Ni el MOMA de Nova York, ni el Louvre de París, ni el British Museum londinenc, per posar tres exemples, tenim constància que hagin tornat als països d’origen els fons que els porten cada any milions de visitants. Ni ho han fet, ni tenen intenció de fer-ho. El 155, però, i la voluntat del PP –que venen a ser el mateix– tenen aquestes coses. Cal recordar que la Generalitat va comprar legalment (i pagar) les 44 obres que ara tornaran cap a Sixena. Hi perd Catalunya i el 155 comença a tenir efecte bumerang cap a algun dels seus entusiastes, com el paer Àngel Ros. N’hi haurà més.
Potser per al PP no és la seva millor estratègia electoral per sortir de la marginalitat a Catalunya però els corria pressa, perquè potser el 22-D ja no hi seran a temps. Això no vol dir que el bloc dels cops de porra (PP-C’s-PSC) renunciï a guanyar. De fet, estan fent tota la guerra bruta possible per guanyar, atès que les seves propostes per Catalunya ja les estem veient amb l’actitud revengista, colonialista. Els atacs contra TV3 i l’escola catalana són diaris. Els molesta la tele més plural i ben feta de l’Estat (o si més no, segur que és al podi, almenys entre les que podem veure des d’aquí estant). En qualsevol debat hi ha diversitat d’opinions. Fins i tot al Merlí n’hi ha; costa, en canvi, de trobar pluralitat en cap debat fet Ebre enllà. I es volen carregar com sigui l’últim poblat de la Gàl·lia romanitzada. Amb l’aquiescència i complicitat dels seus esbirros catalans. Ara, com que no van poder-ho fer per la via del 155, contraataquen canviant el criteri fiscal i reclamant que pagui de cop l’IVA deduït dels tres últims anys, que supera el 50% del pressupost total de TV3 i Cat-ràdio d’un any. Dit d’altra manera, se la carreguen d’una manera o d’una altra. Com en les eleccions; ja ho han dit: si guanyen els dolents, seguirà el 155 per la via directa; i ja sabem que si guanyen els bons, també, a través de les polítiques que sí que els deixaran fer.
Tot això, enmig d’una campanya electoral molt normal, amb 13 candidats a presó o a l’exili (més dos que no són candidats); la prohibició a TV3 de parlar de presos polítics, d’exiliats, de citar-los pel seu càrrec; la prohibició de dur llaços grocs al col·legi electoral (de roses o liles, sí que se’n podran dur?); la prohibició d’il·luminar de groc les fonts de Barcelona; impossible votar des de l’estranger; l’amenaça de no respectar el resultat electoral depenent de què surti… Tot molt democràtic.
