El conflicte polític que viu Catalunya ha arribat també al municipalisme fent trontollar alguns dels pactes de govern entre socialistes i partits sobiranistes. És el cas del Vendrell, on PSC, PDeCAT i el regidor no adscrit Josep Marrasé (exregidor d’ERC) governen amb minoria sumant 8 dels 21 regidors que configuren el plenari.
Si el passat octubre va ser la formació liderada per Eva Serramià (PDeCAT) qui va iniciar converses amb alguns grups de l’oposició per impulsar una moció de censura, la darrera setmana ha estat Som Poble qui ha intentat formar un govern alternatiu que permetés fer fora els socialistes de l’executiu local, a qui consideren còmplices de l’aplicació del 155 i de la situació “d’extrema gravetat” que està patint el país. Aquest segon intent, però, tampoc ha reeixit.
Les negociacions, que es van iniciar l’11 d’abril, les han mantingut els representants del PDeCAT (3 regidors), Som Poble (2), Sí que es Pot (2), ERC (1), el regidor no adscrit Josep Marrasé i els regidors del PSC que són independents, Rafael Gosálvez i Camil·la Barnadas, que en més d’una ocasió s’han manifestat a favor del dret a decidir i de l’1-O. Un total d’onze edils que, si s’haguessin posat d’acord, sumaven la majoria necessària per fer efectiva una moció de censura.
ERC, PDeCAT i Sí es Pot estaven disposats a arribar a acords. Val a dir, però, que per motivacions ben diferents. Mentre les dues primeres formacions prioritzaven la qüestió nacional, la darrera situava en el centre de la seva decisió l’oportunitat d’aconseguir uns pressupostos més socials.
Aquesta setmana, però, tant Josep Marrasé com els dos regidors independents ja han descartat trencar l’actual govern. Rafael Gosálvez i Camil·la Barnadas veuen l’oferiment com “una proposta destructiva que només busca expulsar de l’executiu el PSC sense cap proposta de programa comú”. Consideren que “es vol aprofitar una conjuntura política supramunicipal per unir grups que no es van poder posar d’acord a l’inici del mandat” i que, a un any de la finalització d’aquest, “no ens podem plantejar res sòlid sense haver planificat abans uns fonaments, ja no tant per la ideologia que representen els diferents grups sinó pel tarannà i la manera de fer”.
Davant la impossibilitat de sumar, aquest dijous el PDeCAT va llençar un nou oferiment de cara a les eleccions del 2019 en el qual proposa fer un front democràtic o fins i tot presentar-se conjuntament sota una candidatura unitària. “Tenim un any per negociar, un termini que ens permetria posar-nos d’acord en el com i en el què”, ha defensat Serramià, que ha descartat la possibilitat d’abandonar el govern si no té garanties d’una alternativa que permeti mantenir l’estabilitat municipal. Preguntada per com pot afectar aquesta proposta en la seva relació amb els seus socis de govern socialistes, ha etzibat que “moviments com aquest formen part del joc polític i són totalment lícits”.
A les vigílies del debat de pressupostos
Les converses per constituir un govern alternatiu coincideixen en el temps amb l’aprovació del pressupost del 2018, que es té previst portar a debat en el ple de la setmana vinent. Uns pressupostos que sembla que no tiraran endavant per la manca de suports. Si aquest fos el cas, l’alcalde Martí Carnicer (PSC) es veuria abocat a presentar una moció de confiança. Una jugada que, si li surt bé, li permetria aprovar el pressupost en minoria, sense el suport de l’oposició. I és que, els comptes municipals quedarien aprovats automàticament al cap d’un mes si onze regidors no poden formar un govern alternatiu abans d’aquest període.
