Tan gran com desconegut

Amb el doble objectiu d’ampliar el coneixement sobre la seva presència a les nostres costes i fomentar la seva preservació, des del 2011 es desenvolupa el projecte Rorqual, una iniciativa d’EDMAKTUB, una organització sense ànim de lucre que es dedica a l’estudi científic i a la divulgació del medi aquàtic, en especial a la investigació dels cetacis.

Se sap que el rorqual comú realitza migracions latitudinals, ocupant aigües septentrionals a l’estiu, durant l’època d’alimentació, i aigües meridionals a l’hivern, durat l’època de reproducció. Fruit d’aquesta pauta migratòria estacional, està sotmès a un règim alimentari també estacional. Es calcula que durant els mesos d’hivern només ingereix un 10% de la quantitat d’aliment que consumeix a l’estiu. Normalment, a partir del mes de febrer acostuma a creuar l’estret de Gibraltar des de l’Atlàntic per entrar al Mediterrani.

Tot i que inicialment es creia que la costa catalanobalear era un simple indret de pas en la seva migració cap al mar de Ligúria, on els mesos d’estiu s’hi concentra un gran volum d’exemplars, el president de l’associació EDMAKTUB, Eduard Degollada, està convençut que no és exactament així: “les balenes presenten un comportament oportunista, és a dir, es mouen buscant menjar. No migren per migrar. Es queden una temporada en els llocs atractius on hi ha aliment i després van canviant”.

Segons la seva opinió, hi poden haver llocs iguals d’atractius que el mar de Ligúria, i les costes del Garraf en pot ser un, ja que les seves condicions oceanogràfiques afavoreixen que a la primavera es produeixi una alta concentració de krill, petits crustacis que formen part del zooplàncton i que són el principal nutrient d’aquest cetaci. Afirma, doncs, que “les costes del Garraf no són una zona exclusivament de pas, sinó que són molt més, una àrea d’alimentació. Hi ha individus que estan aquí durant dies perquè poden menjar amb un esforç mínim. Fins i tot naveguen molt a prop de les barques amb una gran normalitat”.

Amb l’objectiu de conèixer les pautes de comportament d’aquest cetaci i establir les seves possibles rutes migratòries, des del 2011 l’equip d’EDMAKTUB, format per científics professionals i per persones voluntàries compromeses amb la causa, realitzen campanyes d’albirament a bord d’un catamarà de 12 metres d’eslora que té com a port base el Club Nàutic de Vilanova. Entre els mesos de febrer i juny, l’equip surt cada dia que les condicions marítimes ho permetin i realitza trajectes aleatoris en una àrea delimitada de 840 km², situada entre la cimentera de Vallcarca i Cunit i que s’estén fins a les nou milles mar endins.

Un indicador que alerta els tripulants de la presència d’aquests mamífers és el buf que expiren, que pot arribar entre els cinc i set metres d’alçada formant una columna d’aigua blanquinosa que no passa desapercebuda. Un cop albirat, des del catamarà, es posa en marxa un dron teledirigit que incorpora una càmera d’alta resolució, que permet capturar imatges i gravar vídeos. Com explica Degollada, “les balenes normalment mostren poca part del seu cos, una part del cap i quasi tot el seu dors, però tot i així és només un 15% de la seva dimensió”. En la seva última respiració, abans de submergir-se, es dirigeix el dron just a sobre del llom del mamífer per poder capturar imatges des de ben a prop, impossibles d’aconseguir des del catamarà.

Gràcies a aquestes imatges, l’equip pot identificar cada exemplar mitjançant l’anàlisi del perfil de la seva aleta dorsal i del “chevron” (coloracions laterals a nivell del cap), que presenten diferències apreciables en cada un dels individus. Es pot crear així un catàleg de rorquals albirats a la zona que, en comparar-se amb el d’altres àrees d’estudi, contribueix a establir les possibles vies migratòries.

Les principals hipòtesis sobre les quals es treballa és que, després d’estar un temps a les costes del Garraf, o bé es dirigeixen cap al nord, al mar de Ligúria, on hi passen els mesos d’estiu també alimentant-se abans de reiniciar el viatge de retorn cap a l’Atlàntic, o bé tornen directament a l’Atlàntic fent parada a Dénia. De fet, l’equip d’EDMAKTUB s’acaba de desplaçar a la costa valenciana, on s’hi quedarà unes setmanes per investigar si és només un punt de pas o, com en el cas del Garraf, una zona d’alimentació.

Durant aquestes sortides a alta mar es pot observar el comportament de l’animal: els patrons de moviment que indiquen la cerca d’aliment (fan voltes en cercles o en forma de “8” a la mateixa zona), el cicle de respiració-immersió (poden aguantar entre sis i deu minuts sota l’aigua) o la velocitat a què neden (fàcilment poden assolir els 18 km/h).

A part de la fotoidentificació, també es recullen mostres del buf, que permeten una classificació genètica dels individus. Amb aquestes mostres, que s’obtenen mitjançant un dron manipulat que n’absorbeix el vapor, es pot saber si l’exemplar és mascle o femella, si hi ha diferències entre la població que visita la zona amb la d’altres regions o si hi ha individus que presenten alguna característica específica que permeti determinar que són propis del Mediterrani.

Completen la investigació les mostres biològiques que es recullen dels excrements de les balenes (es detecten fàcilment perquè deixen l’aigua tenyida de color vermell), que permeten ampliar l’estudi genètic; del zooplàncton, que facilita conèixer la seva dieta (a part de krill també s’alimenten de calamars i petits peixos com verats, anxoves o sardines); i de la temperatura, salinitat, clorofil·la i nutrients de l’aigua, que contribueixen a estudiar la seva relació no només amb la presència de balenes, sinó també amb la gran biodiversitat existent a la costa del Garraf.

Des del 2014, any en què es van intensificar les expedicions a bord del catamarà, s’han efectuat a les costes del Garraf un total de 197 albiraments de rorquals comuns, que es corresponen a 271 individus diferents. Segons Eduard Degollada, són mamífers que normalment tendeixen a viatjar sols, puntualment ho fan en parella i excepcionalment de tres en tres. Matisa que “això no vol dir que siguin animals antisocials, tot el contrari, se sap que tenen un sistema social molt desenvolupat”.

De fet, en ocasions s’uneixen formant grups en els quals comparteixen l’espai nedant. Fins i tot s’han vist rorquals comuns interactuant amb altres cetacis com dofins llistats, també molt presents a les costes del Garraf. Les primeres dades apunten que es tracta d’estratègies ocasionals de comportament social, només mantenint-se junts uns pocs cicles d’immersió-respiració. “És com si cada mamífer fos conscient que ha d’ocupar un espai”, comenta Degollada, que apunta que “una possible teoria és que mantinguin unes certes distàncies a propòsit per aprofitar millor el menjar”. I és que, “en el món animal tot té un sentit”, conclou.

La campanya d’aquest 2017 ha estat excepcionalment bona. S’han produït 65 albiraments, amb un total de 82 individus diferents. Una dada curiosa és que s’ha vist la primera balena que es va albirar l’any 2011, durant la primera campanya d’expedicions, un fet que s’ha pogut comprovar gràcies a la fotoidentificació.

També el mes d’abril es va poder observar un rorqual comú nedant acompassadament al costat de la seva cria. És un fet poc freqüent i molt positiu per la conservació d’una espècie que, com hem dit, està en perill d’extinció. Tot i que no s’ha detectat mai activitat sexual ni reproductiva a la zona, albiraments com aquest aporten indicis que potser una part de la població que ve a les costes del Garraf a alimentar-se també s’hi queda a reproduir-se. En tot cas, aclareix Degollada, “no ho podem assegurar amb certesa”.

Com que, per qüestions logístiques, el catamarà només pot realitzar trajectes en l’àrea delimitada de les costes del Garraf, el projecte EDMAKTUB compta amb la col·laboració d’una xarxa de pescadors gràcies a la qual es pot abastar tota la zona costanera compresa entre Barcelona i Tarragona. Hi participen una seixantena d’embarcacions de set confraries (Palamós, Blanes, Arenys de Mar, Barcelona, Vilanova, Cambrils i Sant Carles de la Ràpita), que quan detecten un exemplar envien per WhatsApp les coordenades i imatges dels cetacis. Aquest 2017 han informat de 165 albiraments, que se sumen als 65 realitzats pel catamarà d’investigació.

La seva implicació “és clau, ja que sense ells seria com buscar una agulla en un paller”, subratlla Degollada, que destaca que “fent-los partíceps del projecte també fomentem la seva estima per aquests animals i la seva consciència per interferir el mínim possible en el seu hàbitat natural”.

Els rorquals comuns ignoren completament la presència de vaixells mercants i altre tipus d’embarcacions, motiu pel qual el tràfic marítim, que va en augment, s’ha convertit en la seva principal amenaça. En més d’una ocasió col·lisionen amb vaixells de gran tonatge provocant la seva mort.

Amb la voluntat d’evitar aquests accidents, des de fa temps EDMAKTUB treballa per implantar un dispositiu de detecció de balenes, basat en un sistema de càmeres tèrmiques incorporades a la proa de les embarcacions, que permetria als capitans alertar de la seva presència i poder així canviar el seu rumb per esquivar-les. Degollada comenta que la implantació d’aquest dispositiu és molt costosa i que encara no hi ha prou consciència mediambiental, ni per part de les empreses ni per part de l’administració, per a creure-hi i invertir-hi.

Mentre no es troben solucions alternatives, l’associació centra els seus esforços a fer divulgació de la situació perquè els capitans d’embarcacions tinguin coneixement de la seva presència. També pressionen perquè en les àrees on el trànsit marítim és intens, com és el cas de la zona compresa entre els ports de Tarragona i Barcelona, es redirigeixin les embarcacions perquè no circulin tan a prop de la costa, on s’hi concentra aquesta espècie.

Des d’EDMAKTUB s’insisteix en què la protecció del rorqual comú és molt important, ja que aquest mamífer actua com una “espècie paraigua” que engloba un gran nombre d’organismes que coexisteixen en el mateix ambient. Per tant, la seva protecció permet, per extensió, salvaguardar i preservar totes aquestes altres espècies i en definitiva, tot l’ecosistema marí.

Per a les balenes, com la majoria de cetacis, el sentit de l’oïda és vital, ja que l’utilitzen per comunicar-se amb altres membres del grup, orientar-se i prendre consciència de l’entorn en què habiten, el medi marí. Per tant, una correcta funcionalitat auditiva és imprescindible per a la seva supervivència. El creixent trànsit marítim, doncs, no només suposa un perill per les possibles col·lisions sinó que també origina una contaminació acústica que impacta negativament en la vida d’aquests animals.

Les balenes emeten un so de molt baixa freqüència que funciona com un radar submarí. A partir de l’eco que reben, detecten els perills que hi ha en el seu hàbitat i els serveix per orientar-se en les seves migracions. Com que el soroll que provoquen els vaixells és també de baixa freqüència, el seu cant queda emmascarat, interferint així en la seva percepció.

Per estudiar la vocalització dels rorquals comuns durant la seva estada a les costes del Garraf i el possible efecte de la pol·lució acústica a la zona, al 2015 l’associació EDMAKTUB va instal·lar, en col·laboració amb el Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb seu a Vilanova, una boia amb un hidròfon per registrar els sons que emeten aquests mamífers. Tal com explica Michel André, director del LAB, “en dos anys no hem aconseguit disposar de dades suficients per extreure resultats concloents però el que sí que hem detectat és que sorprenentment els rorquals comuns d’aquesta zona emeten moltes menys vocalitzacions que la mateixa espècie que resideix en altres regions. I no sabem per què. Per tant, encara no podem establir com aquesta contaminació afecta en el seu comportament”.

Aquesta boia forma part d’un projecte pioner a escala mundial anomenat LIDO (Listening to the Deep Ocean Environment), que consisteix en una xarxa de sensors acústics distribuïts per oceans de tot el món, des de l’Àrtic fins al mar Negre. Els sons captats les 24 hores del dia són enviats a temps real als ordinadors del LAB des de més de 150 canals, que permeten estudiar de forma estandarditzada els efectes de les fonts de soroll artificial (transport marítim, pesca, prospeccions de petroli, parcs eòlics, maniobres militars…) en els diferents mars.

“Un so originat per una embarcació al Mediterrani no té el mateix efecte que el mateix so produït pel mateix vaixell a l’Àrtic o al mar Negre. La temperatura, la salinitat, la profunditat i la naturalesa del fons marí modifiquen la seva propagació, afectant més o menys els animals”, matisa André, que destaca que “aquesta xarxa de sensors ens ha de servir per interpretar el comportament d’unes mateixes fonts artificials i poder així avançar-nos a l’hora de determinar quin impacte pot tenir una activitat abans d’establir-se en una àrea concreta”.

“Com que els éssers humans no habitem al mar, per nosaltres és un entorn totalment extraterrestre i ens hem de fixar en com la contaminació acústica interfereix en les espècies que hi viuen per poder establir llindars de tolerància”, afegeix el director del LAB. El projecte va començar estudiant l’impacte en els cetacis perquè se sabia amb certesa que utilitzen els sons en la seva vida diària. Però recentment s’ha descobert que els invertebrats marins, que engloben milers d’espècies (pops, calamars, sèpies, musclos, crustacis, vieires, meduses, corals…), pateixen molt més que els cetacis l’efecte d’aquesta contaminació.

Aquests invertebrats disposen d’uns òrgans interns amb una estructura absolutament idèntica al sistema auditiu dels humans o el de les balenes, que és el que els permet mantenir-se en equilibri en l’entorn marí. Així doncs, s’ha pogut constatar que la pol·lució sonora no només afecta unes espècies determinades com es pensava inicialment sinó que també impacta en la part més baixa de la cadena alimentària i, en conseqüència, posa en perill tot l’ecosistema marí. Segons André, tenim al davant “un repte gegant”.

Actualment la contaminació acústica és el principal perill per mantenir l’equilibri del mar. N’hi ha molta i cada vegada n’hi haurà més. L’única regió que encara no s’ha explotat i que, per tant, no en pateix les conseqüències és l’Àrtic, que en estar cobert de gel dificulta el trànsit marítim. Aquesta situació, però, no persistirà gaire anys. Segons André, a causa de l’escalfament global del planeta, la capa de gel podria desaparèixer d’aquí a 20 anys i quan això succeeixi, augura una autèntica carrera a l’explotació de recursos (se sap que hi ha molts minerals, petroli, gas…)

Mentre això no passa, des del LAB s’està estudiant mitjançant els sensors instal·lats en aquesta zona del pol nord, on hi ha una rica biodiversitat, els sons que emeten les diferents espècies que hi habiten. L’objectiu és determinar les fonts naturals del medi marí i disposar així d’uns referents que permetin en un futur fer una gestió intel·ligent del mar.