Salut dental a l’abast de tots

Mantenir una bona salut bucodental és imprescindible perquè l’estructura de la boca, des de les mucoses i les dents fins a la llengua i les genives, compleixin correctament la seva funció. Malauradament, l’ús de les mascaretes durant la pandèmia ha afectat la nostra salut bucodental, segons s’ha fet ressò l’àmbit de l’odontologia. Tot i que l’impacte de la mascareta no ha afectat tothom de la mateixa manera, factors com la sequedat bucal, o fins i tot la impossibilitat de mostrar el somriure en determinats espais públics, han contribuït a una reducció de l’atenció i la cura de la boca i les dents. Motiu pel qual, un cop represa la normalitat, les consultes al dentista s’han disparat els darrers mesos. Parant molta atenció, això sí, a la nostra butxaca.

Segons les últimes enquestes de salut de Catalunya, aproximadament un 12% de la població catalana defuig l’assistència bucodental per motius econòmics. Una xifra que s’incrementa en els casos de les famílies amb menys recursos (22%), persones a l’atur (27%) o amb incapacitat laboral (24%). Alhora, els informes remarquen que el 59% de la població adulta a Catalunya no accedeix a cap servei odontològic des de fa un any o més, una situació agreujada durant els mesos més durs de la pandèmia, atès que l’assistència es va activar únicament per a casos d’urgència no rutinaris.

Tot i això, l’enquesta del 2020 afirma que, generalment, el 66% de la població de 15 anys o més té una percepció “positiva” de la salut bucodental. Afegint que un 64,4% ha optat pels serveis privats d’odontologia, higiene i protètica dental, malgrat que només el 25,8% de la població general acut al sector sanitari privat. El 68,7% es decanta, en canvi, pel públic.

Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya va impulsar una reforma en l’àmbit públic de la salut bucodental (Llei 12/2020, del 13 d’octubre, de l’atenció pública de la salut bucodental), un programa que “té l’objectiu d’assolir una atenció bucodental universal, equitativa i gratuïta”.

El sistema de salut de Catalunya es troba en plena fase de desplegament d’un programa d’atenció públic i gratuït, que prioritza la població infantil fins als 14, així com els col·lectius més vulnerables.

Aquesta atenció la presten els equips d’atenció primària i, malgrat que tots els CAP haurien de tenir les mateixes cobertures dentals, la realitat és una altra. Existeixen diverses desigualtats, bàsicament territorials, que són una barreja de diversos factors: una població assignada més o menys gran, el nombre de professionals que hi treballen i els recursos alternatius que poden generar els centre d’atenció primària.

De fet, a dia d’avui la cartera de serveis d’odontologia és força limitada i varia molt en funció del grup d’edat. En adults, per exemple, les prestacions es limiten a revisions, proves radiològiques, extraccions de dents i prescripció de fàrmacs. En infants, en canvi, la cartera és més gran i s’hi inclouen revisions, exodòncies, empastaments de càries i segellats de fissures o aplicació de fluor tòpic per prevenir-les, sempre, això sí, en dents permanents.

Tot el que no estigui inclòs en aquesta llista s’ha de derivar a clíniques dentals privades. “Cadascú té les seves eines, tant acadèmiques com pràctiques, per tractar la dent. Jo no podria fer un empastament perquè no el sé fer, i un dentista, en canvi, no podria fer cap tipus de cirurgia”, explica el cirurgià maxil·lofacial del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès-Garraf, Roderick Bonilla. I és que, en molts casos, l’única solució possible al sistema públic és l’extracció: “Si ens ve algú que no pot assumir el cost d’un empastament”, exemplifica el doctor, “l’únic que podem fer és treure el queixal, tot i que aquest no sigui el millor tractament”.

Aquesta és una de les assignatures pendents de la Llei d’Atenció Bucodental, que preveu ampliar les prestacions dentals per als infants i les persones vulnerables abans del 2025. L’objectiu és incloure no només el tractament de dents de llet, sinó també les higienes dentals per a certs col·lectius, com dones embarassades i persones amb rendes baixes. Després d’aquest termini, el programa s’hauria d’ampliar al conjunt de la població, amb l’objectiu de crear un dentista públic gratuït, com passa amb la resta de serveis assistencials.

A Catalunya, la meitat de la població infantil té càries, una afectació que, a priori, no hauria d’entendre de classes socials, però que, en el moment que es vol tractar, sí que s’evidencien desigualtats de caràcter social. És una de les situacions de greuge que posa de manifest l’informe Necessitats de la infància en situació vulnerable de la Fundació Pere Tarrés, un projecte pilot treballat en tres centres socioeducatius per conèixer l’estat de salut bucodental de 139 infants d’entre 3 i 12 anys.

L’informe revela que el 65% d’aquests infants mai havien anat al dentista, mentre que el 66% presentaven afeccions que requerien tractament mèdic. Els factors que més influeixen en la salut bucodental dels menors són, segons l’estudi, “l’escàs seguiment i control d’un especialista, una dieta desequilibrada alta en sucres i la falta d’higiene dental”. Una altra dada rellevant que es pot extreure d’aquest informe és que el cent per cent dels infants que no es renten les dents tenen problemes de càries, mentre que només un terç dels nens que es raspallen les dents tres vegades al dia tenen càries.

Una mala salut bucodental es pot traduir en problemes sanitaris (per dolor a les dents) i, per consegüent, en problemes nutricionals, ja que a causa d’aquest dolor poden deixar d’ingerir determinats aliments. Si anem una mica més enllà, l’informe de la Fundació Pere Tarrés també remarca que se’n poden derivar conseqüències socials, ja que, en alguns casos, els menors poden arribar a desenvolupar problemes de dicció i n’hi ha que, fins i tot, tenen “por” de somriure perquè no se’ls vegi la dentadura.

Un cop vistes les dades d’aquest informe, queda palès que mantenir uns bons hàbits d’higiene i visitar periòdicament el dentista són dues mesures clau per prevenir malalties i tenir una boca i unes dents fortes i sanes. Si això, a més, s’explica de forma entretinguda i propera, el resultat és La veritable història de la Fada de les Dents, un llibre infantil per a l’educació en salut bucodental editat pel Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC). “És una eina per ajudar els odontòlegs, els educadors i les famílies, a fomentar la salut bucodental i fer conscients els nens i les nenes de la importància de la cura de les seves dents durant una etapa en què es produeix el recanvi de peces i en què surten les dents permanents”, explica el seu autor, l’odontòleg Albert Juvany.

Aquest projecte va néixer l’any 2017, fruit d’un concurs de dibuix infantil que va organitzar el Col·legi d’Odontòlegs i l’AFA de l’Escola Pia de Sitges. El tema del concurs va ser la Fada de les Dents i el dibuix guanyador va servir d’inspiració per crear aquest conte, basat en el personatge de la Tooth Fairy dels països anglosaxons i en el popular Ratoncito Pérez de la tradició castellana.

La Fada de les Dents té com a finalitat actuar des de la prevenció en l’àmbit de la salut bucodental infantil, “ensenyant als infants a rentar-se les dents correctament, fent que adquireixin bons hàbits d’higiene dental des de ben petits i que perdin la por d’anar al dentista”, diu Juvany, que també ha avançat que aviat s’editaran nous llibres. “Sensibilitzar en higiene bucodental és guanyar en salut”, ha conclòs.

Quina diferència hi ha entre un cirurgià maxil·lofacial i un dentista?

La principal diferència és que el dentista s’encarrega de tractar qualsevol patologia que estigui relacionada amb les dents i el teixit que les envolta; el cirurgià maxil·lofacial, en canvi, s’ocupa de tot el que té a veure amb el cap i el coll. Dintre de les nostres funcions, però, també hi ha l’atenció a patologies i afeccions bucodentals, com poden ser l’extracció de dents o de patologies associades a les dents, és a dir, extracció de quists o de qualsevol lesió ossiodentària. En altres paraules, el dentista et pot posar un empastament a una dent si tens una càries, però nosaltres no fem això. Si la dent està malalta i el dentista no pot fer-hi res més, nosaltres la traiem.

Quins són els casos més habituals amb què us trobeu?

La majoria d’intervencions són extraccions de queixals del seny, sobretot si presenten complicacions. És a dir, si el queixal està erupcionat i ha sortit completament de la geniva, aquesta extracció la pot fer el mateix dentista. Nosaltres ens encarreguem d’extreure el queixal, per exemple, quan es troba dintre de l’os. Sovint també ens ocupem de patologies quístiques dentàries, d’extirpar petits tumors que puguin aparèixer en genives, llengua o llavis… Però de la mateixa manera que ens trobem amb aquestes intervencions més “petites”, també ens podem trobar amb patologies més greus, com ara càncers de boca.

Som conscients de la importància de tenir cura de la nostra salut dental?

Malauradament, la gent no té una educació basada en la higiene bucodental. La majoria de persones no són conscients que, de la mateixa manera que tots anem a fer-nos la revisió mèdica un cop l’any, també hauríem de fer una visita anual al nostre dentista. Que la gent digui que no es pot permetre anar a un dentista privat em genera molta controvèrsia perquè tampoc posen de la seva part per tenir una boca sana. Et raspalles les dents tres vegades al dia? Utilitzes fil dental i col·lutori? Si la resposta és negativa, comencem a tenir un problema d’higiene.

Quins són els errors que cometem habitualment?

No raspallar-se les dents abans d’anar a dormir o fer-ho només un cop al dia, esbandir-se la boca amb aigua després de raspallar-se, fer servir massa crema dental… Tots són errors higienicodietètics, tot i que després també cal tenir cura del que mengem o bevem. Per exemple, els aliments amb un índex glucèmic alt, l’alcohol o el tabac no són gens recomanables si el que volem és tenir unes dents fortes i sanes.

Per tant, una bona salut dental depèn, sobretot, de nosaltres mateixos.

Sí, és clar. L’atenció sanitària es divideix en diversos nivells i crec que això hauria de ser un problema de primer nivell, en lloc d’intentar resoldre el problema quan ja s’ha creat. Però és molt més fàcil acusar la sanitat de la cartera de serveis o de les poques cobertures que té, quan la realitat és que tots els esforços haurien d’estar enfocats en la prevenció. Si hi hagués més educació en aquest sentit, el volum de pacients seria molt més baix i les llistes d’espera, més curtes. Després, també hi ha un component cultural que fa que a la gent no estigui interessada en la salut bucodental.

?

Jo vinc de Veneçuela i et puc assegurar que a Llatinoamèrica hi ha molta consciència sobre la importància de la salut dental. És cert que pot tenir dèficits en altres àmbits, però no en vanitat i presència. Et puc dir, a més, que he treballat en hospitals amb molts baixos recursos i mai he tingut el volum de pacients que tenim aquí. Bàsicament perquè mai ha estat un problema de primera necessitat i la gent es preocupa per rebre una atenció dental, visitar el seu dentista, etcètera. De fet, tinc amics que són metges i que no han visitat mai el dentista. És a dir, persones que tenen una formació universitària i un perfil socioeconòmic força bo, però que no tenen uns hàbits o una educació al voltant de la salut dental. Com és possible?

La precarietat del sector hi pot tenir alguna cosa a veure?

És evident que cal renovar infraestructures i materials i que cal cuidar molt més els professionals, a nivell econòmic i de prestacions, però tot depèn del centre hospitalari. També he treballat, per exemple, a l’Hospital de Bellvitge i allà el volum de feina és molt més gran. Els professionals estan desbordats i això empitjora la qualitat de l’atenció, bàsicament perquè no tenen temps per fer millor la seva feina. A Sant Camil, en canvi, la situació és una mica millor. En un matí podem arribar a tenir una trentena de pacients, de manera que podem dedicar de cinc a quinze minuts a cada pacient.

Deunidó. I les llistes d’espera?

Per a procediments quirúrgics com les exodòncies, per exemple, hi ha una llista d’espera d’un any, mentre que per a aquelles intervencions més urgents, en les que el pacient pateix dolor constant, el temps es redueix considerablement. Per tant, podríem treballar en millors condicions? Sí, perquè això milloraria la qualitat de l’atenció que s’ofereix. Però també crec fermament que, en matèria de salut dental, tots els esforços haurien d’estar enfocats en la prevenció i l’educació.