SOS Penedès, la plataforma que vetlla pel territori agroalimentari de la vegueria Penedès, va exposar ahir les seves propostes per al Pla Territorial i per la implantació de les energies renovables a la zona.
Jordi Asensi recordava que la transició a un model energètic basat en les renovables es veu amenaçada per la mercantilització dels recursos naturals i criticava que el Pla Territorial no faci cap proposta al voltant d’aquest aspecte: “a la vegueria farien falta entre 500 i 1.000 hectàrees de superfícia fotovoltaica, però tot i que sembla que hagi de tenir un impacte al paisatge ja disposem de 3.563 hectàrees de terreny industrial que es podria prioritzar per instal·lar les plaques a les teulades. Si el Pla Territorial no ho considera i no hi ha una regulació, obrim la porta a que aquests recursos i beneficis siguin gestionats per part d’empreses privades; seria una font de corrupció constant”. En aquesta línia, SOS Penedès assegura que hi ha prou polígons industrials per acollir les plaques necessàries.
Per la seva banda, Pau Batlle explicava que la plataforma ha elaborat una proposta exhaustiva pel Pla Territorial que ha suposat un any de debat, ja que el PTP necessita “un canvi radical en els seus plantejaments (…) per no fer un pla a costa del Penedès, sinó pel seu bé”. Batlle apuntava que la Generalitat altera el desenvolupament del pla incomplint el propi decàleg: “demanem que no permetin ni fomentin projectes com el Logis Penedès o Can Vies i que hi apliquin la moratòria urbanística que hi correspon, ja que contribueixen a la crisi climàtica. També cal que el debat no sigui on s’augmenta el sòl industrial sinó sobre quin tipus d’activitat econòmica s’hi fa”.
Batlle criticava del Pla Territorial que no tracti els problemes “que ja tenim: hi ha una diàspora residencial a la zona costanera a les urbanitzacions de muntanya per famílies que passen a viure més al cor de la vegueria. Demogràficament creixem però hi ha molt d’atur, i en aquest sentit hem de potenciar la vitivinicultura perquè és un sector transversal i forma part del nostre model agroalimentari i empresarial, no com altres empreses que es basen en activitats externes i que estan marxant”. Així doncs, la plataforma demana que es potenciï la Regió Agroalimentària Penedesenca.
Les propostes de SOS Penedès també recolzen una mobilitat sostenible i demanen que es millori el transport públic i s’introdueixin vies verdes, i consideren necessari crear un equip interdisciplinari, un consorci públic-privat que seria gestionat per 250 professionals. Aquest consorci “faria territori des de dins, impulsaria un programa d’actuació i una mobilització d’inversions per desenvolupar les propostes del Pla Territorial i així organitzaria els recursos i desenvolupament en relació a la mobilitat sostenible, la intervenció sobre els espais oberts, el canvi de model energètic i gestió de residus i comunicacions, la revisió dels POUMs, l’estudi dels sectors econòmics a desenvolupar i dels sectors equipamentals deficitaris”.
El conscorci hauria de comptar amb la participació dels consells comarcals i ajuntaments i per les empreses, entitats i sindicats per assegurar un “debat coherent, autèntic i territorial”.
La plataforma també ha elaborat un programa de previsió de costos i inversions de les seves propostes, i apunta que el consorci es podria cobrir, en part, amb el dèficit d’inversió de la Generalitat a la vegueria: “la inversió durant els darrers anys al Penedès ha estat del 2,5% en comptes del 6% que hi correspon, de manera que el dèficit d’inversió anual de la Generalitat al Penedès és d’uns 50 milions d’euros”. SOS Penedès proposa que la seu de les oficines d’aquest projecte se situi a una de les naus del vi del carrer Comerç de Vilafranca i estableix que amb una inversió de 9,40 milions d’euros anuals s’estarien invertint 20 euros per habitant, “un cost mínim pels resultats que es poden obtenir i que equilibraria el dèficit d’inversions al Penedès”.
Clar que si i de què viurem?? De l’agricultura ecològica. Molt de jubilat i funcionari impulsa aquest tipus de plataformes, amb la vida solventada i la butxaca ben plena.