El Departament de Territori de la Generalitat dona per tancat el procés participatiu previ a la redacció del Pla Territorial del Penedès després de vuit sessions de debat telemàtiques, en les quals s’hi van inscriure 547 persones i s’hi van fer 253 propostes. A més, els vídeos dels debats van tenir més de 300 visualitzacions. Segons el Govern, més del 70% de les aportacions van ser sobre temes ja recollits a l’avanç del pla.
El pla parcial del Penedès (que integra 72 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i bona part de l’Anoia) té un horitzó temporal fins a l’any 2038 i proposa estratègies per a tres sistemes: el dels espais oberts, el dels assentaments urbans i el de les infraestructures de transport i mobilitat.
Les aportacions rebudes queden així resumides: la regulació dels espais oberts, amb l’afectació de l’impacte de les urbanitzacions, les noves zones industrials i la implantació d’energies renovables; el canvi climàtic, en què es demana que la implantació de les energies renovables no afecti el sòl agrícola, respecti el Catàleg del Paisatge i s’apunta la importància de gestionar localment els futurs parcs de plaques solars; com a regió agroalimentària, es demana protegir el paisatge del sector vitivinícola i les activitats que hi estan relacionades, compatibilitzant-lo amb altres activitats productives; el document diu “prou” consum de sòl per a la construcció d’habitatges, proposa evitar les edificacions de cases aïllades i fins i tot demana corregir les previsions de creixement exagerat del passat; proposa la creació d’anelles verdes al voltant de les urbs principals i connectar-les per camins amb els pobles veïns; troba necessari planificar els serveis i equipaments des d’una visió supramunicipal; s’alerta que cal evitar que el front marítim del Penedès es converteixi en una ciutat dormitori de l’àrea metropolitana de Barcelona; s’aposta pel turisme de qualitat, per sobre de la massificació del tradicional turisme de costa; es proposa reconvertir els polígons industrials existents abans de plantejar nous creixements, i quan n’hi hagi, que tinguin continuïtat amb els ja existents; es reclama estratègies per atreure empreses d’alt valor afegit i compromeses amb el territori, que no siguin depredadores del sòl, i diversificadores del teixit productiu; es demana la creació d’una línia orbital de tren, noves línies d’autobús que connectin els nuclis principals, amb aparcaments dissuasius prop de les estacions, i impulsar el transport a demanda; es recomana estudiar la possibilitat de situar l’estació de l’AVE que es planifica al centre de Vilafranca; es rebutja el pas de la B-40 per la vegueria; es posa en dubte que les variants siguin l’única solució per resoldre els problemes del trànsit interior dels nuclis urbans, pel seu impacte paisatgístic; es proposa crear una xarxa de vies verdes que facilitin la mobilitat interna tova.
D’altra banda, el procés participatiu del pla reclama una governança del pla propera a la ciutadania, així com la creació d’una Oficina Gestora per començar a implementar les propostes amb consens.
De les aportacions rebudes, el 34,5% es consideren ja incloses dins de l’avanç del Pla; el 36,1% s’estudiarà com incorporar-les a l’avantprojecte; el 14,5% estan condicionades per la planificació sectorial i, per tant, el Pla incorporarà les previsions d’aquesta planificació; sobre el 12,9% de les propostes es considera que el Pla no té competència, però les aportacions es faran arribar a les administracions competents i, finalment, el 2% es consideren propostes contràries al model del Pla territorial.
La redacció es preveu que estigui completada a finals d’any; aleshores s’hi podran presentar al·legacions, el Departament les resoldrà, hi haurà un altre període d’informació pública i li acabarà donant l’últim ok el Govern de la Generalitat.
