El dijous de la setmana passada al matí va ser talat el xiprer de davant del Palau Baltà. La seva capçada va ser víctima d’un incendi a causa d’una espurna la passada Festa Major. Durant uns mesos, s’hi han fet diverses actuacions per salvar-lo -he estat testimoni d’alguna d’elles-, com ara la poda de tota la part afectada, però no ha estat possible la seva supervivència. Ell i jo teníem més o menys la mateixa edat, si bé a ell, per la vida longeva de l’espècie, li quedaven centenars d’anys per davant. Per la seva majestuositat i ubicació, formava part del nostre paisatge urbà. Sembla ser que no serà substituït per a evitar futurs accidents d’aquesta mena.
Entenc que el foc forma part intrínseca del nostre patrimoni festiu, però també penso que quan la pirotècnia passa per davant d’altres elements patrimonials ben nostres, ja es tracti del patrimoni vegetal (com és el cas), animal (colònies d’orenetes) o arquitectònic, caldria que ens replantegéssim seriosament les prioritats d’allò que, per damunt de tot, cal respectar i preservar.
Et trobaré a faltar!
Jordi Forners i Puig
Vilafranca del Penedès
