Alfons Udina i Castell, ideòleg i cofundador del setmanari La Fura, ens va deixar dilluns. La nombrosíssima presència de persones que va reunir pòstumament dimecres al tanatori ja dóna idea que el Sete era tot un personatge. Polifacètic, molt conegut i reconegut, amb una trajectòria vital molt rica en experiències de tota mena. I que no deixava ningú indiferent.
El Sete va viure la vida intensament. Va tenir moltes aficions, dèries i interessos, i quan en tenia un s’hi abocava amb passió. De jove va ser un apassionat del muntanyisme, i s’hi va prodigar. Als anys 60, quan la senyera estava proscrita pel franquisme, va escalar una de les Agulles de Montserrat i n’hi va penjar una de gegant. Aquesta és una mostra de la seva personalitat, de l’inconformisme innat que l’acompanyaria al llarg de tota la vida i que es faria evident amb l’orientació i la manera de conduir La Fura.
La Fura va ser la seva vida. Desacomplexadament independentista quan no n’era ningú –o, si més no, els que ho eren ho eren amb la boca petita–, va crear un producte cultural que ràpidament es va fer un lloc a totes les llars gràcies a dos fets insòlits: era gratuït, quan a Catalunya no hi havia tradició de premsa gratuïta (i menys, amb continguts informatius), i es distribuïa a través de les fleques, en un temps en què tota família hi acudia a comprar pa. El Sete era un home intel·ligent.
A redós de La Fura va impulsar nombroses iniciatives que volien transcendir el propi setmanari: va organitzar col·leccions de cromos, expedicions a l’Himàlaia, concerts, taules rodones, suplements castellers… També era un amant de la terra, de la seva terra. Estimava Catalunya i el Penedès, coneixia els vins com ningú, era un apassionat dels castells i creia i defensava la vegueria quan el qui ho feia era un rara avis. Si de jove va ser portador del seu admirat Drac de Vilafranca, de gran va portar fins als últims extrems el seu amor pel bestiari festiu. En va impulsar l’associació, que va presidir, dinamitzar i fer gran, i també es va posar al capdavant de l’associació de premsa gratuïta, que defensava com a model tan vàlid com qualsevol altre. El Sete mai es va sentir incòmode anant a contracorrent.
Descansa en pau, Sete!
