El prestigiós il·lustrador britànic Anthony Garner (n 1968), col·laborador de diaris i revistes catalanes, ha publicat una vinyeta sobre fons taronja, en què es podien veure dos infants (nena amb cua i nen saltant) que deia: “HazteOir, No té cervell. Que no t’enganyin”.
El missatge anterior se suma a la llibertat d’expressió, com ho fa l’entitat constituïda l’any 2001 amb el nom HazteOir.org i que fa uns dies va presentar un autobús, de color taronja, i va recórrer els carrers de Madrid amb dibuixos d’infants (nen/nena) afirmant el sexe d’aquests joves… que no t’enganyin.
Des del meu modest punt de vista, el sexe (masculí o femení) és un òrgan complex, amb una funció molt específica dins l’àmbit fisiològic i reproductiu, dirigit per la capacitat cognitiva (capacitat de cada individu per elaborar conceptes personals).
Prenent el títol d’aquest escrit “El sexe dels àngels”, ens adonem que en les noves generacions i en les passades, de tots dos sexes, la decisió de la seva afinitat, part de la imatge mental cognitiva del mateix individu i en els papers d’actor i espectador, formen part inequívoca de la nostra societat.
Un vell proverbi jueu diu: La virtut dels àngels és que no poden deteriorar-se, i el seu defecte és que no poden millorar. El defecte de l’home és que pot deteriorar-se i la seva virtut és que pot millorar. Ara, com a éssers pensants amb criteri i valor, cadascú que es decanti per la seva afinitat.
Ramon Caba Robletto
Vilobí del Penedès
