici, que són la biblioteca i la pinacoteca”, afegeix Manuel.

Per la directora de la biblioteca, el projecte de Balaguer és tan ambiciós que no existeix res semblant arreu d’Europa: “Balaguer va crear una institució capdavantera que tenia l’aspiració de ser una biblioteca nacional”.

1 de 3

Que Balaguer erigís a Vilanova i la Geltrú un edifici d’aquestes característiques és, segons els experts, un fet extraordinari. “En el context de la museologia catalana, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer és un equipament molt antic, tenint en compte que a Barcelona el primer museu de belles arts es va obrir el 1891, un cop acabada l’exposició universal”, explica la directora del museu, Mireia Rosich.

A la segona meitat del segle XIX, Vilanova i la Geltrú viu un context d’esplendor econòmica. En primer lloc, perquè la ciutat experimenta un creixement i una expansió urbana considerable. I, segonament, per l’arribada de tot el capital indià que, com altres localitats, fa que la ciutat brolli. És en aquest moment quan Balaguer decideix construir, a Vilanova, un edifici de cap i de nou, amb la voluntat que sigui una biblioteca i un museu oberts a tothom. “Es tracta d’un petit univers en un municipi a cinquanta quilòmetres al sud de la capital, a la qual acaba d’arribar el ferrocarril just un any abans de posar la primera pedra”, precisa Rosich.

La directora del museu destaca que l’equipament, construït el 1884, té un caràcter molt singular perquè Balaguer “no és un artista, com poden ser Rossinyol, Miró o Picasso, ni és en el sentit tradicional un col·leccionista, com ho serien Cambó o Guggenheim”. “Balaguer és un polític liberal, un erudit, i tenia un projecte en ment: crear una institució amb un ampli espectre de mirades”, afegeix.

Després de més de dos anys tancada al públic, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer obria portes el 6 de juliol passat, després d’unes obres en el sistema de climatització. Una intervenció que ha permès substituir un sistema obsolet per un de nou, que millora substancialment l’eficiència energètica de l’edifici, a més de la conservació de les col·leccions del museu.

La renovació del sistema de climatització s’ha fet per fases per garantir que, mentre es feien els treballs, les obres d’art estiguessin sempre a una temperatura i humitat controlades. “Hem hagut de fer un tetris amb les col·leccions”, diu Rosich. El fet de buidar les sales ha estat, alhora, “una oportunitat per repensar moltes coses”, com ara la senyalística o la il·luminació. Pel que fa al contingut, l’equip del museu ha decidit incorporar més dones artistes a la museografia, i treure dels magatzems obres que fins ara només s’havien exposat temporalment.

La responsable de la biblioteca Víctor Balaguer celebra que aquest espai estigui, a la fi, climatitzat. Es tracta, de fet, de l’única sala del museu que no ho estava: “És molt important controlar el clima, la temperatura i la humitat en aquesta zona del museu perquè no deixa de ser un magatzem de llibres del segle XIX”.

Aquesta intervenció, que ha tingut un cost de gairebé 900.000 euros, ha estat un dels reptes més importants de l’Ajuntament de Vilanova per al que consideren el museu de referència de la ciutat.

Entre muses: gènesi d’un llegat universal

1 de 3

Si bé la reobertura del museu va ser el punt àlgid del bicentenari, aquest darrer tram de l’any, i també el primer trimestre del 2025, encara hi haurà lloc per a algunes activitats més. La més recent ha estat la inauguració de l’exposició Entre muses. Gènesi d’un llegat universal, una mostra que rememora els orígens del museu a través de diverses fotografies originals, objectes artístics i vestigis arqueològics. Aquesta exposició es podrà visitar fins al març de l’any que ve, quan culminarà la commemoració del bicentenari. El colofó serà un col·loqui internacional que comptarà amb la participació de diversos investigadors que han estudiat la figura de Víctor Balaguer.

Però més enllà del bicentenari, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer té al davant un repte immediat: la rehabilitació de la Casa de Santa Teresa. L’objectiu és convertir-la en un centre de reinterpretació de la biblioteca-museu. “Ara toca fer la part dura de l’obra”, ha explicat la directora del museu, que s’ha mostrat a l’expectativa de com afectaran els treballs al dia a dia de l’equipament. Amb tot, Rosich assenyala que “és una notícia molt important” que es recuperi aquest espai patrimonial i simbòlic com a casa del fundador, a més de tota la documentació que hi ha sobre ella.

Se’l coneix prou, a Víctor Balaguer?

Més aviat se’l coneix poc. Crec que el bicentenari hauria de servir per obrir aquesta mirada a diferents sectors, ja que Víctor Balaguer és un personatge polièdric, que explica molt bé el segle XIX. Balaguer va ser molt important en la seva època, tenia moltes facetes.

Quines?

Ell va néixer el 1824 al carrer Sant Pau de Barcelona, al Raval. Un barri efervescent que en aquell moment vivia, amb molta força, l’inici de la Barcelona industrial. Després la ciutat va trencar les muralles i Balaguer fou un personatge clau per entendre la renaixença. La renaixença va ser un projecte cultural molt ambiciós i Balaguer era a tot arreu. Era un personatge molt influent, però també era un romàntic i no va deixar mai de ser-ho: progressista, liberal, maçó, historiador i, sobretot, gestor cultural. Aquesta paraula no es feia servir a l’època, però no oblidem que ell es feia dir Trobador de Montserrat perquè volia recuperar aquest sentiment i aquesta manera d’entendre el trobadorisme, i instal·lar-lo en el seu món modern: l’època de la industrialització, de les màquines i del progrés.

Si Balaguer hagués mort abans, hauríem tingut una altra imatge d’ell?

Segur. Balaguer visqué quatre etapes diferents, i la darrera coincidí amb la restauració borbònica. La imatge que tenim, per exemple, de Josep Anselm Clavé, que també va néixer el 1824, és molt diferent de la de Balaguer perquè ell morí a la dècada dels setanta i, per tant, no visqué tots els canvis que es produïren a la fi del segle. Víctor Balaguer va ser ministre d’ultramar i va haver de lidiar amb el tema de Cuba. Això no va ser gens fàcil a nivell polític.

El bicentenari servirà per apropar les llums i ombres de Balaguer al públic.

I sobretot per orquestrar els diferents actors que han investigat i recuperat la seva figura. El bicentenari va una mica més enllà i té l’objectiu de fer créixer el coneixement sobre Balaguer per poder interpretar-lo amb una mirada més actual, la del segle XXI. Això també vol dir implicar investigadors més joves el punt de partida dels quals, segurament, és un altre.

Per tant, orquestrar i fer que els instruments sonin.

És clar. Jo soc la directora d’orquestra, però el bicentenari és el resultat d’un treball col·laboratiu. Tot i que l’equip de la Biblioteca Museu és molt petit, estem molt cohesionats i treballem tots a una. Cada d’un d’ells té un paper fonamental en la commemoració del bicentenari.

El bicentenari deixa moltes coses obertes.

Sí. Ens estem trobant amb molts debats i estem al centre de l’huracà perquè és un museu que té col·leccions molt diverses. La Biblioteca Museu Víctor Balaguer no és un museu exclusivament d’art, és una institució patrimonial amb un seguit de col·leccions que venen d’ultramar. A través d’investigadors de la Universitat de Barcelona, volem ajustar el llenguatge i els missatges que es donen en aquesta col·lecció i, en especial, la que ve de les Filipines. Després hi ha tot el tema d’Egipte, que també estem estudiant amb investigadors especialitzats per anar afinant la qüestió i fer créixer el coneixement sobre aquesta col·lecció. La interdisciplinarietat i el diàleg entre historiadors, gent que es dedica a la literatura i historiadors de l’art que ens dediquem a la museologia és important, i això ho possibilita aquest museu. Crec que hi ha moltes coses, també perquè hi ha debats que són universals ara mateix a tots els museus: exposar o no restes humanes, com s’expliquen determinades qüestions relacionades amb colonialisme, qüestions de gènere… Hi ha moltes línies d’investigació que, un cop acabi el bicentenari, tindran continuïtat.

Recentment, s’ha inaugurat l’exposició Entre muses: gènesi d’un llegat universal. Què hi trobem?

La vam inaugurar el 26 d’octubre passat, fent-la coincidit amb la data simbòlica de l’obertura del museu, que va ser el 26 d’octubre de 1884. És una exposició que intenta explicar l’origen del museu, un llegat que Balaguer volia que quedés per a la posteritat, per a les generacions futures. La mostra té un to poètic perquè Balaguer era, a més de totes les facetes que hem comentat abans, un poeta. Balaguer està tocat per l’alè dels déus i creiem que estaria content de veure’s entre muses. El que creem en cent metres quadrats, per tant, és un petit univers, una cambra de meravelles.

L’11 de desembre es commemora l’efemèride del seu naixement. Serà un dia especial?

Sí. Aquest dia farem un acte al Palau Moja de la Generalitat, on el professor catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona Pere Gabriel farà una conferència sobre Balaguer. Ens sembla molt important fer coses a Vilanova, però també a Barcelona perquè Balaguer era barceloní i, recordem-ho, va ser l’artífex del nomenclàtor de l’Eixample.

El colofó del bicentenari serà al març, amb un col·loqui internacional.

Abans encara hi haurà alguna activitat més, segurament a Madrid, perquè Balaguer també va ser diputat a les Corts de Madrid, des d’on defensava els interessos dels catalans. Però el col·loqui, com deies, tancarà aquesta festa. És un acte que hem organitzat de la mà dels professors d’història contemporània Giovanni Cattini i Jordi Roca, amb l’objectiu d’analitzar Balaguer des de diferents aspectes: des de la història, des de la literatura i des de les col·leccions.