Quatre setmanes de confinament donen per a molt. Han canviat la fesomia dels nostres carrers, certament desoladors. Ha deixat milers de persones sense feina; hi haurà negocis que ja no reobriran, hi haurà gent que tornarà a estar sense feina. Molta de la que ho està ara. I molts dels que reobriran, ho faran al ralentí. El sector turístic, al qual cada vegada estem més exposats, ja sigui enoturístic o de sol i platja, és un sector d’una gran debilitat. I tot el que en penja. Els cellers han tingut les últimes dècades l’encert d’obrir-se a l’enoturisme per compensar la ferotge competència de vins d’arreu del món, però en situacions com l’actual, d’aturada de l’economia mundial, a curt termini poc s’hi pot fer. També ho tenen complicat els establiments comercials, restaurants, etc., que depenen en bona part de les recaptacions que facin en temporada alta, ja sigui estiu o la ja perduda Setmana Santa. Caldrà estar amatents als graus de llibertat de moviments que hi haurà a l’estiu. De moment, el govern de l’Estat aquesta setmana ha permès anar a treballar el sector industrial. Ves que voler escurçar l’aturada productiva no allargui la crisi de la covid-19; d’aquí a quinze dies ho sabrem, si hi ha rebrot o no. Però no tot serà a causa del semidesconfinament post-Setmana Santa. Encara que sigui increïble de creure, hi va haver operació sortida tant a Barcelona com a Madrid. Cues i retencions per sortir de les ciutats per anar a passar les minivacances a la segona residència. Segur que no es podien posar controls policials a les sortides, no deixar-los eixir, mitja volta i cap a casa? Perquè, o tots moros, o tots cristians, no? Si fóssim una societat més responsable –i tinguéssim governs més competents, que prioritzessin invertir en testos de coronavirus i els fessin el màxim d’universals possible–, segur que la crisi s’acabaria abans. I potser l’acarnissament que està havent-hi de la covid-19 amb la gent gran no seria d’aital magnitud. D’altra banda, qui no es consola és perquè no vol. Aquesta crisi sanitària mundial ha propiciat el que la humanitat és incapaç de fer per iniciativa pròpia: la reducció dràstica de les emissions a l’atmosfera (que perquè fos efectiva, caldria que fos continuada). A més, els animalons, amb les persones tancades a pany i forrellat, recuperen espais de natura dels quals els n’havíem foragitat, els ocells piulen més i criaran més aquesta primavera. Fins i tot s’han vist dofins al port de Sitges.
