La jornada electoral de diumenge ha deixat unes quantes evidències. Una primera és que hi ha unes tendències de vot que ho amaren tot. Per exemple, avui fa un any, el PSOE no hauria guanyat ni una partida de dòmino. Però la moció de censura que els partits independentistes li van regalar ho va capgirar tot en quatre dies. De la nit al dia, el buldog del PP s’ha enfonsat, Pedro Sánchez no ha calgut que fes gran cosa per ser vist com un centrat i tot li ha anat de cara. Convoca eleccions generals i les guanya, també les europees al cap d’un mes, i fins i tot a les municipals aquest impuls generalitzat fa pujar els socialistes a molts llocs, per mor que des de les formacions municipals vulguin fer creure que el seu ascens es deu a la seva bona acció. Igualment, ERC ha pujat pràcticament a tot arreu impulsada per aquest corrent generalitzat a l’alça, mentre que JxC, En Comú Podem i el PP perden pistonada. En línies generals, hi ha un traspàs de vots de JxC cap a ERC; dels Comuns cap al PSC; del PP cap a Cs. On sí que és més determinant el factor local –i en aquests casos pot coincidir amb la tendència general o no– és principalment als municipis petits, on el vot és més de proximitat, allà on tothom es coneix. I al Penedès n’hi ha unes quantes mostres.
Entrant en contradicció amb aquesta asseveració, les europees han seguit un altre patró. Fa un mes ERC es va endur la palma a les generals, però diumenge el catalanisme (amb vora 40.000 votants d’altres regions d’Espanya) van optar per votar Puigdemont, és a dir, per denunciar l’exili polític i per la internacionalització del conflicte, per davant de la visibilització dels presos polítics. Altra cosa és que pugui exercir el càrrec. Europa, acomboiada pel PP-Cs-PSOE, que en la repressió a Catalunya estan anant sempre de bracet, està repetint el contrasentit del 21-D i de les generals de permetre a exiliats i presos polítics presentar-se a les eleccions, però després vetar-los l’exercici del càrrec. Això no té solta ni volta.
Finalment, un apunt sobre els empresonats. Mentre continua el judici de la vergonya, que en el futur s’estudiarà a primer de Dret de tots els països seriosos com tot allò que no s’ha de fer, un organisme tan poc sospitós de ser independentista català, i que no sol ficar-se allà on no el demanen, com és l’ONU ha fet pública la seva sentència: no hi va haver violència, el Suprem no els pot jutjar, no haurien d’estar a la presó, se’ls hauria d’indemnitzar i se’ls està coaccionant perquè deixin la política. This is Spain, gentlemen!
