És possible que la majoria de lectores i lectors de La Fura no hagin llegit mai la revista infantil Camacuc; amb prou feines n’hauran sentit a parlar fins aquesta setmana. Es tracta d’un còmic que recull la tradició d’aquesta tipologia de publicacions; que es publica en català, que s’edita al País Valencià i que va rebre el Premi a la Millor Revista en Català de 2021. Tal vegada aquest ha estat el seu pecat, ser escrita en català i haver rebut un premi que li ha donat projecció i li ha reconegut els mèrits. Amb aquest currículum tan incendiari, al flamant govern del PP i Vox al País Valencià li ha faltat temps per treure les tenalles i anunciar que s’han acabat les subvencions a totes les publicacions que tinguin la gosadia de defensar una cosa tan evident com és la unitat de la llengua catalana. Se li pot dir català, valencià, mallorquí o a cada zona el que es vulgui, però no hi ha cap filòleg que pugui defensar amb arguments que no es tracta d’una única llengua amb diferents varietats dialectals. Talment com el castellà es parla de manera diferent a Valladolid, a Cadis, a Buenos Aires o a Ciutat de Mèxic, posem per cas, i no deixen de ser la mateixa llengua. L’anunci del president valencià se suma al de l’Ajuntament de Borriana (també de PP-Vox, ves per on) de retirar les subscripcions de la seva biblioteca municipal a unes revistes tan subversives com la mateixa Camacuc, la també revista infantil Cavall Fort, la valenciana El Temps i també, entre altres, Enderrock, que es dedica des de fa trenta anys a difondre la música en català. El nexe d’unió és l’odi patològic de la dreta rància espanyola al català, a tot allò que representi la diversitat i a la cultura en general, si va gaire més enllà del toreig i de les manifestacions culturals de les quals s’ha apropiat el nacionalisme espanyol. I, és clar, els que en sortiran perjudicats, com sempre, són els ciutadans i les ciutadanes que es veuran privats de l’accés a aquestes publicacions i que segur –El Temps a banda–, estranyament, faran una lectura política de les esmentades revistes. Però és que l’objectiu és impedir que la població es pugui crear un imaginari col·lectiu diferent del que defensen. Vet aquí la seva idea de la democràcia.
I com que estem en campanya electoral, no hi podia faltar la invectiva judicial de torn. El TSJC ha confirmat aquest dimecres la imposició del 25% de castellà a tres escoles catalanes. Els jutges no van a les llistes, però sempre fan campanya.
