Solidaritat penedesenca

La solidaritat és un principi bàsic universal. És la base de la construcció d’una societat cohesionada, en què els qui tenen possibilitats ajuden desinteressadament aquelles persones que, per la raó que sigui, tenen alguna carència. Hi pot haver èpoques en què un col·lectiu, una família, una persona, requereixi la solidaritat d’altri, que aquest ajut el faci superar un mal pas, i que més endavant s’inverteixin els papers.

De projectes de solidaritat n’hi ha a cabassos, molts vinculats a donar suport a altres països i que van a càrrec de voluntariat d’ONG. N’hi ha que són campanyes continuades, que duren tot l’any, i n’hi ha que es donen en algun moment puntual de l’any, per un fet concret. I si bé sempre és un bon moment per donar suport a projectes que intenten compensar el que podríem qualificar d’injustícia social, el cert és que ara, a finals d’any, quan s’acosta Nadal, hi ha una sensibilitat especial (diguem-ne esperit nadalenc, caritat cristiana o el que es vulgui) que les entitats que es dediquen a aquest quefer saben explotar.

L’exemple més clar és el de la Marató de TV3. Enguany se’n farà la trentena edició, que s’escaurà el diumenge 19 de desembre i dedicarà la recaptació que obtingui a la recerca sobre les malalties de salut mental, una de les grans damnificades de la pandèmia actual. De fet, les setmanes vinents, quan encara falten quinze dies per a la Marató, ja es comencen a fer alguns actes al Penedès, com una cantada d’havaneres a Sant Quintí, una xocolatada popular a Guardiola de Font-rubí o un torneig de futbol 7 a Vilafranca. També és ja habitual d’aquestes dates, només per posar un exemple més de solidaritat, el Festival de dansa Ritmes Solidaris 2021, celebrat diumenge al Casal de Vilafranca, i que va recaptar 3.556,48 euros que es destinaran a projectes d’alimentació infantil de Creu Roja a l’Alt Penedès.

El Tema de la Setmana d’avui el dediquem a exposar, molt succintament, alguns dels projectes solidaris que hi ha en dansa al Penedès; uns són de temporada, altres estan en marxa tot l’any. És només una pinzellada, un tast. N’hi ha mil més. El que intentem és tocar la fibra sensible d’aquelles persones amb consciència de grup perquè, aportant només un gra de sorra, poden ajudar a fer que visquem en un món una mica millor.

Aquest 2021, el Centre d’Acollida d’Animals Domèstics (CAAD) de la Mancomunitat Penedès-Garraf ha recollit 1.457 animals, una cinquantena més que el 2020, i es calcula que durant l’últim mes de l’any n’arribin a la protectora un centenar més. “No hem assolit les xifres de l’any 2019, quan vam recollir prop de 1.600 animals, però la tornada a una certa normalitat fa que, malauradament, els tornem a abandonar, com si també fos normal”, lamenta Renata Bedós, cap de servei del CAAD Penedès.

Per aquest motiu, i coincidint amb les festes de Nadal, el centre torna a engegar una nova campanya per donar a conèixer els gossos i gats que acull i trobar-los una nova família. Enguany, la campanya vol donar més visibilitat a determinats animals que, per les seves característiques, tenen més difícil la seva adopció. “Els animals invisibles són els gossos considerats potencialment perillosos, però també aquells que pateixen malalties, com ara leishmània, o els animals d’edat avançada”, detalla Bedós.

Des del CAAD Penedès recorden que els períodes de vacances són moments favorables per poder incorporar un nou animal, ja que es disposa de més temps, tant per anar al centre i conèixer candidats, com per fer una bona adaptació a casa. “Estem en contra de considerar els animals com un regal, però Nadal és una bona època per fer una adopció”, apunten. En aquest sentit, el centre insisteix en el compromís i la responsabilitat que suposa tenir un animal, per la qual cosa es demana que l’adopció sigui meditada, ja que cal tenir cura del gos o del gat al llarg de la seva vida.

“La màxima ajuda és adoptar, però també hi ha la possibilitat d’acollir un animal de forma temporal a casa o fer-se voluntari i donar un cop de mà al centre”, explica la cap de servei del CAAD. De fet, existeixen moltes maneres de col·laborar amb el centre d’acollida. Per exemple, es poden fer donacions de pinso i, tenint en compte l’arribada del fred, es poden aportar llençols, tovalloles i diaris.

Creu Roja tornarà a recollir joguines per a més de 22.000 nens i nenes en situació de vulnerabilitat aquest Nadal. Aquest és, novament, l’objectiu de la seva tradicional Campanya de Joguines que, després de 29 anys en marxa, segueix mobilitzant més de 1.200 persones voluntàries arreu de Catalunya.

Les assemblees de la Creu Roja al Garraf i a l’Alt i Baix Penedès també han donat el tret de sortida a aquesta campanya amb la voluntat de fer visible i extensiu el seu missatge: garantir el dret dels infants al joc. I és que aquest any 2021, les conseqüències derivades de la pandèmia de la covid-19 “han perpetuat i agreujat la vulnerabilitat de moltes famílies, la qual cosa fa que la campanya sigui més necessària que mai”, explica la presidenta de Creu Roja a Vilanova i la Geltrú, Natàlia Moragas.

La campanya pretén fomentar el valor pedagògic i la importància educativa de la joguina, entenent-la com un element vehicular per treballar la tolerància, el respecte i la igualtat. És per aquest motiu que es recolliran i distribuiran joguines noves que fomentin el joc dintre de la família, “ja que no hi ha infants de primera categoria ni de segona i tots mereixen el dret de tenir un paquet i viure l’experiència de la descoberta. Hem d’intentar que en aquesta nit màgica de Reis no hi hagi desigualtats entre els infants”, diu Moragas.

Jocs de taula, material escolar o pilotes i altres elements per fer esport són algunes de les aportacions que es poden fer fins al pròxim 4 de gener als diferents punts de recollida que hi ha repartits per les tres comarques. A més, des de Creu Roja recorden que si no es pot contribuir amb una joguina, es pot fer amb un euro. “Molts petits euros ens permeten arribar a un gran nombre d’infants, perquè el joc contribueix no només a una infància feliç, sinó també a un adult amb bons records de la seva infància i, per tant, també feliç”.

Ampert ha presentat el nou calendari solidari que posa a la venda aquests dies. Continuant amb la línia empresa fa uns anys de donar a conèixer l’obra d’artistes locals, enguany les protagonistes de les imatges que il·lustren els dotze mesos del 2022 són les obres de dotze ceramistes del Penedès. L’almanac es vendrà per 7 euros a les llibreries de Vilafranca del Penedès i de diferents municipis de la comarca, a més del local de l’entitat. Els diners que s’obtinguin serviran perquè Ampert continuï desenvolupant la seva tasca d’acompanyament i transport de malalts de càncer de la comarca fins a l’Institut Català d’Oncologia, Hospital Duran i Reynals de l’Hospitalet de Llobregat, perquè rebin tractaments de radioteràpia.

Les dotze peces retratades pel fotògraf Santi Cabezas són obra de Rosa Boqué, Rebeca Puértolas, Mercè Rius, Montse Llanas, Mariajose Torres, Mercè Beneit, Josep Maria Baltà, Roser Oter, Mercè López, Alberto Bustos, Camil·la Pérez i Marc Navarro. A banda de tots ells, hi han col·laborat també el dissenyador gràfic Pere Pagà i Gestinet. Aquest últim ha estat l’encarregat de crear uns codis QR per cada imatge que permeten enllaçar amb una pàgina web amb informació de l’obra i del seu autor o autora. Els 500 calendaris estan patrocinats per Jocs Recreatius del Penedès.

Ampert és una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 2008 a Vilafranca del Penedès. És una iniciativa que treballa a favor de les veïnes i els veïns dels municipis de l’Alt Penedès que pateixen càncer. Al llarg del 2020, 57 persones van utilitzar el transport col·lectiu d’Ampert per rebre tractament oncològic a l’hospital Duran i Reynals. Això significa que el microbús amb capacitat per a 17 persones va realitzar un total de 1.248 serveis.  Segons la memòria 2020 de l’entitat, hi ha 180 persones sòcies. Des que va començar la seva activitat i fins a 31 de desembre de 2020, Ampert va acompanyar 622 persones i va oferir 14.198 serveis.

El projecte Fem Pinya, dels Nens del Vendrell, va començar-se el 2013 i en vuit anys ha fet un creixement fulgurant. Es va engegar com una idea del regidor de Serveis Socials de l’Ajuntament del Vendrell, en època de penúries econòmiques i en plena crisi. La colla castellera va entomar el projecte i de llavors ençà no ha deixat de fer accions per treure recursos que financiïn el projecte: un assaig solidari, aportacions de la Fundació La Caixa, tastos solidaris, una cursa organitzada pels Runners del Vendrell, la venda de samarretes i punts de llibre per Sant Jordi. Fins i tot, l’any passat es va destinar el 50% de les quotes dels socis de la colla a aquesta finalitat. L’objectiu: que cap nen o nena del Vendrell es quedi sense un àpat al dia. Els Nens busquen els diners i l’Ajuntament, via Serveis Socials, els canalitza cap als qui més ho necessiten. A més a més, des de l’any passat el projecte Fem Pinya s’ha ampliat i els Nens han començat a comprar ordinadors, que cedeixen a infants escolaritzats per evitar la bretxa digital. Els cedeixen a principis de curs a qui Educació i Serveis Socials determini, i els recuperen al juny, per tal de tornar-los a deixar el curs següent. Ara tenen ja 29 ordinadors. El curs passat els van menester alumnes de primer i segon d’ESO, i aquest curs ho faran de sisè de primària. Fem Pinya va començar amb un pressupost anual de 4.500 euros i ara arriba ja als 18.000.

Fa no gaire anys, es va posar de moda parlar d’estructures d’estat. El Gran Recapte d’Aliments n’és una. Si la suma de molts grans de sorra fan una platja, la suma de moltes petites donacions d’aliments bàsics, cadascú amb el que bonament pugui, es converteix en un mannà per a milers i milers de famílies que es troben en una situació tan precària que no poden ni tan sols aprovisionar-se del més bàsic, el menjar. La pobresa és un mal endèmic i que va a més, és estructural. I el Gran Recapte (tretze edicions, ja, amb la d’enguany) suposa habitualment que els rebostos dels bancs de queviures socials s’omplen per espai de dos-tres mesos. I això no té preu.

Els últims dos anys, però, la covid ha fet estralls també en els bancs d’aliments. El 2020, el Gran Recapte encara va aguantar força bé l’estocada de no poder-se fer presencial –com era habitual– a les portes dels supermercats, durant tot un cap de setmana. Enguany es repeteix la fórmula: es pot fer una donació monetària a la caixa de l’establiment on es faci la compra, amb la quantitat que es decideixi, i en acabar la campanya el banc d’aliments adquirirà els productes que necessiti en aquell establiment pel valor que sumi tota la solidaritat rebuda. També es poden fer donacions –desgravables a l’IRPF– per transferència, bizum o ingrés directe al c/c del Banc d’Aliments. Més informació a www.granrecapte.com.

Enguany el Gran Recapte va començar el 17 de novembre i no s’acabarà fins a l’11 de desembre (si no s’allarga), però a hores d’ara es porta recollit un 40% menys que l’any passat. És per això que des del Rebost Solidari de Vilafranca i des de l’Economat de Vilanova es fa una crida a prendre consciència que hi ha moltes famílies que necessiten un cop de mà per menjar.

Ara fa un any, l’Economat de Vilanova es va ampliar perquè, amb distàncies de seguretat, hi pogués tornar a anar la gent més necessitada i recuperar el format botiga, en què cadascú agafa el que vol de les prestatgeries en funció dels punts que els hagin donat des de serveis socials. Antoni Marrugat, responsable de Càritas de l’Economat, explica que actualment hi ha 600 famílies receptores (i 1.700 persones) a la ciutat, quan just abans de la pandèmia n’eren 450. La xifra va escalar fins a les 700 en el moment àlgid de l’any passat, i ara està estabilitzada.

A Vilafranca 420 famílies (1.100 persones) acudeixen quinzenalment al Rebost Solidari (durant el pic de la pandèmia en van arribar a ser 650, de famílies), i tot i la reducció, el seu responsable, Manuel Medialdea, alerta que si al febrer s’acaben els ERTO, “vindrà una pujada brutal”. Per desmentir falsa rumorologia al voltant dels receptors d’aliments, Medialdea explica que hi ha cinc procedències majoritàries: més de la meitat són autòctons (el 52% del total), 116 famílies són d’origen marroquí i també n’hi ha de sud-americanes, dels països de l’Est i de l’Àfrica subsahariana. En qualsevol cas, persones amb el dret de no passar gana.