El compositor vilafranquí, assagista i teòric de la música Josep Soler i Sardà va morir diumenge als 87 anys d’edat. Considerat un dels autors més rellevants de la música contemporània a l’estat espanyol, Soler deixa una ingent obra musical amb 16 òperes, 8 simfonies, i un reguitzell molt ampli de concerts, oratoris, lieder i sonates. Membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1982 i director honorífic del Conservatori de Badalona, ha rebut nombroses distincions com el Premi Nacional de Música de Catalunya (2001), el Premi Nacional de Música d’Espanya (2009) o la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts (2013), aquesta última rebutjada en desacord amb la política cultural del govern de Mariano Rajoy. “Acceptar el reconeixement seria acceptar l’autoritat del govern espanyol, i jo no vull saber res del ministre Wert ni del govern de Rajoy, perquè a ells no els interessa en absolut ni la cultura ni l’educació”, va justificar Soler el 27 de novembre del 2013, poc abans de la cerimònia d’entrega de la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts. “I com a professor he patit molt amb aquests senyors que governen Espanya i que ens han enganyat a tots; no estan fent res del que van prometre i estan acabant amb la cultura i l’educació”, va sentenciar.
El fons personal de Josep Soler, amb més de 200 partitures, es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Destaquen obres com les òperes Oedipus et Iocasta (1972), amb text de Sèneca i estrenada al Gran Teatre del Liceu el 1986, la magna Jesús de Natzaret (1974/2004) o El jardí de les delícies (2004), amb text de Jacint Verdaguer.
