Vull fer menció d’uns fets succeïts a Sant Sadurní d’Anoia, el dimecres dia 3 d’octubre. A les 3 de la tarda vaig anar recollir un nebot per portar-lo a rehabilitació a l’Hospital Comarcal, a Vilafranca del Penedès. A la casa hi havia la seva filla i neboda-neta meva; ella, en obrir-me la porta em diu el següent: el papa és al sofà dormint des de fa una estona. I efectivament era cert, estava dormint, però amb una respiració molt alarmant, i deuria de fer només uns minuts, perquè ella, en estar estudiant a la seva habitació, no se n’havia adonat. Vaig intentar despertar-lo, però ell no em responia. Vaig obrir-li els ulls veient la gravetat de la situació i sense dubtar-ho, vaig trucar al 112, em van respondre al moment i vaig demanar urgentment una ambulància. Mentrestant, jo parlava amb un metge que m’anava dient quins passos havia de fer. En dos minuts, aproximadament, es presenten dues ambulàncies, que el van atendre perfectament i amb una eficàcia increïble. En veure la gravetat del pacient, van demanar una tercera ambulància, amb equipament de UCI, i vull fer una menció molt especial i d’agraïment a tots ells, tant als infermers com als metges, perquè realment varen estar a l’alçada d’autèntics i grans professionals. Vull reflectir aquí que tenim un excel·lent servei sanitari, del qual n’hem d’estar molt orgullosos.
Amadeu Armengol Ferrer
Vilafranca del Penedès
