La desjudicialització del Procés és només un eslògan. A qui li interessa? És evident que a l’oposició espanyola, no. El PP va traslladar als jutjats un afer polític, perquè a Rajoy sempre li ha interessat més amagar el cap sota l’ala, treure’s les puces de sobre i que sigui la cort judicial afí la que s’enfangui. Conscient d’antuvi que ho conduirien pel camí bo. A la seva dreta, que ja és dir, els ara quasi extints Ciutadans i els neofranquistes de Vox farien un 155 permanent, dissoldrien parlaments regionals, prohibirien els partits independentistes, etc., etc. Dins aquests etcèteres, hi cabrien la prohibició de l’avortament, la persecució dels col·lectius LGTBI+, la penalització de l’eutanàsia… i les corridas de toros com a acte central de totes les festes majors. Aquests tres, PP, Cs i Vox, han blasmat tothora de la despenalització.
A qui ha interessat, doncs? Sobretot, als qui governen, PSOE i Podemos a Madrid, i ERC al cap i casal. Però per als socialistes, ha estat més una operació de maquillatge que una voluntat real. Perquè la pressió la rebia d’Europa. A Espanya no es pot tenir presos polítics i exiliats, com tenen Rússia i Turquia, posem per cas. I cada vegada que ha demanat una extradició, s’ha trobat amb uns jutges que han intentat impartir justícia, i no castigar segons el propi biaix ideològic. Tanta negativa europea, belga, alemanya, britànica, faria caure la cara de vergonya al més desvergonyit.
Què ha fet el Gobierno, doncs? Primer, els indults als presos polítics, que van arribar quan el seu efecte real era mínim, ja que ja havien gaudit del tercer grau durant dos mesos (i la fiscalia, que depèn del mateix Gobierno, els l’havia revocat perquè no estaven penedits), i com que ja havien passat molt de temps entre reixes, eren a prop de tornar-ne a sortir. I segon, ha canviat les lleis, adaptant-les a la normativa europea, canviant el nom del delicte però mantenint el fons i, sobretot, les penes altíssimes, amb l’objectiu de capturar d’una vegada els independentistes exiliats i complir amb el seu objectiu: veure’ls emmanillats. El presidente del Gobierno mai va dir que desjudicialitzar volgués dir deixar de perseguir Puigdemont i companyia. Al contrari. I ara, tant Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat, ho han confirmat. Si no els empaiten per sedició, serà desordre públic. Sembla un delicte menor, oi? Les penes, però, són igual de llargues. A veure si ara Europa pica l’ham.
