1517. Aquesta és la data més reculada de què es té coneixement que Santa Anna és la diada de la festa major del Vendrell. Això ho ha fet públic un estudi de l’historiador Pere Simon, titulat “La diada de Santa Anna documentada des de 1517 com a Festa Major del Vendrell”, presentat dijous de la setmana passada a l’Ajuntament, amb presència de les autoritats municipals, de la directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès Nativitat Castejón i d’una representació dels Administradors de Santa Anna.
Simon, autor de nombrosos estudis centrats en les èpoques medieval i moderna dedicats a l’Arboç i Banyeres, ha localitzat la referència documental de 1517 en el Llibre de la cort del batlle de la vila de l’Arboç, que es troba al fons parroquial de Banyeres, de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. En una de les seves anotacions econòmiques, datada el 20 de novembre de 1517, es confirma que la vila del Vendrell ja celebrava la seva festa major el 26 de juliol.
La festa major del Vendrell de 1517 encara tenia elements lúdics de les festes medievals fins que els decrets del concili de Trento (1545-1564) marcaran un punt d’inflexió: de l’esperit lúdic, quasi carnavalesc, passarà a tenir un caràcter estrictament religiós. Per Santa Anna, els carrers del Vendrell estaven il·luminats amb teieres. Els vendrellencs tenien la missa, el discurs de lloança a Santa Anna, la processó, l’àpat de festa major; rebien la visita de forasters, uns per visitar els familiars, altres per divertir-se o fins i tot per tancar els seus deutes; finalment, hi havia també pólvora (trons, coets) i música.
