Sempre a punt

L’escoltisme va sorgir a Anglaterra a començaments del segle XX per iniciativa de Robert Baden-Powell, un general que havia estat destinat a l’Àfrica del Sud amb l’exèrcit colonial anglès. Esclatada la guerra dels bòers es va fer càrrec de la defensa de l’anomenat setge de Mafeking, en el qual s’havien assignat responsabilitats a nois de 12 i 13 anys en tasques auxiliars de missatgeria. Baden Powell va comprovar les dificultats d’adaptació de la joventut britànica a l’aire lliure i en condicions desfavorables i va recollir l’experiència en el llibre Aids to Scouting, publicat el 1899 i en el qual ressaltava el valor pedagògic de la vida dels exploradors.

L’obra va despertar gran interès entre cercles d’ensenyament i el portà a reflexionar sobre la possible creació de joves exploradors per la pau, lluny dels escenaris de guerra. Motivat pels seus plantejaments, l’estiu de 1907 va decidir organitzar, a tall d’experiment pedagògic, un campament a Brownsea, amb una vintena de nois de diferents ambients i classes socials. Content del seu resultat, va elaborar uns fascicles mensuals en els quals explicava petites històries i consells per aventurar-se en l’scouting, que va acabar publicant el 1908 en el llibre Scouting for boys. Aquesta obra va esdevenir l’eina bàsica i decisiva del futur escoltisme.

Com tot a la vida, l’escoltisme ha evolucionat i, amb els anys, ha anat adaptant-se als nous temps. Així, el que va néixer com un moviment basat en estratègies militars ha anat transformant-se cap a una proposta educativa que pretén que cada noi i noia sigui protagonista del seu propi aprenentatge per tal que esdevingui una persona lliure, activa, crítica i compromesa amb la societat que l’envolta.

La clau del seu èxit és el mètode pedagògic, fonamentat en la llei escolta i guia, que treballa l’educació integral de la persona a partir de l’experiència viscuda i de la transmissió d’uns valors bàsics, però essencials, com el respecte, la tolerància, l’estima per la natura, el treball en equip, el diàleg, el foment de la pau, l’austeritat, la participació, la companyonia, la interculturalitat i la sostenibilitat.

La tasca educativa es promou en tres dimensions: la personal, la social i l’espiritual, que constitueixen els tres pilars de l’escoltisme. En la dimensió personal es donen les eines necessàries perquè l’individu creixi, es conegui a si mateix i es responsabilitzi del seu propi desenvolupament. En l’àmbit social, es treballa el compromís envers els altres, la lleialtat al propi país i l’acció transformadora en la construcció d’una societat millor. I, finalment, en l’àmbit espiritual es pretén ajudar als joves a transcendir el món purament material, creant espais de reflexió a través dels quals cerquin les seves pròpies creences i conviccions.

Sota aquestes màximes, infants i joves d’entre 6 i 19 anys es reuneixen tots els dissabtes al cau agrupats per unitats en funció de les franges d’edat. I sota la responsabilitat dels caps i quel·les, joves que de manera voluntària i entusiasta dediquen part del seu temps a transmetre valors a les noves generacions, participen de projectes i activitats de forma conjunta amb l’objectiu final de “deixar aquest món una mica millor de com l’hem trobat”, lema universal de l’escoltisme.

Cada agrupament funciona de manera independent i desenvolupa el projecte escolta i guia des de l’arrelament i la implicació local, desencadenant sinergies de participació i compromís amb el municipi on conviu. Així, al llarg de l’any s’organitzen tot tipus d’accions, des d’excursions a la muntanya, on s’inculca el respecte per la natura, fins a activitats de caràcter social amb vocació de servei a la comunitat. Propostes per dinamitzar la vida del poble, recollida d’aliments, recaptació de fons per a projectes de cooperació internacional, desbrossament de boscos, neteja de lleres de rius o ajuda a la rehabilitació d’habitatges són només una petita mostra de totes les accions que s’organitzen i que normalment es duen a terme mitjançant el treball en xarxa amb altres col·lectius.

L’escoltisme, però, no viu d’esquena a les realitats i problemàtiques que afecten el nostre país i el món en general. A escala nacional, el moviment s’ha adherit recentment al Pacte Nacional pel Referèndum, compromès amb els drets i llibertats de Catalunya, i a nivell internacional s’ha implicat en diverses crisis humanitàries com el desplaçament dels refugiats. No només prenent part de les manifestacions a favor de l’acollida sinó també fent estades en camps a Grècia, on els joves han aportat el seu petit granet de sorra a través de programes d’ajut a la cooperació. Tal com explica Maria Casademont, secretaria general de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG), “busquem formar persones crítiques, tant en l’entorn més immediat com en el més llunyà perquè considerem que també hi tenim responsabilitats”.

El que tenen en comú totes les activitats que es desenvolupen en el si del moviment escolta és el treball en equip i l’assumpció de responsabilitats. Ja des de ben petits, infants i joves participen en les diferents fases de descoberta, proposta, elecció, planificació i revisió dels projectes que ells mateixos decideixen dur a terme. Normalment es treballa en grups reduïts, que alguns agrupaments anomenen “escamots”, i cada un es responsabilitza d’una sèrie de tasques.

Quan es fa més visible aquesta manera de funcionar és en els campaments d’estiu, sortides de deu o quinze dies a la muntanya durant les quals es programa alguna ruta a peu i altres activitats. És en aquest moment quan l’experiència escolta i guia pren més sentit i es viu amb més intensitat, en convivència amb la natura, amb els altres i amb un mateix.

Dies abans, infants, joves i caps ultimen tots els preparatius: escollir el destí, planificar el transport, definir les activitats, preparar el material, buscar finançament… i durant els mateixos dies del campament cada grup s’encarrega d’unes assignacions concretes per garantir un bon funcionament global. Uns paren taula, altres ajuden als intendents a preparar el dinar, altres renten els plats… D’aquesta manera es posa a la pràctica que la unió de l’equip és molt més gran i forta que la suma de les individualitats i, alhora, s’aprèn a partir de l’experiència viscuda, és a dir, del que viuen, pensen, senten i fan. I és que, és a partir d’experiències significatives com aquesta i de les emocions viscudes que es desperten en les persones aquelles inquietuds que ajuden a créixer.

Un dels moments més simbòlics i emotius del pas per l’escoltisme és la promesa escolta, en què l’infant o jove s’adhereix de forma voluntària i explícita al moviment i adquireix davant del grup un compromís personal cap a ell mateix, cap al país i cap al seu desenvolupament espiritual per ser millor persona. La promesa té lloc en el marc d’una cerimònia que cada agrupament dissenya a la seva manera: alguns escriuen la promesa en un paper que després cremen, d’altres les recullen totes en un àlbum i d’altres les escriuen en una cinta que pengen en el tòtem de l’agrupament. És amb aquesta promesa quan l’infant o el jove es compromet, per sempre, amb els ideals del moviment.

Actualment les tres associacions escoltes que existeixen a Catalunya compten amb 200 agrupaments que impliquen a més de 20.000 infants i joves, 4.000 dels quals són caps i quel·les, l’autèntic motor d’aquest gran projecte educatiu. Molts d’ells participaran aquest cap de setmana a la Jamborinada, omplint de colors amb els seus fulards la capital de l’Alt Urgell i escrivint una nova pàgina en la història de l’escoltisme català. L’esdeveniment, que com hem indicat al principi reunirà més de 13.000 persones entres escoltes i guies, caps i quel·les i voluntaris, programarà unes 250 activitats educatives repartides per la ciutat. La macrotrobada culminarà diumenge amb l’acte central, en el qual es llegirà un manifest reivindicatiu que vol llençar un missatge clar a la societat: “els escoltes i guies som la força per moure el món!”.

El naixement de l’escoltisme a Catalunya se situa al 1912, quan sorgeixen dues iniciatives: Exploradores Barceloneses, constituïda com una secció local dels Exploradores de España i de tarannà pseudo-espanyolista, i Jovestels de Catalunya, que significà el primer intent de fer un escoltisme català. Malgrat aquests dos precedents, es considera que l’escoltisme arrela a Catalunya gràcies a l’etnòleg Josep Maria Batista, que el 1927 va crear, transformant i unint grups de joves de centres excursionistes, l’associació escolta Germanor de Minyons de Muntanya, considerada la primera entitat de caràcter catalanista (Jovestels no va acabar tenint acceptació).

De mica en mica, van anar sorgint nous grups i, el 1928, Batista va organitzar el primer campament escolta al Papiol. Durant la segona República el moviment escolta català va viure una etapa d’auge. Fins i tot, Exploradores Barceloneses es van escindir de l’agrupació espanyola passant-se a anomenar Boy Scouts de Catalunya i afegint al costat de la cinta de la bandera espanyola la de les quatre barres. Aquest auge, però, es va veure estroncat per l’esclat de la Guerra Civil. El 1936 davant la difícil situació, Minyons de Muntanya i Boy-Scouts es van unificar en la Institució Catalana d’Escoltisme, que va continuar treballant amb les Noies Guies, que s’havia constituït el 1933. Durant la guerra, els escoltes van participar en la defensa del país essent exemple de civisme i catalanitat.

Amb la victòria del franquisme es van suprimir totes les organitzacions juvenils que no eren del règim i l’escoltisme català va ser desmantellat. El seu cap nacional, Batista, era a l’exili representant el president Companys a la Foreign Office a Londres i Alexandre Piñol, cap visible de Boy Scouts, va ser empresonat per “liderar una organització masónico-separatista”.

El moviment escolta no va recuperar la seva plenitud fins a la dècada de 1950 gràcies, en bona part, a la tasca de mossèn Antoni Batlle. El camí, però, no va ser fàcil. El maig de 1953, la Guàrdia de Franco va assaltar un campament escolta a Coll Ses Basses (Montnegre). Aquest fet tingué importants conseqüències. I és que, un sector de l’escoltisme català va formular la possibilitat d’aixoplugar-se sota la protecció de l’església. Mossèn Batlle, però, s’hi oposà amb el convenciment de la necessitat d’un escoltisme fort, però no limitat a una sola opció catòlica.

El 1956, poc després de la mort d’Antoni Batlle, els bisbes de Vic i Barcelona van reconèixer la Delegació Diocesana d’Escoltisme, fundada per diversos agrupaments catòlics. Agrupaments de parròquies van ingressar-hi directament sense passar per la Institució Catalana d’Escoltisme i es va entrar en conflicte amb els agrupaments laics. Finalment, el 1958 es va decidir crear una estructura federativa que mantingués la unió de les associacions escoltes catalanes: l’Associació Catalana d’Escoltisme. Aquest és el precedent de l’actual Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG), constituïda el 1978 i que agrupa les tres associacions escoltes i guies existents a l’actualitat: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), Escoltes Catalans (EC) i Acció Escolta de Catalunya (AEC).

El 1983 la Generalitat legalitzà la FCEG i les seves associacions posant fi així a la situació donada des del 1939.

Maria Casademont, secretaria general de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG)

Què significa per tu l’escoltisme?

El cau és part de la meva vida i ha significat un dels grans pilars en el meu desenvolupament com a persona. Sense el cau seria algú completament diferent. És un espai de reflexió, de conèixer qui ets tu mateix, de viure experiències inoblidables, d’assumir responsabilitats des d’edats ben joves… El cau aporta una gran experiència vital difícil de trobar en altres espais.

La finalitat del moviment és formar persones compromeses amb la societat. Com s’aconsegueix?

D’una banda a través del propi mètode, la llei escola i guia, que va inventar Baden Powell el 1907 i que continua sent vigent a tots els països del món. Funciona arreu perquè està basada en un sistema de valors molt bàsics que permet a cada agrupament o entitat nacional adaptar-lo a la seva realitat. D’altra banda, i el que per mi és més rellevant, és el projecte pedagògic, fonamentat en l’aprenentatge a través de l’acció. Al cau aprens les coses perquè tu les fas i tu les vius, hi participes de forma activa des del moment zero. Per exemple, els pioners, adolescents d’entre 14 i 17 anys, organitzen ells mateixos els seus propis campaments, de manera que acaben sent autogestiionats. Decideixen on van, com hi van, si el que havien plantejat és viable a nivell econòmic i logístic, les activitats que hi duran a terme… És la filosofia de “l’aprendre fent”.

Suposo que el paper dels i les caps és decisiu?

I tant. Els i les 4.000 caps que hi ha a Catalunya són el gran motor de l’escoltisme. Pel cap baix dediquen deu hores a la setmana al projecte. Les tres hores del dissabte a la tarda al propi cau, tres hores prèvies per preparar les activitats i tres hores posteriors per valorar com han anat. De fet, els i les caps esdevenen un exemple pels infants i joves, ja que gràcies a la seva tasca assumeixen que és normal comprometre’s amb un projecte voluntàriament. Per tant, és més fàcil que, quan deixen l’escoltisme, també es vulguin comprometre, ja sigui amb el propi moviment o amb qualsevol altre causa.

La natura és un dels medis més afavoridors per a l’aprenentatge?

Sí. Sense cap dubte. L’escoltisme fa servir la muntanya i la natura en dos vessants: com a eina i com a objecte. Com a eina és innegable el que ens pot oferir. En una societat en la què vivim en entorns superurbanitzats, plens de comoditats i envaïts per les noves tecnologies, tot és fàcil i gairebé no ens hem d’esforçar massa per res. El fet de passar uns dies a la muntanya és una eina per promoure valors com l’esforç, la constància i la persistència, i alhora prendre consciència i valorar les comoditats de què disposem en el nostre dia a dia. Com a objecte intentem que els infants i joves assumeixin que la natura forma part del món en què vivim i que l’han de respectar i estimar.

Quines han estat les millors experiències que has viscut com a escolta?

N’hi ha moltíssimes.  Ressaltaria molts moments de campaments, sobretot la pau, la desconnexió que t’aporta estar 12 dies a la muntanya i oblidar-te de tot més enllà del que estàs vivint en aquell moment. Una de les anècdotes més divertides que recordo va tenir lloc quan formava part de la unitat de pioners, que compren adolescents de 15 a 16 anys. Vam instal·lar la nostra tenda d’acampada relativament lluny de la resta de l’agrupament i un matí ens van despertar unes vaques que una mica més i entren a la tenda. Vam passar por però aquesta experiència va crear un vincle de grup que ens va unir de manera especial entre els cinc joves que compartíem tenda.

Els pares són més protectors que anys enrere?

Els pares han estat, són i seran sempre protectors, perquè al final estem parlant dels seus fills. Sí que és cert que al principi, quan inscriuen els seus fills al cau, són una mica més reticents a certes activitats com els campaments, on conviuran més de deu dies sense lavabos, sense aigua calenta, sense electricitat… Però, amb el temps, s’acaba generant un vincle de confiança entre les famílies i els caps. Cap pare o mare deixaria els seus fills a la muntanya a càrrec de joves de 20 anys si no hi hagués aquesta confiança que es guanya dia a dia.

Quin paper ha jugat el món de l’escoltisme en la construcció de la societat catalana?

L’escoltisme pretén crear persones crítiques amb el món i compromeses en la construcció d’una societat millor. Fins i tot, en èpoques en què ha estat prohibit, com la dictadura franquista, no ha deixat mai d’actuar, treballant pel país i la defensa de la catalanitat. Malgrat que actualment, per sort, no vivim en cap escenari de conflicte, continuem sent crítics. L’objectiu és que les persones que surten de l’escoltisme canviïn el món aportant el seu granet de sorra. Recentment ens hem adherit al Pacte Nacional pel Referèndum. En aquest sentit ens definim com un moviment no partidista però sí polític, ja que no callem i lluitem per allò que creiem que val la pena.

Ja fa anys que s’està treballant per unir les tres entitats escoltes catalanes en una única associació. En quina fase es troba aquest procés?

La federació, que agrupa les tres associacions escoltes que existeixen a Catalunya (MEG – EC – AEC), era en els seus orígens una entitat purament instrumental, fruit de la  necessitat d’estar junts per obtenir representació a escala internacional. A partir d’anar-nos coneixent, ens vam adonar que no érem tan diferents i que realment teníem objectius i maneres de fer molt similars. Fins ara hem fet un treball intern d’anàlisis i generació de propostes i el curs vinent encararem la fase final d’aquest procés, que culminarà a la tardor del 2018 amb una votació on es preguntarà si ens volem fusionar o no en una única associació.