Tanins i notes

Des d’avui fins diumenge Vilafranca celebra el Vijazz, un dels grans esdeveniments culturals de la ciutat. Seran dies de comunió i de maridatge entre el territori, amb els seus vins i escumosos, i la cultura, amb concerts de jazz a càrrec de prestigiosos artistes.

Durant tres dies el centre de la vila, amb les rambles de Nostra Senyora i Sant Francesc i la plaça de Jaume I com a eixos vertebradors, es transformarà per acollir milers de visitants, experts i aficionats del món del jazz i del vi que volen gaudir d’alguna de les 300 referències de vins i caves del Penedès amb una banda sonora de primer nivell, gratuïta i a l’aire lliure. Alhora, durant el festival es faran degustacions i maridatges, que oferiran propostes sorprenents per combinar vins amb tota mena de productes.

En aquesta dotzena edició el cartell musical ha volgut retre un homenatge al millor que ha donat la història del jazz, per això els caps de cartell són dues llegendes. El concert inaugural portarà Charles Lloyd & The Marvels a la plaça Jaume I, en la que serà la seva única actuació a Catalunya. Diumenge un altre dels grans completarà la dedicatòria del festival a la història del jazz. Serà Ron Carter, que visita el Vijazz coincidint amb el seu vuitantè aniversari i acompanyat de la Golden Striker Trio. La nit de dissabte estarà reservada al jazz contemporani amb Avishai Cohen i Kenny Garrett, el millor saxo alt actual i hereu de Miles Davis.

Per poder accedir a la zona de cadires dels concerts que es fan a la plaça Jaume I, cal presentar un val que s’obté comprant el tiquet de degustació (12 euros), que dona dret també a tres tastos de vins i una copa de vidre.

El festival també programarà el cicle “Elles i el Jazz”, al Claustre de Sant Francesc. Tres concerts, de pagament, protagonitzats per artistes de renom dins el panorama jazzístic femení.

A la rambla Nostra Senyora s’ubicaran una dotzena de food trucks i un escenari, batejat amb el nom de Lídia Bosch en homenatge a la fundadora de Swing Vilafranca, on actuaran joves formacions de jazz de diferents escoles de música de la vegueria Penedès.

Amb l’objectiu de divulgar la cultura del vi i el cava i complementar l’oferta d’activitats, el Vijazz programa diferents tastos i maridatges. Tots tindran lloc a la sala de tast Tr3sC, situada en una carpa a la rambla de Sant Francesc. En total se n’han programat 26; hi haurà maridatges amb anxoves, foie, pernils, sushi i formatges. I, un any més, també es podrà participar en els tastos nocturns, maridats amb literatura eròtica. Per participar en qualsevol activitat (són de pagament) cal inscriure’s a través del web
vijazzpenedes.com.

Per tal de reforçar l’oferta cultural, especialment els matins, s’organitzen diferents activitats turístiques per donar a conèixer a tots els visitants el patrimoni vilafranquí. Algunes seran gratuïtes, com les visites lliures al convent de Sant Francesc, basílica de Santa Maria i església de Sant Francesc, o bé les dues caminades guiades de dissabte, una entre vinyes i una altra fins a la muntanya de Sant Pau. La resta seran de pagament i amb inscripció prèvia: visites guiades al convent de Sant Francesc, al campanar, la ruta per la Vilafranca medieval, la visita per veure la posta de sol des del campanar, un itinerari en segway entre vinyes i, evidentment, el Vinseum.

Des dels seus inicis el festival no ha parat de créixer. Ha guanyat visitants, cellers participants, concerts programats i ha incrementat notablement l’oferta de tastos i maridatges, a més de les visites culturals i diverses iniciatives enoturístiques que s’organitzen al seu voltant.

La primera edició del Vijazz va celebrar-se l’any 2007. En aquella ocasió hi van participar 30.000 persones que van fer 20.000 degustacions. Es calcula que el primer any unes 9.000 persones van assistir de públic als concerts i 500 van gaudir dels tastos i maridatges.

Aquestes xifres queden lluny de les assolides l’any passat, en l’onzena edició. Aleshores hi van assistir 55.000 persones i es van fer 74.520 degustacions de vins i escumosos. Pel que fa al públic als concerts, es va xifrar en 24.000, mentre que 1.875 persones van participar en els tastos i maridatges.

Charles Lloyd

Charles Lloyd acompanyat de la banda The Marvels (divendres, 22.30 h). La vida d’aquesta autèntica llegenda de Tenesse està completament entregada al jazz. Va tenir el primer saxo amb només 9 anys i ja d’adolescent va acompanyar referents del blues com B.B. King o Johnny Ace. Aviat es va convertir en el director musical del Chico Hamilton Group i més tard va fer-se encara més gran amb el seu propi grup, un talentós quartet amb Keneth Jarret, Jack DeJohnette i Cecil McBee. El grup va crear temes com Dream Wever, un autèntic referent del gènere, i va col·laborar amb The Doors, The Birds i The Beach Boys. La seva actuació al Vijazz serà l’única visita que farà a Catalunya.

Avishai Cohen Big Vicious

Aquest jazzista israelià va engegar una carrera fulgurant amb The trumpet player, que l’ha consagrat com una de les icones més respectades del jazz contemporani i un dels revulsius més excitants de la generació post-bop.

Cohen busca misteri, intensitat i sensibilitat i els combina amb l’autenticitat del jazz. Ha voltat per tot el món amb The 3 Cohens Sextet, una exitosa banda familiar. Ha publicat nou discos.

Al Vijazz (dissabte, 21 h) presenta Big Vicious, la seva proposta més contundent i agosarada, un explosiu quintet amb dues guitarres i dues bateries, a més de sons processats, que projecta intensitat i subtilesa amb una fusió de rock, electrònica i jazz.

Kenny Garret Quintet

Kenny Garret s’ha convertit en el saxo alt més important de la seva generació, després de 30 anys de carrera estel·lar. Arriba al Vijazz amb un nou àlbum i una trajectòria que l’ha propulsat com un dels imprescindibles des del mític Miles Davis. Garrett ha destacat per un so característic i una melodia pròpia. El 2009 va guanyar un Grammy per l’àlbum Five Peace Band, i ha tingut vuit nominacions més.

Al Vijazz presenta Do Your Dance (dissabte, 23 h), un disc que exhibeix l’experiència acumulada amb composicions d’estructures senzilles que busquen una connexió directa amb el públic des del primer frasseig. Els seus solos són un espectacle únic i els seus concerts estan marcats per un alt voltatge rítmic i harmònic.

Ron Carter Golden Striker Trio

Amb més de 60 anys de trajectòria, 150 discos i 2.500 gravacions, Ron Carter s’ha convertit en un mite, un mestre, una llegenda que ha escrit algunes de les pàgines més rellevants de la història del jazz. Als 81 anys es manté en plena forma, i el concert al Vijazz (diumenge, 22 h) serà l’únic que oferirà a Catalunya.

El 1963 Miles Davis li va proposar unir-se al seu quintet per substituir Paul Chambers. Després, amb Jerbie Hancock, Wayn Shorter, Tony Williams i Ron Carter, van esdevenir el quintet més consagrat del jazz modern. El seu so preserva l’elegància i la classe del jazz més exquisit. Junt amb la Golden Striker Trio recupera la màxima del modern jazz quartet que l’apropa a la música de cambra.

Marco Mezquida & Celeste Alías

Darrer concert del festival MUSICVEU, programat per la Fundació Pinnae, que aprofitant la coincidència amb el Vijazz porta a l’escenari el duet format per Marco Mezquida al piano i la cantant Celeste Alías (diumenge, 19 h, Fòrum Berger Balaguer).

Els dos músics, que es van conèixer el 2005, presentaran el seu últim treball Llunàtics, un projecte de cançons arranjades amb riquesa sonora amb temes inspirats en les fases de la lluna i les emocions que provoquen.

El claustre de Sant Francesc acull el cicle “Elles i el Jazz”, que té per objectiu visibilitzar l’imprescindible paper de la dona al gènere. Tres concerts per a tres vespres de festival, tot plegat amb un component solidari: una part del preu de l’entrada es destinarà a l’Associació Ginesta de Vilafranca, que lluita contra el càncer de pit. Enguany en aquest cicle participaran tres artistes de primer nivell com Myriam Swanson Magnolia, Saphie Wells & The Swing Cats i Eva Fernández Trio.

L’encarregada d’estrenar el cicle serà Eva Fernández Trio que, malgrat la seva joventut, acumula ja una llarga experiència. És una de les veus destacades de la nova fornada de joves jazzistes de la Sant Andreu Jazz Band, dirigida per Joan Chamorro. Ha actuat amb grans figures internacionals i ha participat en diversos festivals. Al Vijazz es presentarà en format quintet i amb un estil fresc i contemporani.

Dissabte serà el torn de Myriam Swanson liderant el quartet Magnolia. Swanson proposa un repertori amb cançons d’Ella Fitgerald, Etta James, Sara Vaughan o Rosemary Clooney. Una proposta suggerent i evocadora.

Nascuda al Perú i projectada musicalment des d’El Taller de Músics de Barcelona, Saphie Wells tancarà el cicle. Wells, que actuarà acompanyada del trio Swing Cats, és una de les veus més versàtils i seductores que han aparegut al panorama jazzístic del país.

Entrevista. Pere Pons, director del Banc Sabadell Vijazz

PERE PONS és tot un referent en el món del jazz al nostre país. Aquest serà el seu segon Vijazz com a director artístic; abans ho havia estat durant cinc anys del Jamboree Jazz Club i també del festival Mas i Mas. També ha treballat en diferents mitjans de comunicació i ha estat al capdavant de programes de ràdio com Hombre del jazz i Planeta omega, de Ràdio 4.

Aquest és el seu segon any al capdavant del Vijazz. En el moment en què va acceptar la proposta es va proposar introduir canvis o assolir algun objectiu?

El meu objectiu ha estat mantenir el nivell de qualitat que s’havia consolidat en els deu anys anteriors i intentar que el Vijazz es reconegui com a festival de jazz de referència al nostre país. Un altre propòsit és donar cabuda a la presència de jazz del país, tant en l’àmbit professional com formatiu, i això s’ha anat refermant amb les propostes de concerts, les actuacions al claustre de Sant Francesc i la incorporació de l’espai dedicat a les escoles de jazz de la vegueria.

Sembla que la idea d’obrir un nou escenari al Claustre dels Trinitaris no ha prosperat… 

Aquesta era una de les propostes que enguany teníem sobre la taula i fins a última hora hi hem estat treballant, però hi ha unes obres que s’estan acabant d’enllestir i no volem obrir un nou espai si no és oferint el millor servei i les millors condicions als músics i als visitants. No és un repte de quantitat, sinó de qualitat, i no ens volem precipitar. És qüestió de temps, de posar-hi paciència i d’anar refermant tota la proposta. Potser fins i tot l’any que ve hi haurà més d’un espai nou.

Als concerts del Vijazz hi ha un públic molt divers, n’hi ha de molt experimentat i n’hi ha que no n’és gens. A l’hora de programar, costa buscar propostes que puguin satisfer aquest públic tan diferent?

És un repte, però és el que fa emocionant aquesta feina, és un autèntic plaer. El Vijazz és un festival popular, obert a tothom, i això t’obliga a programar a consciència, sabent que les propostes han de satisfer tant l’afeccionat entès i exigent que va a buscar el concert que li agrada, com el públic que potser no ha sentit a parlar mai d’aquests músics i al qual el jazz fins i tot li fa respecte. Com a programador, has d’intentar conciliar aquests dos esperits, tenint en compte que la proposta sigui de qualitat, els noms tinguin ressonància, etc. L’objectiu és que l’aficionat surti content per haver gaudit d’un concert de màxima qualitat d’un primera figura i que l’espectador que no hi entén gaudeixi i s’acabi aficionant al jazz.

Vostè va descobrir el jazz de molt jove, en un concert al seu poble, la Bisbal d’Empordà. Potser el Vijazz també fa créixer els adeptes a aquest gènere al Penedès…

És evident. La música en general, i el jazz en particular, és en directe quan t’atrapa, no té filtres, no et deixa indiferent, el jazz és emoció. Quan tenia 12 anys vaig veure un concert de jazz en directe. La impressió de veure aquella música viva, lliure, amb aquella força i intensitat, em va atrapar. Justament, el que busques a l’hora de programar música en directe és compartir allò que t’apassiona amb gent que desconeixes i convertir-los en còmplices. 

Comparant amb la resta de festivals de música que se celebren a l’estiu a Catalunya, al Vijazz sembla que encara no hagi assolit el nivell de popularitat d’altres…

No crec que sigui poc reconegut, penso que ho és molt, sobretot entre el sector musical. És un festival especialitzat que no enganya, no és un esdeveniment social, sinó maridatge entre una terra que viu tot l’any de les vinyes i el vi que n’obté i que creu en la cultura de l’excel·lència. Que hi assisteixin 70.000 persones i d’elles 40.000 assisteixin als concerts és un èxit i un reconeixement. A poc a poc els mitjans es van adonant de la constància, la força i la identitat del Vijazz.

Dins el panorama musical el jazz és dels corrents que menys visibilitat té. A què es deu?

Tot respon a cicles i modes. Ara, en l’àmbit comercial, segons quin jazz i quina música no té tanta sortida. El jazz és una música que fa pensar, emocionar, reflexionar, fa viure, no és només un pur entreteniment, el jazz busca remoure coses. Això sembla que avui en dia no està en la primera línia d’interès, es busca quelcom més lleuger.

El jazz no és una música que hagi de tirar enrere per por a no entendre’l.

Quin és l’estat de salut del jazz a Catalunya?

El jazz forma part de la història cultural del nostre país des de principis del segle XX, però 40 anys de dictadura van deixar un buit important en l’àmbit cultural. Hem tingut elements històrics com Tete Montoliu, però mai fins ara hi havia hagut una escena tan nombrosa, ni músics tan ben formats i tan diversos. El que falta, en consonància amb aquesta escena poderosa i ben preparada, és reconeixement, cura, atenció i projecció. A Catalunya es publiquen cada any més de cent discos de jazz, però no tenen la projecció que haurien de tenir. Cal donar-li més suport.