Dani López, arqueòleg de la cooperativa ArqueoVitis, que porta el jaciment arqueològic del Puig del Cocodril (els Casots), ho va deixar anar durant la presentació de les primeres troballes fetes a l’excavació de Subirats. “No ho diré en un congrés científic”, perquè manquen proves concloents, però sí que es permet formular la hipòtesi que l’antiga Subur romana no se situava a Sitges sinó a Subirats, i d’aquí vindria el nom del municipi: de Subur, Subirats. I tal vegada, Sitges en seria el seu port.
L’arqueòleg va llençar aquesta hipòtesi, que no és nova, animat pel potencial que té el jaciment del Puig del Cocodril, que creu que podria estar a l’altura en importància al del conjunt monumental d’Olèrdola, i per sobre de la Font de la Canya (Avinyonet).
Ja l’any 1980, el núm. 8 de la revista Catalunya Comtal – Quaderns d’Investigació Històrica publicava un extens article signat per Jorge L. de la Pinta i Jaime Rio-Miranda, titulat ¿Es Sitges la Antigua Subur romana?, en el qual els autors remeten a fonts antigues escrites per posar-ho en dubte. Segons el text, Plini identifica Subur a Naturalis Historiae com una població ilergeta, mentre que Ptolemaios la col·loca entre els cessetans (ibers). De la Pinta i Rio-Miranda creuen que Plini hauria confós els poblats establerts al Penedès i Camp de Tarragona amb els de la plana de Lleida, per la seva afinitat cultural i política. Pomponi Mela, per la seva part, situà Subur entre Tarraco i Rubricatus (riu Llobregat) sense concretar si era a l’interior o al litoral.
Més endavant, els autors del mateix article s’abonen a la tesi que no hi ha cap semblança entre els noms de Sitges i Subur. Documents medievals citen “Cigis, Ci-gis i Cigiis, que no tenen res a veure amb Subur i que possiblement deuen el seu nom a les sitges del seu castell senyorial”. En canvi, l’únic topònim de la rodalia que s’assembla a Subur és Subirats, “que apareix en escrits medievals com a Suburatum, és a dir, dependència de Subur”.
Cossetans o cessetans
Molt abans, l’any 1836, el Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua (tom III) diu que “en Cataluña hubo dos pueblos nombrados Subur”, el dels cossetans i el dels ilergetes. I afirma que el “de los ilergetes fue sin duda (en mi juicio) el pueblo de Segur, que hoy se encuentra en la comarca de la Segarra, cerca de Calaf”. Actualment l’indret pertany a Veciana, al sud de Calaf. L’altre seria “Segur vecino de Sitges y de Cubells (…) donde hoy está Subirats, pueblo que en los siglos medios fue cabeza de condado”.
D’articles i publicacions relacionades n’hi ha més, la literatura és abundant, i només la recerca posarà llum a aquesta hipòtesi.
