Somriures sans

La visita al dentista és una acció que sovint vivim com un deure o un encàrrec en comptes de veure’l com un acte d’amor propi i de cura cap a la nostra salut i benestar. I com tants altres encàrrecs, tendim a procrastinar-ho indefinidament rere altres tasques que considerem més urgents: vosaltres que ens llegiu, recordeu quan va ser l’últim cop que vau anar al dentista?

Malauradament, a vegades patim mals que, lluny de ser normals, ens diuen que alguna cosa no va bé en la nostra higiene bucal: llagues, herpes, infeccions, punxades i dolor bucal o facial, entrebancs quan masteguem, parlem o riem, ferides, sagnats quan ens rentem les dents… Ens poden semblar petites molèsties, però la realitat és que alteren i empitjoren el nostre dia a dia, perquè la boca és una part del cos que du a terme desenes de funcions vitals i essencials.

Un 85% de les persones adultes pateix algun problema odontològic, sobretot placa bacteriana i càries. Aquesta última també és la gran enemiga dels més petits: entre el 60 i el 90% dels infants en edat escolar en té. I la solució a les càries, un empastament, no és una opció agradable i plaent per a ningú. I com aquesta, tantes altres: una bona higiene i revisions periòdiques evitaran accions, operacions i solucions de més envergadura.

Tots els especialistes aconsellen com a mínim una visita anual al dentista; visita que, contràriament al que pugui semblar, ens pot estalviar molts diners, i sobretot moltes preocupacions i angúnies.

La càries pot ser difícil de detectar en els seus estats inicials si no anem a l’odontòleg, i si no es tracta a temps, un petit forat de fàcil solució pot provocar dolor, un augment de la sensibilitat, taques o una infecció amb pus, inflors i febre. Finalment, pot suposar la pèrdua de les dents que la pateixen.

Es pot prevenir reduint el consum d’aliments i begudes dolces, però sobretot amb una higiene bucodental adequada. Amb la placa bacteriana, estretament lligada a la càries, passa el mateix: les nostres dents necessiten minerals, que obtenim dels aliments, la saliva i el fluor de la pasta de dents i altres productes de neteja bucal; i si no disposem de la quantitat suficient els bacteris de la boca aniran formant la placa, que fabrica àcids a partir dels sucres i altres aliments. Aquesta placa s’anirà fent forta fins a crear la tosca dental i taques, podrà malmetre l’esmalt i les genives i provocarà mal alè, càries i forats, la pèrdua de la dent, afectacions al nervi (molt doloroses!), o gingivitis que pot derivar en periodontitis, afectant l’os.

Amb les revisions i higienes dentals fetes pels professionals, aquests símptomes i mals es poden prevenir.

Una tendència odontològica a l’alça, perquè té en compte més factors fora dels estrictament vinculats a l’aparell estomatognàtic, és l’odontologia holística. En aquest tipus de disciplina, els professionals complementen l’odontologia convencional amb teràpies alternatives: “el terme “holos” significa sencer, complet o total, i també es refereix al que és íntegre i organitzat. Per tant, el que fem és contemplar la boca com una part integral de tot el cos i busquem tractaments mínimament invasius i materials naturals molt respectuosos amb el cos i el medi ambient”, explica la Jèssica Romeu, odontòloga holística penedesenca.

Aquest tipus d’odontologia va més enllà de buscar una solució als mals bucals: un dels seus objectius també és investigar-ne les causes. “L’odontologia holística intenta reparar els factors desencadenants de les malalties per evitar que el cos pugui tornar a emmalaltir. Mirem d’anar una mica més enllà d’un empastament d’una càries o una neteja dental per disminuir una inflamació gingival; treballem des de l’arrel del problema per tractar l’origen de les patologies”, explica la Jèssica.

L’estat de salut de la nostra boca no només ens indica la cura i higiene que li dediquem, sinó que també pot ser un reflex del nostre estat emocional i psicològic: “és molt important que no ignorem l’estrès que patim i que no deixem de banda la salut mental i emocional, perquè a curt o a llarg termini hi haurà repercussions físiques que poden afectar qualsevol part del cos, també en el sentit bucodental”, apunta Romeu.

A més, l’odontologia holística busca altres canals per acompanyar els tractaments convencionals, com aromateràpia, kinesiologia o musicoteràpia; que també serveixen perquè els pacients estiguin més còmodes i tranquils. Els materials que s’utilitzen també varien: “encara que el procediment general sigui el mateix que en l’odontologia convencional, en la mesura del possible utilitzem el mínim de tòxics. En els empastaments, per exemple, mirem d’evitar o usar el mínim resines que continguin Bis-GMA, perquè aquest material pot ser perjudicial, i així amb tot el que fem. A banda de perseguir l’origen de les patologies que trobem a la boca, també busquem crear consciència sobre els factors que irriten i alteren el cos per reduir-ne l’ús”.

Aquesta mena d’odontologia encara és poc coneguda: “vivim en una societat de presses, i necessitem una immediatesa que en la cura del nostre cos es tradueix en prendre medicaments cada cop que tenim algun problema, per petit que sigui. Però les malalties i les patologies s’han de veure com un missatge: el nostre cos necessita que l’escoltem. Per sort, cada vegada hi ha més professionals de la salut que aposten per buscar els orígens dels mals per entendre bé el cos”, conclou l’odontòloga.

Per tenir una boca ben sana, a banda de seguir una dieta saludable, evitar el tabac i l’alcohol i hidratar-nos constantment, l’ideal és raspallar-nos les dents com a mínim dos cops al dia. Si ens rentem bé les dents després de cada àpat, evitarem que les restes de menjar s’acumulin entre les dents i facilitin l’activitat corrosiva dels àcids que fabriquen els bacteris.

El raspallat no pot ser un acte ràpid, sinó que hi hem de dedicar un temps i fer-ho amb moviments lents i curts. Es recomana començar per la cara exterior de les dents: amb el raspall i una mica de pasta de dents, raspallarem primer les cares exteriors de les dents superiors, fent petits cercles sobre cada dent i les genives.

Seguidament farem el mateix amb les cares interiors, i amb les superfícies que tallen i trituren. Després continuarem amb les dents inferiors, seguint la mateixa seqüència, i acabarem amb la llengua, on queden moltes restes i bacteris.

Si quan ens rentem les dents veiem que surt sang, pot ser que tinguem gingivitis: si acudim a temps al dentista ho podrem solucionar abans que acabem patint periodontitis, que causa la pèrdua del teixit del voltant de la dent. És important, però, no fer molta força quan ens raspallem, i no oblidar els racons de darrere les dents davanteres i dels queixals o molars, i tampoc la llengua i el paladar! Utilitzar fil dental i col·lutoris també ens ajudarà a tenir una boca més neta, però sempre per complementar el raspallat. I les persones que pateixen alguna al·lèrgia i intolerància també han de revisar que els ingredients de la pasta dental que utilitzen no siguin perjudicials.

El raspall s’hauria de canviar sovint, com a molt cada tres mesos, i per sort hi ha opcions ecofriendly: raspalls de bambú, pasta de dents sòlida sense envasos de plàstic o cremosa en envàs de vidre, col·lutori en pastilles que es dissolen, fils dentals compostables… fins i tot podeu fer la vostra pròpia pasta de dents natural des de casa!

Tenir les dents ben cuidades ens aporta una millor salut general, més autoestima, una millor pronunciació, digestions menys pesades i, en definitiva, més qualitat de vida.

Com podem millorar la salut de la nostra boca? La dieta equilibrada i rica en fruites i verdures és bàsica, però si volem tenir una salut bucodental òptima una recomanació és evitar alguns aliments que contribueixen al desgast de l’esmalt, com els dolços o els aliments massa durs i cruixents.

Per altra banda, els aliments que contribuiran a augmentar la fortalesa i vitalitat de la nostra dentadura són fruites, verdures i hortalisses com les fruites del bosc, els espinacs, la poma o la pastanaga, beure molta aigua, consumir làctics, aliments amb fibra i vitamina C…

Heu somiat mai que us queien les dents? Que se us bellugaven molt, teníeu la sensació de notar-les fluixes, us apareixia càries, o que se’n trencava alguna…? Hi ha un munt de teories sobre el significat de tenir somnis relacionats amb les nostres dents, i fins i tot hi ha diverses interpretacions en les disciplines religioses.

Somiar que ens cauen les dents pot voler dir que tenim inseguretats, que ens fa por un canvi que estem vivint o estem a punt de viure, o que estem perdent una persona estimada. Si el que somiem que ens cau són els queixals, pot ser que tinguem preocupacions econòmiques o que tenim dificultats per tirar endavant algun projecte, i moltes teories apunten que si el que ens cau o se’ns belluga són els ullals, no ens veiem capacitats per encarar una situació davant la qual ens sentim vulnerables.

També hi ha somnis que impliquen dentadures d’animals: si somiem amb dents d’animals canins com els gossos, o amb dentadures d’animals forts com el lleó, els presagis són bones notícies i seguretat.

La majoria de malsons al voltant de les dents, encara que potser no volen dir res, es relacionen amb pors i inseguretats; però els somnis amb dents sanes representen bons presagis: a què espereu per cuidar-les bé?

ENTREVISTA al Doctor Antoni Gómez, vicepresident del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya

Què és la salut bucodental?

És tot el que afecta la salut a nivell estomatognàtic: les dents, les mucoses, la llengua, la musculatura, l’articulació temporomandibular… Encara que la malaltia més estesa a tot el planeta sigui la càries, no ho podem reduir tot a això, perquè no només ens dediquem a tapar forats i curar genives: la salut bucodental també implica tenir cura de l’articulació temporomandibular, perquè és la que més fem servir de tot el cos. A més, la salut bucodental també té a veure amb les mucoses, la prevenció del càncer oral…

Què és el bruxisme i com es pot evitar o controlar?

És una parafunció, és a dir una funció no normal de la mandíbula. El bruxisme pot ser fisiològic en algunes edats, sobretot en els infants que tenen dents de llet i dents definitives, perquè aquesta dentició mixta fa que no tanquin la boca de manera estable. Però en la majoria de casos fem ús de l’articulació quan no toca, per exemple mentre dormim, quan la tanquem i premem amb força. Es crea un cercle viciós que fa que la musculatura estigui contracturada: de fet, un 70% de la població té una patologia articular o alguna fase de bruxisme. Sovint es relaciona amb estrès i ansietat i això no ho podem controlar nosaltres, però el que fem és aplicar una fèrula o placa de descàrrega que s’utilitza a l’hora d’anar a dormir perquè és en aquest moment, quan en teoria estem relaxats, que tenim aquest múscul en tensió constant i això pot provocar dolors, lesions i fractures. Des de la pandèmia per coronavirus hi ha hagut un augment de bruxisme i més fractures de dents i de pròtesis.

Quins signes ens diuen que alguna cosa no va bé en la nostra higiene bucal?

El signe més típic és el sagnat, provocat per una inflamació de les genives que pot fer que ens surti sang quan ens rentem les dents o en moments espontanis. El dolor i les molèsties també ens indiquen que hi ha algun problema: tenir sensibilitat amb els canvis tèrmics, com quan mengem un gelat, és normal; però el dolor no. Un altre signe és la mobilitat exagerada: les dents es mouen una mica de manera natural, perquè funcionen com els amortidors dels cotxes i si no tinguessin mobilitat seria més fàcil que es trenquessin, però si es belluguen molt ens hem de posar en alerta. I l’halitosi ens ha de preocupar: pot ser que els seus orígens es trobin en algun problema digestiu, però la causa majoritària, d’un 80%, és una mala higiene bucal, problemes de genives, infeccions o càries no revisades… És rellevant utilitzar fil dental, raspalls interproximals i altres elements per tenir cura de la nostra higiene interdental, cosa que molta població passa per alt.

Per què és important fer una revisió anual?

Si anem al dentista quan tenim una molèstia, malament: hem de mantenir els bons nivells de salut sense esperar a tenir signes d’algun problema. La norma hauria de ser una visita periòdica anual perquè així podem detectar càries petites, fer tractaments menys intrusius i menys costosos, evitar la pèrdua de les peces… L’ideal és intervenir el mínim possible. A més, les revisions també facilitaran diagnòstics precoços d’alguna lesió precancerosa, sobretot en pacients fumadors o consumidors habituals d’alcohol. Si ho diagnostiquem amb temps, el pronòstic del pacient serà molt millor en el cas del càncer de boca, i els tractaments seran menys agressius, perquè en aquesta zona de la cara, cap i coll algunes mesures són molt mutilants o menys efectives que en altres tipus de càncer. Un 70% dels casos de càncer oral es diagnostica tard, i això suposa lesions i seqüeles o un augment de la mortalitat. Una revisió anual et pot arribar a salvar la vida.

Arran de la covid molta gent és reticent a anar a la clínica dental. Són espais segurs?

I tant! Fa dècades que tenim mesures de protecció extremes, ja des dels anys 80 amb la propagació de la sida i l’hepatitis B vam adoptar les mesures universals de mascaretes, guants, protecció ocular, desinfecció i desesteril·lització, portem un control de les esterilitzacions i l’autoclau… Els nostres protocols són molt estrictes i els hem seguit fent. A més, amb la pandèmia espaiem més les visites dels pacients per evitar que interactuïn a la sala d’espera, implementem més sistemes de desinfecció de l’aire, espais i superfícies a partir d’ozó, llum ultraviolada o ionitzadors, ventilem… Som molt conscients que estem exposats, perquè treballem a un pam dels pacients que a més van sense mascareta, i per això protegim els pacients i a nosaltres mateixos: en tot aquest temps, no hi ha hagut cap brot que s’hagi ubicat en una clínica, i l’índex de contagi dels dentistes està molt per sota de la població general. No hi ha excuses per no venir o endarrerir els tractaments.

Entre l’aturada i adaptació derivades de la covid-19 us heu trobat amb casos més greus?

Endarrerir els tractaments de salut bucodental és molt negatiu, perquè cap càries ni mal dental millora de manera espontània. I això és pitjor per a la dent i per la butxaca. Tenim pacients que han estat confinats o hospitalitzats sovint, i els seus tractaments s’han endarrerit fins al punt d’arribar a perdre peces, substituir un senzill empastament per tractaments al nervi… I encara que nosaltres puguem substituir bé les dents, apostem per conservar les dents originals, perquè són les que més bé funcionen. Els pacients que cuiden la seva higiene bucal no han tingut complicacions, però els qui flaquegen una mica tenen més obturacions, més problemes de genives, temes més complexos…

Com podem fer que els més petits perdin la por d’anar al dentista?

El més important és adquirir l’hàbit: han de tenir contacte des del primer any de vida, no quan tenen algun problema als sis o set anys. Els nens han d’estar habituats a anar al dentista un cop a l’any i les famílies s’han d’assegurar que apliquen correctament la neteja, perquè així es podran prevenir moltes intervencions amb anestèsia o complicacions que els poden suposar una mala experiència ja de ben petits. Quan tenen sis mesos ja se’ls han de netejar les dents, ja sigui amb una gasa o uns didals especials, i les famílies han d’utilitzar pasta de dents amb fluor, però poca quantitat: un granet d’arròs per als menors de 3 anys, un pèsol per als infants a partir dels tres anys i de la mida d’un cigró per als adults; hem d’evitar la quantitat industrial que surt als anuncis. A casa és important que se supervisi el raspallat: jo sempre dic als petits que venen a la consulta que si les dents són seves, són ells qui se les han de cuidar, però les famílies han de garantir que adquireixin l’hàbit i que ho facin bé. De dos a tres minuts, sense glopejar quan s’acaba per mantenir el fluor a la boca, raspallar-se cada vegada que es menja… Si des de petits no adquirim bons hàbits, quan siguem grans seguirem sense saber-ho fer bé. I és essencial rentar-nos les dents abans d’anar a dormir!

Hi ha relació entre la boca i el nostre estat de salut general?

Sí, definitivament. Hi ha un contacte íntim i estret, de dependència, entre el nivell de salut bucodental i el nivell de salut general. Des de la cadira dental podem veure problemes de genives que poden indicar diabetis, problemes digestius si no masteguen bé, risc d’ictus o infarts, problemes respiratoris… En pacients que tenen una boca sèptica, que no està neta, és probable que hi hagi problemes al tracte respiratori com pneumònies. I la gent a qui no li agrada el seu propi somriure pot tenir traumes, inseguretats i problemes psicològics. Som com un CSI: sense que el pacient ens ho digui podem saber com està i com és, i ajudar-lo a fer front a altres tipus de problemes.

S’acosta Nadal i tendim a menjar més dolç i més de tot… Com encarem aquesta etapa?

Nosaltres no prohibim que es mengi dolç, però sí que insistim en la importància de raspallar-se bé després de menjar-ne. Cada vegada que mengem alguna cosa hi ha un atac àcid a la boca que pot provocar un inici de càries. Si ens rentem bé les dents, neutralitzem l’acidesa amb la saliva i eliminem les restes de la boca. Podem menjar torrons, massapà, polvorons i neules i el que sigui, però amb sentit comú: evitant fruits secs molt durs, els torrons que ens poden fracturar les dents, no trencar les closques amb la boca, i mantenir una bona higiene, insistint en la neteja interdental i en la llengua, gran oblidada.