Vilanova ja té la seva Casa de la Festa. Aquest dijous ha obert portes provisionalment al Centre d’Art Contemporani La Sala, on en endavant ocuparà una de les seves tres sales, on sempre hi haurà alguna exposició temporal que faci referència al cicle festiu vilanoví. L’exposició inaugural versa sobre les festes de Sant Pere.
Segons explica la regidora de Cultura, Mercè Mateo, “la Casa de la Festa és un projecte que surt de diferents entitats de la ciutat, ara constituïts com a associació, que des de 2007 veuen la necessitat que s’expliqui el patrimoni de la nostra cultura popular, que és molt ric”. La idea és que aquest centre d’interpretació del cicle festiu vilanoví acabi anant als Josepets, on ara es guarden les figures de bestiari festiu, però la reforma i l’habilitació de l’espai tenen un pressupost de cinc milions d’euros, que ara per ara l’Ajuntament no pot afrontar. “Èticament, no els hi podem destinar, fan falta a acció social”, ha dit Mateo.
La idea que La Sala complís aquesta funció, de manera transitòria, va sorgir a partir de l’exposició que s’hi va fer per explicar la festa major l’any del confinament, quan no hi va haver festa major. La Sala, doncs, continuarà destinant dues de les seves tres sales a l’activitat que ja duu a terme des de fa anys, mentre que la tercera sala (i no sempre serà la mateixa) servirà com a espai de divulgació dels cinc grans moments del cicle festiu vilanoví: les festes de Sant Pere, la festa major de la Geltrú, la festa major, les festes de Sant Antoni – els tres tombs i el carnaval.
No serà un museu. Seran exposicions temporals amb tallers associats, xerrades, presentacions de llibres, etc., i també s’hi traslladarà el Saló del Carnaval de la Fira de Novembre. A més, hi ha el projecte de fer una pàgina web per recollir la història de les festes. La gestió de la Casa de la Festa anirà a càrrec de l’Associació Casa de la Festa.
Les festes de Sant Pere per començar
La primera exposició, de les festes de Sant Pere, es pot visitar fins al 3 de juliol. Tal com es descriu des de l’organització, “les festes de Sant Pere estan explicades en un temps determinat, el de la foscor de la dictadura, a través dels espais i les persones que les feien i les gaudien. Els homes, els pescadors, l’all cremat i els ranxos comunitaris a peu de platja, les dones i el treball a casa o “remendant” xarxes, la canalla tot jugant a la sorra o al davant de les cases, esperant un futur incert, i després, la festa, la processó per demanar al sant la protecció necessària per poder continuar sortint al mar, treballant, en definitiva, continuar vivint. I al final la revetlla, la celebració popular, allà on tots, homes, dones i infants, podien oblidar, si mes no, durant unes hores o uns dies, la fosca realitat que els envoltava”.
