Moltes persones m’han preguntat les darreres setmanes per què he fet el pas per optar a l’alcaldia del Vendrell. La seva pregunta l’acompanyen amb afirmacions com: “ja et guanyes bé la vida fora de la política”, “si t’agrada molt la feina que fas com a professor universitari”, “no tens cap necessitat de complicar-te la vida” o, el que és pitjor, amb un “les coses s’han fet tan malament que el Vendrell no té solució”.
Qualsevol d’aquestes afirmacions és prou contundent per no acceptar la proposta d’encapçalar una llista electoral, però jo he reflexionat sobre altres qüestions que per a mi són molt més importants: Seré capaç de conciliar la vida familiar amb la política? Estic segur que no defraudaré les persones que em votaran?
M’ho he pensat molt i, si acceptava, havia de fer-ho aconseguint que els meus fills em tinguessin al seu costat i deixant-me la pell per no defraudar les persones que han confiat en mi. Ara ho tinc clar, accepto i aquests dos compromisos constituiran el gran repte personal i polític que assumeixo encapçalant la llista electoral de Som Poble – Esquerra Republicana al Vendrell.
Ah, i jo soc dels i les que pensen que el Vendrell sí que té solució.
Alfons González-Bondía “Sito”
El Vendrell
