Si algú es pensava que la violència de gènere va per barris i que pertànyer a un determinat col·lectiu ens eximeix del masclisme, s’equivocava de totes totes. També hi ha agressors amb faixa i espardenyes, i alguns duen placa i uniforme.

El dia 30 una companya de Penedès Televisió ho va viure en primera persona quan un casteller, que a més és Mosso d’Esquadra, la va agredir sexualment mentre treballava a peu de plaça. Malauradament, el seu cas no ha estat l’únic d’aquesta festa major: desenes de noies i dones han patit agressions i assetjament de nit i a plena llum del dia, i no totes han tingut el suport ni els recursos per fer-los públics. Ja el dia 24, en els actes previs a la més típica, el col·lectiu La Barraca va registrar deu agressions masclistes, tant a l’espai de festa com als carrers del voltant, amb actituds que anaven des d’increpar verbalment i física a fer amenaces de violacions grupals o a seguir les noies fins al portal de casa. Les agressions masclistes no són casos aïllats i no tenen horari: ens poden passar a totes a qualsevol moment, en carrers il·luminats o en cantonades fosques, en contextos d’oci o quotidians; i cal una resposta col·lectiva i institucional ferma i eficient.

Els punts lila són una proposta que, en un principi, vetlla per la seguretat de la ciutadania i ofereix informació, assessorament i acompanyament en cas d’agressió. Però aquests dies les mateixes dones han denunciat que no n’hi ha prou. Ni amb els punts ni amb un Pla d’Igualtat sense pressupost. No pot ser que en una ciutat de 40.000 habitants, amb la festa més multitudinària de totes les que s’organitzen al llarg de l’any i amb programació simultània en diferents espais, hi hagi un únic punt obert només durant unes hores.

No hauria de fer falta que més de 800 dones de Vilafranca s’organitzin en grups de WhatsApp per acompanyar-se a casa perquè els carrers no són segurs, que s’hagin d’enviar missatges de “ja he arribat, tot bé”, que caminin amb el mòbil i les claus a la mà, que dubtin sobre quins carrers triar. No hauria de caldre anar en grup a totes hores i tenir la ubicació activada, ni que mares i pares es quedin desperts fins que s’obre la porta. No hauria de caldre escriure aquest editorial. Però cal. Perquè si ens en toquen una, ens toquen a totes.

2 COMENTARIS

  1. El que s’ha desfermat és com una riuada… el tema és molt fondo perquè va a l’arrel mateixa de la nostra humanitat. En sabem, de ser humans? És evident que cal posar mesures, però el nucli és un marc mental que cal canviar sabent que, i això és el que ho fa difícil, ningú no canvia fins que ell mateix ho vol. És un tema filosòfic de gran calat.

FER UN COMENTARI