També amb el PSC. No ho diuen els socialistes, ho diu el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Completament d’acord amb l’expressió: “El diàleg és la solució”.
Diàleg és un mot, una paraula, un titular que impregna solució als problemes, satisfacció als adversaris, tranquil·litat als ponents. I en aquest cas concret de Catalunya, és l’imprescindible, necessari, utilitari “camí cap a una solució que hi ha de ser”.
També amb el PSC, és a dir, no només amb o entre els partits independentistes (PDeCAT, ERC, CUP), també amb el Partit dels Socialistes de Catalunya, partit històric de Catalunya, moderat, seriós, municipalista, de centreesquerra i de tarannà talment conciliador i dialogant.
Ja és hora, doncs, que els catalans i les catalanes, Catalunya com a país, comenci de veritat, sense excuses, aquest llarg camí, esperançador, per poder aconseguir més autogovern, més autoestima. No més entrebancs, traves, governants actuals.
Catalunya, país d’independentistes i no independentistes, ha de ser vista des de l’exterior amb bons ulls, sense rancúnia. Hem de ser el que som, intel·ligents, treballadors, sensats, complaents. Catalunya, pal de paller, capdavantera en molts desenllaços importants. Dins d’Espanya, peça fonamental, essencial, crucial. Com a autonomia, comunitat competent, clau, decisòria en molts aspectes.
I tot això s’ha de fer amb el PSC. Deixem-nos de romanços, picabaralles entre els partits. La unió fa la força. Hem d’anar tots a una, per demostrar i fer veure que som un gran país.
Francesc Carafí Quintana
Sant Sadurní d’Anoia
