Conscient –ara– que a base de cops de bastó, com els de dimecres de la setmana passada amb l’onada de detencions i registres a càrrec de la Guàrdia Civil, el que aconsegueix el nostre Gobierno de pàtina franquista és augmentar la mobilització popular, fer créixer l’independentisme i guanyar amics per tot Europa, aquesta setmana ha baixat l’efectisme de la seva repressió però no ha deixat de collar fort el sobiranisme amb accions encaminades a espantar i impedir que els ciutadans de Catalunya puguem votar. Se segueix obrint la correspondència privada, s’amenaça els titulars dels edificis cedits per exercir la democràcia, es posa els Mossos entre l’espasa i la paret… En fi, que Madrid fa tot el que pot per fer fora Catalunya d’Espanya. Gràcies.
És evident que la votació de diumenge no tindrà els efectes legals desitjats, però votarem. La nostra lluita és la de la legitimitat. I la tenim tota. És més, la repressió de l’Estat encara ens fa augmentar la legitimitat del referèndum. Qui l’ha perdut, amb la seva obcecació autoritària, totalitària, és l’Estat. Però votarem. Potser no tots, però votarem. Caldrà veure fins on pensa arribar diumenge aquest Estat modèlic amb el seu desplegament policial sense precedents de 1939 ençà. Els ulls de mig món estan posats aquí. I ja no tot s’hi val, en un país civilitzat.
El que és evident és que, passi el que passi diumenge, al segle XXI i en un país democràtic que vol estar connectat amb organismes internacionals, no es pot governar en contra de la voluntat de tot un poble. Catalunya ara mateix no té un estat protector. Forma part d’un estat que li juga a la contra, i la gent se n’ha cansat. El poble ha dit prou. Ha dit prou a uns polítics que atien l’odi als catalans i que no fan cap proposta, cap, per solucionar un problema polític; cap proposta per convence’ns de les bondats de continuar-hi. Només ens torna a un país que la majoria de nosaltres no hem viscut, a un passat que havíem llegit als llibres d’història. Catalunya ha de buscar el seu futur i, com podeu llegir al Tema de la Setmana d’avui, aquest futur ningú te’l regala sense sortir al carrer i votar. Del que es tracta l’1-O és, doncs, d’això, de triar el futur polític del teu país. El tries tu o te’l triaran els altres en nom teu. Tu decideixes.
