La creació d’una Comunitat de Regants al Penedès ha estat una de les grans notícies de l’any al territori. Un projecte complex que s’ha plantejat davant la situació d’emergència que viu la vinya a causa de la intensa sequera dels últims anys, i que la realitat climàtica actual fa preveure que no serà una circumstància puntual. Des de La Fura hem volgut abordar en aquest Tema de la Setmana tots els aspectes que han dut a la creació d’aquesta comunitat, parlant amb els diferents actors involucrats i analitzant els condicionants que implica desenvolupar un projecte com aquest al territori. Alhora, hem anat a trobar la Comunitat de Regants del Pantà de Foix per veure com funciona una iniciativa d’aquesta mena i la manera com s’organitzen, i hem entrevistat el subdirector general d’Infraestructures Rurals de la Generalitat, Antoni Enjuanes, per conèixer els aspectes tècnics i el procés que caldrà seguir.
1. Un projecte “faraònic”
La iniciativa per constituir una gran comunitat de regants al Penedès es remunta al final de la verema del 2023. Després de més de dos anys de sequera intensa, la producció a les vinyes del territori havia patit una caiguda pronunciada, que en alguns punts havia arribat a ser del 40%. “La verema està sent molt dura, els pagesos estan veient com se’ls moren vinyes i ceps”, admetia en aquells moments el director de la DO Penedès, Francesc Olivella. “La situació és greu i els viticultors estan molt preocupats”, afegia.
Assumint que aquesta greu crisi no era temporal, sinó una conseqüència directa del canvi climàtic, el sector va començar a posar sobre la taula diferents opcions per sortir de l’atzucac. Una d’elles l’avançava ara fa un any a La Fura Míriam Lampreave, professora associada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV): “S’hauria d’assegurar una producció mínima i això, quan l’aigua que es rep de la pluja és inferior, només es pot compensar amb reg”.
I això és el que just en aquells moments –tardor del 2023– estaven començant a plantejar diferents pagesos del Penedès, preocupats per la situació angoixant en què es trobaven. “Veient que se’ns estaven morint hectàrees de vinya i que les oliveres també estaven malament, ens vam trobar quatre o cinc pagesos de la comarca amb la intenció de plantejar a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que poguéssim reutilitzar l’aigua de les depuradores, ja que aquesta s’està desaprofitant”, explica Fèlix Sans, pagès i membre del grup promotor de la comunitat de regants al Baix Penedès. “Van ser ells els que ens van dir que la solució passava per constituir una comunitat de regants, que ens permetés fer un reg de suport a la vinya, un reg de supervivència”, afegeix.
Però què és exactament una comunitat de regants? Antoni Enjuanes, subdirector general d’Infraestructures Rurals de la Generalitat, detalla que es tracta d’una “associació de propietaris als quals se’ls atorga una concessió d’ús de l’aigua” i que s’encarrega de “gestionar i vigilar la bona aplicació d’aquesta aigua a les seves finques de conreus”. També apunta que a Catalunya n’hi ha prop de 800, algunes d’elles molt petites.
Tot i que aquell grup de pagesos plantejava una solució a nivell comarcal –a partir de la reutilització de l’aigua de les depuradores de Santa Oliva i Calafell–, des de la Generalitat van deixar-los clar des del principi que aquest projecte havia de ser solidari per a tot el territori del Penedès. “L’aigua és un bé públic i, si es fa una concessió d’ús, és perquè tingui una finalitat social”, remarca Enjuanes. “Pensàvem que fer-ho per al Baix Penedès sol seria més fàcil, més ràpid i més econòmic”, contraposa al seu torn Fèlix Sans.
El fet és que en aquells moments ja s’estava produint un moviment similar a l’Alt Penedès que confluïa amb el que buscaven els seus veïns de comarca, i que estava integrat per viticultors, elaboradors, tècnics agrícoles i membres de l’Associació de Viticultors del Penedès. “Ens trobàvem amb unes condicions climàtiques que no s’havien donat mai, amb els ceps que se’ns morien, i això ens va dur a parlar de crear una comunitat de regants per salvar la vinya, ja que molta aigua que es depura acaba llençada al mar”, relata Josep Esteve, coordinador territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona d’Unió de Pagesos.
Una comunitat de regants única a Catalunya
Tots dos grups van mantenir reunions amb les diferents administracions, com ara el Departament d’Agricultura i l’ACA, amb l’objectiu d’obtenir aquest reg de suport per a les vinyes. Finalment, el juny d’aquest any es van reunir i van començar a treballar de forma coordinada. Va ser en una reunió celebrada el 10 de juliol en què, des de la Generalitat, van confirmar per primer cop que es crearia una comunitat de regants del Penedès, que podria fer els primers passos després de l’estiu.
Dues setmanes després, l’aleshores conseller d’Acció Climàtica de la Generalitat, David Mascort, detallava alguns dels aspectes que tindria aquesta iniciativa, després d’una trobada mantinguda amb el sector vitivinícola del Penedès i el Garraf al castell de Sant Martí Sarroca. Mascort assegurava que aquesta seria una comunitat de regants única a Catalunya, ja que faria servir aigua regenerada per abastir unes 25.000 hectàrees de vinyes. Es confirmava doncs que, a diferència d’altres comunitats de regants que fan servir aigua de rius o embassaments, els recursos hídrics al Penedès provindrien de les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) i de la capa freàtica.
Mascort va donar altres pistes de com es podia desenvolupar el projecte. Aquest seria exclusivament per als cultius llenyosos (vinya, ametller, olivera i fruita) i abastaria els territoris de l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i el sud de l’Anoia. El seu cost i la inversió dependria del nombre de viticultors o propietaris de terrenys que se sumessin a la iniciativa: “En ser un territori tan gran, segur que s’acabarà dividint en subsectors i ens trobarem que hi ha llocs on la majoria de gent no vol regar”, aventurava el conseller.
Constitució de la comunitat
La constitució formal de la comunitat de regants del Penedès va tenir lloc el 20 de setembre a Sant Jaume dels Domenys, un cop ja s’havia confirmat que la verema del 2024 mantenia la tendència a la baixa pel que fa a la producció. A Sant Jaume, prop de 500 persones del sector es van reunir per marcar els primers passos que calia seguir: redactar els seus estatuts, crear una junta permanent i impulsar diferents estudis tècnics sobre la possibilitat d’usar aigua procedent de les depuradores.
Uns treballs que han de ser assumits en un 80% per la Generalitat, sempre que hi hagi un mínim d’un 60% d’adhesions dels propietaris d’aquestes 25.000 hectàrees susceptibles de reg. Això ja genera alguns dubtes entre els pagesos del Penedès. “A l’Alt Penedès hi ha molta terra que es porta amb arrendaments i parceria, amb la qual cosa hi ha d’haver una bona entesa entre els propietaris i els parcers, per veure qui paga la inversió”, assenyala Josep Esteve. “Si veiem que el més normal aquí, en parceria, és que el propietari cobri un 25% de la producció, no sé fins a quin punt pot estar engrescat per poder regar la vinya”, admet.
Pel que fa al Baix Penedès, Fèlix Sans afegeix un altre condicionant: “Aquí la propietat està molt fragmentada, la majoria són petits propietaris, i cal veure què fa cadascun d’ells”. Amb tot, afirma que amb la majoria dels que ha parlat d’aquest tema “hi estan d’acord, perquè si no veuen que la seva finca anirà perdent valor”. Una altra incògnita que hi ha és saber de quina manera es pot impulsar el projecte perquè sigui viable econòmicament.
Des de la Generalitat ja avisen que, tal com ha passat amb altres comunitats com la del Canal Segarra-Garrigues, a Lleida, les hectàrees que es plantegen inicialment acaben notablement reduïdes en el projecte final, ja que no tothom està disposat a pagar el cost que té. Alhora, els estudis d’impacte ambiental que s’han de fer de forma obligatòria també poden reduir-ne l’àmbit i condicionar la metodologia de reg.
Però tot això queda encara lluny. El que s’ha començat a fer ara és la redacció d’una proposta d’ordenances de la comunitat, que després haurà d’aprovar l’ACA. Posteriorment, una assemblea general haurà d’escollir una junta, d’acord amb el que diuen aquestes ordenances. Paral·lelament, des del Departament d’Agricultura s’encarregaran els estudis previs sobre els diferents aspectes tècnics i executius que calen per arribar a materialitzar el projecte.
Un projecte, doncs, que es planteja a molt llarg termini, i que probablement s’haurà d’anar desenvolupant per fases. “És un procés llarg, de dècades, perquè té molta complexitat”, avisa Enjuanes. Potser qui ho va resumir millor va ser l’alcalde de Sant Jaume dels Domenys, Magí Pallarès, quan el dia de la constitució de la comunitat la va definir com un “projecte faraònic”.
2. D’on sortirà l’aigua de reg?
Robert Savé és doctor en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha dedicat gran part de la seva vida professional a la investigació i a fer classes d’Ecologia a la UAB. Actualment, és investigador emèrit a l’IRTA i professor del màster d’Ecologia Terrestre de la UAB i és, també, coautor i coordinador de l’estudi que la Generalitat de Catalunya va encarregar a l’IRTA, l’ACA, l’INCAVI i el Meteocat per conèixer les disponibilitats d’aigua de la DO Penedès, que és bona part de l’àrea que ha d’abastar la comunitat de regants del Penedès fins a finals de segle. Tot i no viure permanentment al Penedès, està molt vinculat a Castellet i la Gornal i això, juntament amb el seu perfil professional i coneixements, va fer que el febrer de 2024 fos una de les divuit persones del Penedès que es van reunir amb el conseller d’Acció Climàtica de la Generalitat d’aquell moment, David Mascort, per saber com avançaven les demandes d’aigua per al rec que ja l’any anterior l’Associació Vitivinícola Catalana li havia fet arribar a l’aleshores consellera Teresa Jordà. Ara és una de les moltes persones que formen part de la Comissió Redactora dels Estatuts de la Comunitat de Regants del Penedès.
El reg mínim: entre 400 i 800 m2 ha/any
Els resultats de l’estudi previ sobre disponibilitat d’aigua actual i fins a final de segle al Penedès es van presentar el juliol d’aquest any en un acte a Sant Martí Sarroca i conclouen que la Comunitat de Regants del Penedès rebrà entre 400 i 800 m3 d’aigua per hectàrea i any. Quantitat que garantirà el reg mínim: “No té sentit regar perquè les plantes només visquin, cal que siguin productives, i amb aquestes quantitats s’aconseguirà aportar una dosi mínima d’aigua perquè el conreu no perdi qualitat i es pugui arribar a unes produccions estables, tenint en compte la realitat climàtica actual i futura, que s’aproximaran a reduccions d’un 20% de la producció que es tenia abans de l’inici de la sequera. El reg ha de permetre estabilitzar la producció i no entrar en les penúries productives d’aquests últims anys”, comenta l’investigador. Els volums hídrics que requeriria la Comunitat de Regants del Penedès estan molt per sota dels 1.000 / 1.500 m3 per hectàrea i any d’altres DO espanyoles, que moltes vegades busquen incrementar producció, fins i tot massa, per destinar-la a vi base o cava. “Cal que pensem en clau de sobrietat i de màxima eficiència, no tenim aigua per fer el que volem, sinó per ajudar-nos a fer el que desitgem i necessitem”, afegeix.
L’origen de l’aigua
Tenint en compte que el Penedès no disposa de cap riu propi important, ni tampoc cap embassament (el pantà de Foix està construït per subministrar aigües avall, i en un futur podria plantejar-se també, com a reservori estratègic), per aconseguir aquest volum d’aigua la Comunitat de Regants del Penedès preveu proveir-se de les depuradores i les aigües freàtiques, podent-se complementar amb les aigües d’escorrentia, que cada cop són més importants donat l’increment de torrencialitat pluviomètrica.
Pel que fa a l’aigua provinent de depuradores, Robert Savé, remarca que caldrà que abans tota sigui tractada en estacions regeneradores: “Les aigües de depuradora no poden servir, en cap cas, per regar horta, i en els llenyosos cal fer-ho amb restriccions i molta cura per evitar problemes higiènics i sanitaris. En el cas del raïm, tot i que després fermentarà, és convenient emprar aigua regenerada per evitar problemes de salut pública”. De les 32 depuradores que actualment hi ha a tota l’àrea que, en principi, preveu cobrir la Comunitat de Regants del Penedès, només la de Santa Oliva compta ja amb una estació regeneradora, malgrat que, ara com ara, no està aconseguint els resultats esperats i l’aigua que en surt continua sense ser apta per al reg. I és que als col·lectors que recullen les aigües brutes dels nuclis marítims del Vendrell entra molta aigua de mar i això fa que l’aigua tingui alts nivells de salinitat i que la regeneració no serveixi, a hores d’ara, per al reg.
Que l’aigua hagi de ser regenerada no significa, segons Savé, que cada depuradora que alimenti el reg hagi de tenir-ne una, ja que per optimitzar recursos i eficiència diferents depuradores poden canalitzar l’aigua cap a una mateixa regeneradora.
Quant a l’aigua provinent de les capes freàtiques, segons l’estudi previ, les bosses d’aqüífer són d’uns set hm3 i en concessions d’aigua n’hi ha cinc. Això significa que en queden dos lliures d’assignació i l’ACA possibilitarà que entri al reg, com a màxim un hm3, perquè l’altre restant es quedarà en reserva per a usos ambientals o de boca en cas de necessitat. Actualment, entre tots els municipis que s’incorporaran, en principi, a la Comunitat de Regants del Penedès hi ha 32 depuradores (algunes són tan petites que probablement no serà rendible que abastin d’aigua).
Cal, doncs, repensar les normes d’ús i distribució de les aigües, d’acord amb models de governança propis del segle XXI, en una nova realitat climàtica i socioeconòmica.
Demanda energètica
Tenint en compte que de les depuradores cada dia en surt aigua i que les vinyes requereixen aigua per regar, sobretot des de finals de febrer fins a finals de setembre, caldrà emmagatzemar-la en basses a la superfície i, si els hidròlegs ho consideren oportú, injectar també aigua al freàtic. En qualsevol cas, un cop es determinin aquests reservoris, s’haurà de fer una xarxa de canalització subterrània, cosa que significarà intervenir temporalment en el territori per on transcorrin aquests tubs. Robert Savé afegeix encara un aspecte més en aquesta equació: l’energia que es requerirà per bombar l’aigua i fer-la arribar a pressió perquè el reg sigui útil i eficient: “Sempre hem rebutjat determinades fonts d’energia a la comarca, però per poder pressuritzar l’aigua ens fa falta energia. Caldrà, si més no, repensar aquest aspecte que afecta el paisatge”.
El sistema de reg de la Comunitat de Regants del Penedès haurà de ser altament tecnificat per optimitzar l’aigua i per garantir la qualitat del sòl. “Hem de ser molt curosos perquè no ens podem permetre perdre un metre cúbic de terra”, anuncia Savé. Això significa que caldrà ser molt prudents amb l’ús d’adobats, perquè l’aigua retornarà al freàtic amb més sals, per tant, cada vegada que es regui l’aigua s’anirà modificant: “Hi haurà d’haver uns controls mínims per vetllar per la qualitat i un sistema de reg altament tecnificat, amb molts sensors que permetin a la Junta de la Comunitat anar decidint quan es pot regar i com”.
L’investigador Robert Savé insisteix en la importància d’aplicar tot el coneixement tècnic: “Regar no és obrir l’aixeta, sinó donar aigua quan la planta ho necessita. A Catalunya tenim el coneixement i el talent per fer-ho, però ha d’arribar als usuaris i això no és poc important, s’ha de començar aviat a formar els pagesos en l’ús del reg perquè, si no, es produiran autèntics desgavells”. En aquest sentit, Savé indica que a la Terra Alta el reg poc precís ha provocat en el passat la mort de ceps per excés d’aigua, una situació que l’INCAVI ha reconduït en base a l’experimentació, la demostració i la formació.
Impacte al paisatge
Tenint en compte que les canalitzacions seran subterrànies, l’impacte que el reg tindrà en el paisatge penedesenc serà el que provocaran les basses, les quals segurament no tindran una gran superfície per evitar l’evaporació. Per Robert Savé, aquests espais poden afavorir la biodiversitat i utilitzar-se també en cas d’incendis: “Que les basses poden trencar el paisatge? Sí, però prefereixo veure una bassa de reg que no altres infraestructures”. Per l’investigador, però, l’impacte del reg va més enllà del paisatge: “L’aigua sempre porta prosperitat, una altra cosa és si se’n fa un ús especulatiu o social. Encara que sigui poca, el reg generarà una transformació, servirà per estabilitzar la producció –sobretot de la vinya– i això significa estabilitat al sector vitivinícola i, en conseqüència, assentament de la població. Si seguim en sequera i no reguem, les hectàrees de vinya disminuiran i, a la llarga, això vol dir manca de relleu generacional i despoblament”, conclou.
La comissió redactora dels estatuts de la Comunitat de Regants del Penedès, entre altres aspectes, està valorant la representativitat territorial en la futura Junta, que serà l’únic ens que podrà demanar aigua a l’ACA i interactuar amb els pagesos per gestionar-la sòbriament i eficientment. Així, si tot va segons el previst, a principis del 2025 hi haurà els estatuts redactats i podran fer-se les primeres eleccions dels membres de la Junta.
El projecte de comunitat de regants del Penedès es preveu anar-lo desplegant per fases. Així, Savé creu que caldrà esperar uns set anys abans no es puguin començar a regar les primeres zones: “Després de tres anys de sequera és normal que la gent demani poder regar i que es pensi que es podrà començar a fer l’any que ve. Però el reg no arribarà fins d’aquí a set anys als primers llocs. Un cop s’hagi començat, no hi haurà cap motiu per no seguir avançant, tot i que per completar el projecte falten dècades”. Es tracta, sens dubte, d’una inversió milionària, d’aquí que Savé insisteixi en la necessitat d’avaluar i treballar bé el projecte: “Cal pensar en una estratègia de país –i en aquest cas, de vegueria– d’una manera conjunta”, conclou.
3. Comunitat de regants sí, però…
Els pagesos del Baix Penedès van ser els primers a organitzar-se per demanar una comunitat de regants. En aquesta comarca compten, a més, amb l’única estació depuradora del territori penedesenc, la de Santa Oliva, que té una estació regeneradora d’aigua residual (ERA). Com s’ha indicat en l’article anterior, a causa de l’alta salinització de l’aigua que hi arriba procedent dels nuclis marítims del Vendrell, aquesta estació no aconsegueix regenerar l’aigua perquè pugui ser reutilitzada, entre altres, per al reg agrícola. La sequera que pateix el territori en els darrers anys, junt amb el fet de tenir unes instal·lacions que podrien proveir d’aigua de reg, van portar uns quants pagesos de la comarca a organitzar-se per demanar la constitució d’una comunitat de regants.
Josep Maria Campanera és veí de la Bisbal del Penedès i és consultor independent per l’eficiència en el proveïment municipal de l’aigua. Com a pagès que també és, es mostra favorable a la comunitat de regants, però insisteix que cal buscar una altra mirada, molt més àmplia i molt més holística, al voltant de la gestió integral de l’aigua a la seva comarca: “Estic a favor d’aquesta comunitat de regants perquè penso que l’agricultura la necessita com a punt de suport, però sempre que simultàniament a la comunitat es faci un estudi global de recursos i demandes amb una mirada integrada”.
Al Baix Penedès, tal com apunta Campanera, hi ha un fort desequilibri entre la demanda d’aigua i els recursos hídrics locals disponibles. Quant als recursos, actualment la comarca n’explota dos: l’aigua subterrània pròpia i la importada de l’Ebre a través del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT); aquesta última, segons indica, “ve de lluny i té uns costos econòmics, ambientals i polítics rellevants”. Pel que fa a l’aigua subterrània pròpia, el Baix Penedès compta, principalment, amb dues masses d’aigua: la de la plana del Baix Penedès (coneguda com la de l’aqüífer de Sorres de Santa Oliva) i la del bloc del Gaià, que proveeix d’aigua la zona nord del Baix Penedès (el Montmell, Sant Jaume dels Domenys, Masllorenç, Bonastre, Albinyana, la Bisbal, el Vendrell…). Es dona el cas que la massa de la plana del Baix Penedès conté nitrats, per la qual cosa es considera de mala qualitat, mentre que la del Gaià està en sobreexplotació però en bon estat qualitatiu.
Per considerar les demandes hídriques de la Comunitat de Regants del Penedès, Josep Maria Campanera subratlla que és imprescindible situar-se en aquest marc apuntat i ampliar la mirada en l’avenir de la futura dessalinitzadora de Cunit-Cubelles i en l’aigua regenerada que es preveu que, en un termini més curt, es pugui utilitzar de l’ERA de la depuradora de Santa Oliva. “A la comarca tenim uns recursos hídrics i unes demandes, és necessari que les administracions que gestionen aquests recursos tinguin aquesta visió global per fer casar els recursos que hi ha i les demandes. I és imprescindible no oblidar-se de les aigües subterrànies, que ara mateix no tenen cap gestió i tothom les explota, però que estan al mínim. Sense aquesta mirada holística és molt difícil que els recursos i les demandes puguin casar i, al final, les grans perdedores de tot plegat seran, com sempre, les aigües subterrànies i, de retruc, tots nosaltres. En definitiva, cal que ajustem la qualitat de l’aigua als usos adequats: recursos potables per a usos potables i recursos de menor qualitat per a usos no potables. Per exemple, cal regar jardins i horts amb aigua del CAT?”, manifesta.
La necessitat, insisteix Campanera, és que les administracions posin les bases de la gestió integrada de tots els recursos hídrics del Penedès i es plantegin com els gestionaran de manera sostenible quan totes aquestes aigües estan completament interrelacionades: “Dominarà la llei de mercat? Acabarem d’enfonsar les aigües subterrànies? Com reduirem els impactes econòmics i ambientals i de canvi climàtic de les aigües dessalinitzades i importades com són les del CAT? Com en mitigarem els efectes negatius? En aquesta gestió integrada els ajuntaments i consells comarcals hi haurien de tenir un paper rellevant amb la col·laboració de l’ACA i amb la participació de la societat civil, com indica i obliga la mateixa Directiva Marc de l’Aigua”, rebla Campanera.
L’ús d’aigua regenerada que utilitzarà la futura comunitat de regants del Penedès servirà per regar i, si convé i així es decideix, podria servir també per recarregar els aqüífers. En aquest sentit, Campanera alerta dels efectes que aquesta aigua regenerada per usar en l’agricultura intensiva pot tenir per a l’aigua freàtica: “Si no es fa una agricultura menys intensiva, es podria contaminar més l’aqüífer. La Comunitat de Regants del Penedès és una variable molt rellevant a tenir en compte perquè afecta l’aigua regenerada i la futura qualitat de l’aigua subterrània i la infiltració que pugui passar des del sòl”, exposa.
Canvi de l’agricultura tradicional cap a la regenerativa
Aquesta preocupació pel sòl i, en conseqüència, per les aigües subterrànies la comparteix el biòleg vendrellenc Marc Robert. “A causa de l’agricultura convencional aplicada durant tants anys, llaurant molt sovint i utilitzant productes agroquímics, els sòls s’han empobrit notablement. Si no canviem res, encara que reguem, l’empobriment del sòl continuarà produint-se i això no ajudarà a millorar la producció”, explica. Com a alternativa, Robert apunta que cal avançar cap a l’agricultura regenerativa i considera que fer-ho en aquests pròxims anys, abans no s’instal·li el sistema de reg, pot ser una oportunitat: “L’agricultura regenerativa posa el focus en l’activitat del sòl per fer-lo més fèrtil, creant una coberta vegetal que genera tot un ecosistema que alimenta adequadament les plantes i les fa més resistents a les plagues”. No obstant això, Marc Robert reconeix que els primers anys de conversió d’un sistema a l’altre, la producció baixa. És el que es coneix com a “peatge productiu”. Per pal·liar aquesta disminució productiva inicial, el biòleg considera que l’administració hi hauria d’intervenir: “Amb el context general que tenim és difícil que aquestes pràctiques regeneratives de cultiu del sòl s’imposin majoritàriament. Però aquí l’administració podria jugar un paper important tant pel que fa a l’assessorament, com en el suport econòmic per salvar aquest peatge productiu inicial”.
Respecte a la necessitat de rec, Robert el considera necessari tenint en compte la climatologia persistent, però insisteix que “si continuem amb el mateix model agrícola com fins ara, no anirem enlloc, encara que tinguem rec de suport. Per tant, com més aviat fem el canvi a la regenerativa, més millorat estarà el sòl quan arribi l’aigua regenerada”. Les cobertes de sòl, a més de nodrir i protegir la planta, augmenten la capacitat de retenció de l’aigua. Segons apunta el biòleg vendrellenc, s’ha calculat que, ben gestionada, per cada 1% de matèria orgànica que s’incrementi la coberta vegetal, el sòl augmenta la capacitat de retenció de l’aigua com si plogués 25 l/m2. “Tot això són litres que queden al sòl i que farien que el reg de suport fos molt més eficient i rendible”, conclou, al mateix temps que recalca com les cobertes vegetals eviten l’erosió i la pèrdua de sòl en casos de pluges intenses com les que s’han patit al País Valencià.
L’aigua, la gran oblidada en la planificació territorial
Pau Batlle, arquitecte i urbanista, és membre de SOS Penedès i durant molts anys fou també portaveu de la plataforma No Fem el Cim i militant del GEVEN. Coincideix en la necessitat de gestionar els recursos hídrics amb una visió global que apunta Josep Maria Campanera i en la proposta d’apostar per l’agricultura regenerativa que assenyala Marc Robert. Ell, però, afegeix noves variables en aquesta equació, com ara la realitat del sector agrari o la planificació territorial.
D’aquesta manera, per Batlle, cal mirar la futura comunitat de regants des d’altres òptiques: “No es tracta d’abordar-la únicament com una demanda d’aigua, ens hem de fixar en el productor, és a dir, en els pagesos, un sector envellit i amb poca renovació professional. Els pagesos tradicionals desapareixen i apareixen importants grups inversors que estan comprant moltes finques agrícoles, bé per instal·lar-hi plaques solars, bé per posar-hi logística, o grans empreses de serveis agrícoles. Això vol dir que estem anant cap a un procés de capitalització de l’agricultura. Ens podem trobar que amb tot el temps que falta perquè es pugui començar a regar, al final potser ja no quedin pagesos. Estem en una situació d’impàs total”, manifesta. Des del seu punt de vista, la comunitat de regants, per si sola i sense cap altre canvi, no resoldrà res: “Si l’espai productiu queda concentrat en mans de quatre, tampoc farem res perquè el sistema econòmic de l’agricultura serà un altre i segurament no serà el de l’agricultura regenerativa, sinó el de la intensiva”, diu.
Un altre aspecte clau que Batlle anota és l’especulació que assetja el sòl rústic: “Cal aconseguir que el sòl no urbanitzable no sigui objecte d’especulació industrial o urbana i que simplement sigui un sòl per a l’agricultura i se’l protegeixi de plaques solars i especulacions immobiliàries de polígons, sobretot, la logística”. En la mateixa línia, Marc Robert insisteix en la defensa del territori: “És absurd que fem aquesta gran inversió per l’aigua regenerada i continuem especulant amb el sòl agrícola i els pagesos hagin de viure amb la incertesa de si al costat de les seves terres li posaran un polígon o hi passarà la MAT”.
El Pla Territorial del Penedès no contempla la comunitat de regants del Penedès. No es tracta de cap anomalia, ja que, com indica Batlle, “el tema de l’aigua en planificació territorial no s’ha considerat mai. El Pla Territorial no guarda relació amb les necessitats del territori, estem davant d’una planificació de creixement industrial i residencial sense tenir en compte que l’agricultura, davant de la situació climàtica, és tant o més important que la resta”, conclou. És per això que insisteix a recuperar el sistema hídric “no com un eix per on passa aigua, sinó com un sistema molt més complex que ens proporciona el mitjà de subsistència a tots els éssers vius”.
4. Una comunitat centenària
Al Garraf fa més d’un segle que els pagesos van decidir aglutinar-se per crear la Comunitat de Regants del pantà de Foix. Una associació centenària que va aprofitar el trampolí de la construcció de l’embassament, l’any 1909, per constituir-se com a comunitat.
Les obres del pantà es van enllestir el 1928, però no va ser fins al 1935 que es va donar per acabada la construcció dels canals que s’encarregarien de transportar l’aigua des de la presa fins als termes municipals de Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Sant Pere de Ribes i, en els seus orígens, també a Cunit. En total, es van construir 24 quilòmetres de canals, dels quals se’n desprenien séquies i canonades secundàries per abastar d’aigua unes 2.300 hectàrees de terres.
“Tot això s’acaba amb la guerra”, explica Ramon Soler, qui ha estat cap de serveis de la Comunitat de Regants del pantà de Foix els últims trenta-vuit anys. “El 1939, el dictador requisa totes les Comunitats de Regants, i la del Foix no es torna a posar en marxa fins al 1975, amb el meu pare al capdavant”, recorda Soler.
Quan es reprèn l’activitat, els pagesos del Garraf renuncien a la propietat dels canals perquè s’han deteriorat molt i els cal un manteniment que “és molt costós de fer”. Per aquest motiu, tant l’embassament com els canals passen a mans de l’antiga Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental, que més tard es reconvertiria en Junta d’Aigües i, més recentment, en l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). A partir d’aquest moment, la Comunitat de Regants del pantà de Foix s’encarrega exclusivament de fer la repartició de les aigües, a més de fer-ne un control i seguiment.
Ja fa uns anys que l’aigua va deixar d’arribar fins a Cunit, però encara continua subministrant-se a més d’un miler de persones, propietàries de petites terres repartides arreu de Vilanova, Ribes i Cubelles. “Són mil persones, que no mil pagesos”, remarca Xavier Santamans, actual cap de serveis de la Comunitat de Regants de Foix. Actualment, al Garraf només hi ha una vintena de pagesos que viuen de la terra; la resta són horts familiars i altres sistemes de regadiu més petits que també aprofiten l’aigua dels canals. “Per nosaltres són un regant més”, afirma Santamans.
Cada dissabte, els responsables de la Comunitat de Regants del pantà de Foix es troben per valorar el reg que hi pot haver la setmana següent. Segons les necessitats dels pagesos, l’entitat és l’encarregada de traslladar aquestes demandes a l’ACA. “Abans de deixar anar aigua, es tenen en compte molts paràmetres per evitar fer-ne un mal ús. Per exemple, si ha plogut més de 20 litres per metre quadrat, ja es dona per regat”, expliquen.
Sobre l’estat de l’aigua del pantà, el cap de servei de la Comunitat de Regants del pantà de Foix afirma que és “fantàstica per al reg d’horta”. “S’han fet analítiques i malgrat que no és apta per al consum humà, té uns atributs idonis per a la terra”, detallen.
Ara bé, des de la comunitat de regants denuncien que “de tota l’aigua que baixa pels canals, molta s’acaba perdent”. I és que el canal general presenta un seguit de deficiències provocades per la mateixa erosió de l’aigua, la qual cosa ha acabat produint trencadisses en algunes de les parets i, de retruc, fuites. “Tot això s’ha reportat a l’ACA, que ja hi està fent coses, però caldria una renovació integral d’un canal que té més de cent anys d’història”, reblen. Segons Soler, hi ha el compromís de l’Agència Catalana de l’Aigua per adequar el canal general en els punts on més aigua passa. “L’ACA ha pres consciència de la problemàtica del Foix”, celebra l’excap de servei, i per això cada any fa neteges exhaustives al canal per evitar embussos.
Preguntats sobre la nova Comunitat de Regants del Penedès, Soler i Santamans diuen sentir-se “apartats” perquè “ningú ens ha dit res”. “Tot el que sabem és perquè els pagesos ens han anat informant, però ens sobta que vulguin tirar endavant una gran comunitat de regants sense tenir en compte una de centenària”, lamenten.
Això no obstant, des de la Comunitat de Regants del pantà de Foix veuen amb bons ulls el projecte perquè és fruit “d’una revolució pagesa”, però creuen que “s’ha començat a fer per la teulada”. “Hi ha molts fronts oberts”, diu Santamans, que es pregunta què passarà amb l’aigua que procedeix de les depuradores de Vilafranca del Penedès. “Estem jugant amb l’aigua que ve d’una zona que, en aquests moments, també afecta el Foix. Se la quedaran ells?”, es qüestiona.
5. “L’abast de la comunitat de regants l’acabaran definint els costos i l’avaluació d’impacte ambiental”
Què és i com funciona una comunitat de regants?
Una comunitat de regants és una entitat de dret públic regulada per la llei d’aigües. Es tracta d’una associació de propietaris als quals se’ls atorga una concessió d’ús de l’aigua, i ells són els encarregats de gestionar i vigilar la bona aplicació d’aquesta aigua a les seves finques de conreus. A Catalunya hi ha més de 800 comunitats de regants actualment. A banda, també hi ha comunitats que no són regants, però que gestionen aigua per a usos industrials o urbans. Aquestes s’anomenen comunitats d’usuaris.
Els motius pels quals es planteja ara la necessitat de fer una comunitat de regants al Penedès són diferents dels de la resta?
La situació que patiu ara al Penedès, que està relacionada amb el canvi climàtic, ja s’havia donat abans en altres territoris de Catalunya que són més àrids. Una de les comunitats de regants més recents que s’ha creat, la del canal Segarra-Garrigues, també va sorgir per aquest motiu. El procés que se segueix és que els pagesos, agricultors o propietaris de cada zona demanen a l’administració hidràulica –l’Agència Catalana de l’Aigua, en aquest cas– l’autorització de la constitució d’una comunitat de regants i la seva concessió. Des del Departament d’Agricultura el que fem és ajudar els futurs regants en els diferents passos per implantar el regadiu a les seves parcel·les, tant pel que fa a la constitució de la comunitat, que és la fase actual, com després amb el plantejament dels projectes tècnics i la seva construcció.
L’actual context de sequera és el que porta a plantejar la creació d’aquesta comunitat, però alhora també provoca una reducció de les reserves d’aigua. És sempre possible fer una comunitat de regants?
El que planifica la distribució de l’aigua i els usos que s’atorgaran és l’administració hidràulica, mitjançant una planificació hidrològica que es fa cada set anys. En aquest cas, s’ha plantejat fer servir recursos no convencionals, com és el de l’aigua regenerada que surt de les depuradores, que és un recurs bastant estable i constant, ja que es tracta d’aigua que ve dels usos urbans, menys influenciada pel clima. Ara mateix hi ha una aigua que surt d’aquestes depuradores i s’aboca a les lleres. Ha de ser aquesta autoritat la que digui quina quantitat es podrà destinar a regadiu, fent unes anàlisis d’aquestes disponibilitats i definint quins usos se li poden donar. Al final serà el projecte tècnic i les avaluacions d’impacte ambiental les que determinaran l’aigua que es pot destinar al reg.
De moment, s’ha constituït una comissió redactora de les ordenances. Quins són els següents passos que caldrà seguir?
Quan la comissió tingui una proposta d’ordenances, s’haurà de presentar a l’ACA, que és l’autoritat que les haurà d’aprovar. Després, una assemblea general haurà d’escollir una junta d’acord amb el que diuen aquestes ordenances. Per altra banda, des del Departament d’Agricultura tenim la idea d’encarregar ja en paral·lel els estudis previs sobre els diferents aspectes tècnics i executius que calen per arribar a materialitzar aquesta sol·licitud.
S’ha parlat de 25.000 hectàrees susceptibles de reg al Penedès. Realment és factible cobrir tot aquest terreny?
Aquí hi ha un tema que cal tenir en compte, que és el dels costos que tindrà implantar aquesta infraestructura, i que es determinarà als estudis tècnics previs. L’administració posa una part de la inversió inicial, però la resta l’han de pagar els regants o propietaris. També hi ha un cost d’explotació per a les estacions de bombament o els tractaments terciaris. El que passa a vegades és que, tot i que al principi hi ha una extensió molt gran, quan es redacta el projecte definitiu, només s’inclou els que realment volen regar, perquè no tothom està disposat a assumir aquest cost. Això acabarà definint l’abast del projecte. No pots fer un macroprojecte per a un territori que potser després no l’acaba volent pels costos que té. Al Segarra-Garrigues, les 70.000 hectàrees plantejades inicialment han acabat essent 50.000.
No seria millor, en aquest sentit, fer diferents comunitats de regants més petites?
Les comunitats de regants són solidàries en el seu cost. Si tens un projecte que abasta tot el territori, els costos es faran amb una visió global. Si ho fas només amb petits projectes –per exemple les parcel·les que estan més a prop de l’aigua–, quan vulguis regar les que estan més lluny serà més difícil, perquè les que estan al costat no voldran col·laborar a pagar una mica més. Si les poses totes juntes i fas un projecte global i solidari, fas que l’aigua la puguin usar tots, compartint els costos. Hem de pensar que l’aigua és pública i si es fa una concessió d’ús, és perquè tingui una finalitat social. Ara, és cert que tampoc pots portar l’aigua a molts quilòmetres, perquè aleshores els costos serien massa elevats i seria inviable el projecte. S’ha d’arribar a un consens sobre què es pot regar i el que és viable. No és una solució fàcil, però tenim l’avantatge que ja hi ha un interlocutor constituït amb qui es pot anar parlant.
Hi ha un mínim de propietaris que s’han d’adherir a la comunitat, correcte?
La llei d’aigües de Catalunya preveu que el Departament d’Agricultura comenci les obres quan hi hagi una adhesió significativa dels regants, amb un llindar establert d’entre el 50 i el 60%.
A nivell ambiental i paisatgístic, té una afectació molt gran un projecte d’aquestes característiques?
I tant, el regadiu des del punt de vista ambiental està considerat una transformació important. Només que s’implanti en més de 10 hectàrees ja necessita una avaluació d’impacte mediambiental, uns estudis que es fan en paral·lel amb el projecte constructiu i que contemplen la participació ciutadana o d’entitats ecologistes, que poden fer al·legacions. Això pot fer reduir l’àmbit que es pot regar i també pot condicionar la metodologia de reg. També es vigila que no hi hagi una alteració paisatgística que pugui canviar la flora, la fauna o els valors de cada territori. En aquest sentit, els regadius del segle XXI són molt respectuosos amb el medi. En el cas del Segarra-Garrigues, fins i tot s’han impulsat mesures compensatòries, com per exemple la creació de condicions favorables perquè es puguin desenvolupar les aus estepàries pròpies del territori.
Quant de temps pot trigar a estar operativa la infraestructura?
No t’ho puc dir, però és un procés llarg, de dècades, perquè té molta complexitat. A més, una comunitat de regants sempre està activa, perquè cal anar modernitzant els regadius. Segurament s’haurà d’anar desenvolupant en diferents fases.
