Santa Teresa és Fira

L’any 2016 la Fira de Santa Teresa creixia amb un nou espai, avui totalment consolidat. Es tracta de la Fira Handmade, ubicada dins una carpa a la plaça Nova. És un espai organitzat juntament amb la col·laboració de Ferreteries Optimus i convida tothom a aprendre tècniques de diferents àmbits: patchwork, floristeria, decoració, scrap, ganxet, esmalt al foc, domòtica domèstica, rebosteria, etc. La Fira Handmade és un espai de creativitat pensat per a infants i adults. Durant tot el cap de setmana es programaran gairebé quaranta tallers (la majoria de pagament i amb inscripció prèvia).

La Fira de Santa Teresa s’embolcalla d’un reguitzell d’activitats lúdiques i culturals que fan d’aquest cap de setmana un dels més vius i actius de l’any a la capital del Baix Penedès.

Avui divendres a partir de les vuit del vespre a la Rambla i a la carretera Dr. Robert es faran concerts amb els grups Muy Stone i Djangolé i una estona més tard, a l’Auditori del Tívoli se celebrarà el tradicional Música de Gralles, en record a Josep Mañé Torrents, Gros de Llorenç (Llorenç del Penedès, 1888 – el Vendrell, 1944). L’audició estarà protagonitzada pels grups vendrellencs Les Gralles del Baix Penedès, Tocats de Canya, Els Mosquits i Els Aixarts. Com a grup convidat hi haurà l’Inxa Brass Band, de Vilanova i la Geltrú.

Encara divendres a la nit, els Nens del Vendrell faran un assaig popular a la plaça Vella i a la Rambla el grup Ready To Rock tancarà el primer dia de Fira.

Dissabte és el dia amb més activitat cultural paral·lela. De bon matí Les Gralles del Baix Penedès anuncien amb les seves matinades pels carrers de la vila l’arribada d’un nou dia de Fira, i a la tarda el protagonisme el pren el folklore local. A les sis de la tarda el Ball de Gitanes i de Diablons del Vendrell oferiran, al carrer Quatre Fonts, els seus versos i en acabar començarà la cercavila dels grups de cultura popular amb el Ball de Diablons, Diables, Drac, Aligueta, Àliga, Lleonet, Lleó, Ball de Cavallets, de Cercolets, de Cintes, de Faixes, de Figuetaires, de la Bolangera, de la Patatuf, de les Gitanes, de Panderetes, de Panderos, de Pastorets, de Valencians, Nens del Vendrell, Gegants, Gegantons i Nans i l’Agrupació Musical Santa Anna. A més, dels Gegants i Cabuts de Borriana, que enguany han estat convidats per agrair que un membre d’aquesta colla va reconèixer el remolc dels gegants robats abandonat en una carretera de la Plana Baixa.

En l’apartat musical, dissabte destaca el concert de la Bellvei Jazz Band a les deu de la nit a la Rambla i l’actuació d’Upuntú, Arnau Griso i Dj Radio Esventada a partir de les onze de la nit a la rambla Josep Cañas.

L’endemà els grups de folklore local actuen novament a la plaça Vella amb una ballada conjunta i una cercavila pels carrers del centre. De tornada a la plaça Vella els Diables llegeixen els seus versos i en acabar, al punt de la una del migdia, es dona inici a la diada castellera de Santa Teresa amb els Nens del Vendrell, la colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. A la tarda, el relleu el pren el Fira-Foc, la segona mostra de Bestiari de Foc del Vendrell amb la participació de les dotze colles locals i el 46è Concurs Nacional de Colles Sardanistes.

Cada any la Fira de Santa Teresa innova en algun àmbit. Enguany les novetats arriben per partida doble. I és que, per primera vegada, la mostra multisectorial incorpora un espai solidari animal, que s’ubicarà a la plaça del Tívoli. En aquest emplaçament diverses associacions animalistes (Animal Friends El Vendrell, Arda, Procan, Pasos i Aica) promouran la tinença responsable dels animals i donaran a conèixer les activitats que organitzen i la tasca que desenvolupen.

La segona novetat tindrà lloc aquest divendres entre sis i vuit del vespre a la zona d’atraccions de la mostra, a l’avinguda del Camp d’Esports. Serà una prova pilot que consistirà en el fet que les atraccions funcionin en silenci (sense música ni megafonia) per tal que puguin gaudir-ne les persones amb hipersensibilitat auditiva. Aquesta iniciativa és una prova pilot i, si funciona, la regidoria de Fires i Mercats no descarta repetir-la en altres ocasions o ampliar-la.

El Baix Penedès és una de les comarques on més està baixant l’atur, però segueix tenint-lo molt alt.

Acostuma a passar –els efectes rebot pels dos extrems– quan no tenim una economia ben equilibrada entre els tres o quatre sectors principals: quan hi ha una crisi és més profunda i tot se’n va en orris, i quan hi ha una millora, és més important que al conjunt.

Està condemnada a seguir sempre igual?

Per aconseguir una certa estabilitat econòmica necessitem, sobretot, que el sector industrial es vagi consolidant, perquè és el sector més feble percentualment a la comarca. I és el que té més possibilitats de creixement. Tenim bones comunicacions i tenim territori per ubicar indústria, que és el sector més estable en ocupació; no depèn tant de l’estacionalitat, com el comerç i el turisme.

En la presentació del darrer informe de conjuntura econòmica de la FEGP es deia que els últims anys el Baix Penedès era la comarca que més s’estava diversificant.

I més que ens diversificarem. Hi ha coses que es poden preveure: la indústria acabarà concentrant-se també al Baix Penedès. Per lògica: perquè el preu del metre quadrat és més econòmic que a la Zona Franca i al port de Tarragona i perquè gradualment hi ha el procés natural que la indústria es va allunyant dels nuclis principals i nosaltres estem al mig de les dues zones industrials principals i estem ben connectats.

Aquests dos fets fa anys que es donen i la indústria no acaba d’arribar.

S’està donant però no amb la rapidesa que voldríem. Tenim una xarxa de comunicacions millorable però que és la millor del país, perquè passa tot per aquí.

Llavors?

Es donen dos fenòmens, el de la ubicació i també la qüestió històrica, o de tradició. El Baix Penedès mai ha estat industrial i el que costa és posar la primera pedra. Poden venir grans empreses, autònomes, que no necessiten ningú més, com la Cristalera i la Idiada, que són com dues illes. Si venen empreses més nacionals, necessiten un teixit d’indústria complementària que hi doni suport, amb mà d’obra qualificada, i això és més difícil. Normalment van a llocs que saben que hi ha una massa de gent que ha treballat en fàbrica, hi ha una tradició. I nosaltres no la tenim.

S’ofereix molta formació al Vendrell, però fa la sensació que tampoc va orientada cap a una especialització molt concreta.

Els dos grans puntals de l’FP són l’automoció, que nodreix de mà d’obra qualificada la Idiada, amb cicles formatius i especialitzacions en què el currículum està dissenyat per la Idiada mateixa, i l’FP dual, en què el currículum l’ha dissenyat i també l’avalua l’empresa, de robòtica, amb la Cristalera. Hem de facilitar tècnics per a les noves empreses que vinguin, principalment per efecte de l’expulsió de Barcelona i de Tarragona.

Quins són els sectors que, a parer teu, hauria d’intentar atreure el Vendrell i comarca?

Són dos. L’automoció, perquè és l’última gran indústria que queda a Europa, tant en fabricació com en disseny, i és importantíssima en l’economia mundial, i la logística, aprofitant la nostra ubicació com a porta d’entrada de totes les mercaderies que poden entrar per Barcelona i Tarragona, per acabar de distribuir per tota la península i cap a Europa. Ens hem de complementar amb la Zona Franca i el port de Tarragona i fer un triangle.

El director general d’Idiada deia fa uns mesos que a mitjà termini necessitarien més espai?

És la gran aposta del Logis, per simplificar-ho. La Generalitat no deixarà perdre aquest projecte d’expansió. Hauríem d’apostar per l’espai del Logis, sense dir què ha d’haver-hi a dins, però que una part important sigui de tecnologia punta i que es desenvolupi amb una indústria competitiva, tecnificada, que generi ocupació.

A manca d’un sector industrial potent, el comerç i el turisme segueixen tenint un pes molt important en l’economia local. I els estudis comparatius indiquen que els municipis turístics tenen un PIB més baix, perquè els sous són més baixos.

Encara no hem arribat a la situació d’equilibri de les economies desenvolupades. Els serveis tenen un pes important, el turisme també; no hem arribat al 10-15% d’indústria que seria desitjable, i hem de ser conscients que la construcció serà sempre un sector important perquè continuarem rebent població i continuarem creixent i creixent. El problema és quan depens només d’un sector.

Ha de seguir necessàriament creixent en població, el Baix Penedès?

Rebrem contínuament població que les àrees metropolitanes expulsa. Estratègicament, hem de treballar per aconseguir també que vingui població no només pel preu de l’habitatge, sinó per la qualitat de vida.

I això, com s’aconsegueix?

Amb una ciutat amb serveis i agradable per viure-hi. El Vendrell ha de tenir serveis a escala, que compensin viure aquí, pel paisatge, per l’entorn, encara que treballis a Barcelona. Pot pujar el nivell de renda i això pot ajudar al consum intern, que és el que fa falta per crear aquesta xarxa. Ara tenim dos bolets, la Idiada i la Cristalera, i ens falta el sotabosc que aquesta població amb un mínim de renda donaria, faria un coixí que ara no tenim desenvolupat. També tenim una FP que ha guanyat en alumnes i prestigi, amb un increment de matrícules i dels que l’acaben, que són els tècnics que també han d’ajudar aquest sotabosc. Que un gran percentatge de joves tingui titulació és una de les poques conseqüències positives d’aquesta crisi.

L’ascensor social, no obstant, s’ha demostrat que és una fal·làcia.

Quan hi ha un nombre important de persones amb FP, amb estudis postobligatoris, etc., tens una competència molt important i és difícil aquest ascensor. Qui tindrà més opcions? Segons les estadístiques dels informes PISA i de l’OCDE sobre temes educatius i del món laboral, els alumnes que arriben més lluny són els que venen de famílies amb un recorregut acadèmic llarg. I no només perquè tinguin més poder adquisitiu, sinó també perquè com la indústria que busca llocs amb tradició industrial, a les famílies amb carrera és natural que el fill faci el mateix, l’entorn de les famílies hi fa molt. Els cercles de pobresa són difícils de trencar. I això és el que el sistema educatiu haurà de trencar. L’equitat en l’educació és que aquest sistema doni les mateixes possibilitats a tothom. Per això és tan important invertir en el sistema educatiu.

La Fira de Santa Teresa tradicionalment ha estat un aparador de l’economia vendrellenca, però cada any hi ha menys estands d’empreses, com a la majoria de fires multisectorials, i els esforços que es fan són principalment per atreure públic, no per recuperar empreses.

Les fires són d’una altra època. Era el gran moment on es veien les novetats i després de les collites la gent tenia un mínim de diners i comprava per a tota la temporada. Ara les novetats es presenten cada dia, o en fires especialitzades com el Mobile World Congress. Cal transformar la fira multisectorial perquè combini una mica la promoció dels sectors, les botigues, nosaltres tenim l’automoció i l’alimentació que són potents, i que sigui un esdeveniment social, cultural, d’oci per gaudir.

La presència de la ceràmica com a activitat econòmica al Vendrell es remunta als segles XVII i XVIII. Les primeres referències de tallers terrissaires a la vila daten de 1879. Se sap que aquests tallers s’instal·laven fora de les muralles per evitar els fums molestos i el risc d’incendis, justament per això tota l’activitat terrissaire es concentrava als voltants del torrent de la Bisbal, que, alhora, era un dels llocs on s’obtenia la matèria primera, l’argila. També s’obtenia en altres indrets com Mas Borràs, Mas Canyís, les Torretes i Tomoví. Un altre material imprescindible per fer terrissa i que es trobava a la zona era el sauló (saldo al Vendrell), una sorra groguenca que s’emprava per recobrir les parets interiors dels forns. El sauló s’obtenia a Sant Vicenç de Calders.

Un dels primers tallers documentats era Cal Gerrer, datat del segle XVIII i situat al carrer de la Cristina Baixa. A finals del segle XIX hi havia fins a onze tallers instal·lats a la perifèria del Vendrell. Molts d’ells combinaven la producció de terrissa utilitària amb la de teules, rajoles i totxos, sobretot en èpoques de gran demanda, com després de la tercera Guerra Carlina, durant la preparació de les Exposicions Universals de 1888 i 1929 a Barcelona, o durant i després de la Guerra Civil Espanyola.

A la segona meitat del segle XX, bona part d’aquests tallers es van anar extingint; l’últim a fer-ho va ser, l’any 2012, el de Josep Fontana.

Fangart a l’estiu i Biennal per Santa Teresa

Avui dia la ceràmica s’ha adaptat als nous temps i els cantirers i gerrers han anat deixant pas als ceramistes. L’estètica i la investigació han donat noves formes i nous materials més resistents.

Per mantenir viva la tradició terrissaire del Vendrell, l’any 2001 l’aleshores Patronat Municipal de Serveis Culturals de l’Ajuntament va promoure la creació d’una Biennal de Ceràmica per fomentar, premiar i divulgar la creació artística. La Biennal, que enguany arriba a la desena edició, té lloc per Santa Teresa. El 2017 s’hi va sumar el Fangart, que se celebra el juny a Sant Salvador i que està concebut com un festival de la ceràmica, amb una fira que reuneix ceramistes d’arreu del món.

La Biennal de Cerámica del Vendrell és un projecte que dura dos anys. En el primer es realitza un concurs i una exposició amb els treballs seleccionats, mentre que en el segon any es dona projecció als tres guanyadors amb una nova exposició i l’edició d’un catàleg de l’obra de cadascun.

Des de divendres passat la Sala del Portal del Pardo acull l’exposició dels dinou ceramistes seleccionats a la X Biennal Internacional de Ceràmica. En aquesta edició han participat 111 ceramistes d’arreu del món els quals han presentat 232 obres. Entre totes elles el jurat va escollir les tres guanyadores. El primer premi va ser per a l’obra A man’s bloodstream, d’Olga Simonova (Alemanya); el segon va premiar Folding in Motion, de Simcha Even-Chen (Israel), i el tercer va recaure en Black From, de Mingshu (la Xina). A banda dels premis (4.000, 2.500 i 1.000 euros, respectivament), els tres guanyadors compartiran una exposició conjunta el setembre del 2020 i veuran editat un catàleg amb la seva obra.

L’exposició de la Biennal Internacional de Ceràmica es podrà veure fins al 3 de novembre.