Temps de reformes

La cuina sol ser l’estança de la casa que més acusa el pas del temps. El desgast de feinejar-hi dia sí, dia també, cal combatre’l periòdicament (més enllà de la neteja diària de mínims) si no volem acabar tenint un espai degradat. Es pot aprofitar per passar una capa de pintura pel sostre, que de tant en tant no li va malament.

Si les aigüeres comencen a demanar auxili, és hora de pensar si la tipologia que tenim és la que s’adequa millor a les nostres necessitats. Hi ha la clàssica de dos vasos de la mateixa dimensió, però si l’espai és just sempre es pot optar per una pica i mitja o bé per una de sola i més gran. Disposar o no de rentaplats pot ser determinant en l’elecció.

Un element que és clau per definir la imatge que volem de la cuina és el marbre. En diem marbre, però sovint és d’un altre material. Sigui com sigui, l’àrea de treball marca i molt l’aspecte general de la cuina. Cal pensar que hem de tenir un taulell resistent als cops que segur que s’hi produiran i que ha d’aguantar bé el pes dels atuells que hi deixarem; també ha de ser fàcil de netejar, resistent a tot tipus de textures de menjar que hi puguin caure i, finalment, ben il·luminat.

Del clàssic granit, que és un material noble, natural i que li donarà molta autenticitat, ha passat a ser habitual des de ja fa una bona colla d’anys el Silestone que, això sí, li donarà un aire més modern i permetrà triar entre més colors, però sempre tenint en compte que com que és un lloc de treball, els ulls hi han de poder descansar. Que no ens cansi la vista de seguida, vaja, perquè no es tracta d’anar-lo canviant cada dos per tres. Altres materials possibles són el mateix marbre, el Corian o la fusta massissa, entre altres. Per triar, el millor és acudir a la botiga especialitzada, plantejar què és el que volem i deixar-nos aconsellar pels experts.

La majoria de mortals vivim en pisos petits i sempre ens falta espai. I si a més de tenir pocs metres quadrats, hi restes els que “es perden” de passadís, et pot donar la sensació que vius en una caixa de llumins. Una possible solució és la de compartir espais, és a dir, tirar un envà a terra i de dues sales fer-ne una. I si tireu a terra la paret que separa la cuina i el menjador? El joc que donarà serà molt gran, fins al punt de tenir la sensació de viure en una casa nova, més gran i amb més llum que abans.

Ara bé, fer una cuina oberta no és feina de fer en 24 hores. Requereix, d’entrada, meditar molt bé què es vol. Perquè pot implicar canviar de banda el sofà, el moble de la televisió, el taulell de cuina… i intervindran paletes, lampistes, muntador de cuines…

I si t’agrada la idea però no t’acaba de convèncer un únic espai integrat, una altra opció podria ser dos espais separats però translúcids, és a dir, amb algun moble separador, o mig separador, per exemple amb una vidriera a sobre que vinculi i alhora separi espais. La mà d’un interiorista s’hi deixaria notar a l’hora de buscar la millor opció per a cada cas.

Cada casa és un món i cada pis, també. Hi haurà qui tingui menjador i prou, i n’hi haurà que disposaran d’una sala d’estar addicional, que és on la família farà vida més enllà dels àpats. I aquesta estança és clau. El qui digui “Res com a casa” és que ha encertat de ple l’estil i distribució d’aquesta sala d’estar.

Comencem pel sofà, zona de confort. N’hi ha tants estils com es vulgui. Amb braços de fusta, tot encoixinat, sofà-llit, amb calaixos a sota, de tot tipus de teles, colors i textures. Per triar i remenar.

Una opció, tant per al menjador com per a tota la casa, és posar parquet. Li dóna calidesa a la llar i n’hi ha de diferents qualitats i fustes. Si l’habitatge és petit, millor pensar en colors clars; una afirmació que serveix per a tot, també per a les parets i per als armaris. Així mateix, tindran una amplada major o menor les làmines de parquet en funció de la grandària de l’estança. I hauran d’estar col·locades en el sentit d’entrada de la llum natural.

El qui ja en tingui, de parquet, tot això ja ho sabrà, i potser caldrà fer aquell manteniment periòdic al qual sempre costa tant de trobar-li el moment. El més dràstic és tot fora i parquet no, àdhuc amb canvi de color, i casa nova. Però si no és que està molt fet malbé, el més econòmic serà arreglar les esquerdes que hi hagi, enganxar llistons desenganxats, fins i tot canviar-ne algun que no es pugui aprofitar, llimar i envernissar. Si no ho tens molt clar, amb l’ajut d’un professional serà més ràpid i segur. I fora preocupacions.

Potser posar o canviar el parquet sigui un tràfec massa gran i es vulgui donar una altra imatge al saló però sense tant d’enrenou. Amb poca cosa es pot aconseguir. Uns coixins nous per al sofà; una tauleta auxiliar; un canvi de quadres, làmines o miralls a les parets; o la redistribució d’elements decoratius et poden fer pensar que has canviat de casa sense moure’t ni un pam.

Una bona il·luminació de les sales de la casa, sobretot del menjador, és bàsica per al benestar familiar. Una tendència actual és la d’anar substituint, progressivament, els llums convencionals i halògens per leds, que fan molta llum i alhora són de consum baix. L’estalvi energètic, a banda de ser bo per a la sostenibilitat, per al planeta, també ho és per la butxaca de la gent. Per un dia no passa res, però si li sumes el consum dels 365 dies de l’any, es deixarà notar a la factura. A més, cal tenir present que es pot optar per llums blanques, més naturals… o fins i tot de colors. Hi ha gustos per tot.

El tipus de llum què s’il·lumini la casa és tan important que pot arribar a condicionar l’estat d’ànim dels seus estadants. És recomanable que principalment en espais grans i on s’hi passa molta estona sigui el més natural possible.

Un altre element que afectarà la llum que entri a la casa, i també la temperatura i la factura energètica, serà la protecció que tinguem del sol. Aquest mes de març, a les hores centrals del dia, ja hem tingut una irradiació equivalent a la del mes de setembre. No és habitual, per ara, però ja hem arribat a aquests extrems. El canvi climàtic és evident i cada vegada tenim més insolació, de manera que no només calen més cremes protectores per a la pell sinó també protegir la llar. Si la tenim encarada a l’est o cap al sud, un tendal almenys per al menjador és essencial. Amb ell, l’aire condicionat gastarà menys, com també ho farà si hi ha bons tancaments als finestrals.

I si ja tenim tendal, de tant en tant s’ha de revisar per si cal reparar les parts malmeses pel vent i la pluja; si no es pot aprofitar, doncs serà l’hora de posar-ne un de nou.

Com també ho són unes cortines o estors que li donin major privacitat. El color, la textura, la forma, les sanefes… hi ha mil factors que incidiran en donar-li una imatge o una altra al menjador. I les cortines, per la seva dimensió si tenim una portalada gran cap a la balconada, el jardí o el terrat, hi tindran una incidència cabdal.

Passem ara cap a les habitacions. Hi ha tant per fer, si es vol! Canviar els llums; tauletes de nit noves, que poden ser incrustades a la paret per guanyar espai; col·locar capçal al llit; renovar els coixins de sobre el llit; posar un llum a la paret, sobre el coixí, per a l’última lectura abans d’aclucar l’ull; o fins i tot passar una mà de pintura a l’armari que donarà la sensació d’haver canviat d’habitació. Les possibilitats són múltiples.

L’armari, juntament amb el llit, és la peça central de l’habitació. Si s’ha de renovar, s’hi ha de donar dues voltes abans de triar-lo. Què volem? Ens fa falta espai? Doncs, que sigui gran; aprofitar l’espai fins al sostre i de paret a paret permetrà guardar-hi molta roba i que no doni la sensació d’estar amuntegada. Però no n’hi ha prou amb saber les mides. Cal pensar abans quines peces de roba hi deixarem i quantes de cada tipologia. Fer quatre números abans, i no només pel preu, és bàsic per distribuir l’ocupació d’espais: quants calaixos, quants prestatges oberts, quants penjadors. Normalment es pensa en els calaixos petits per a la roba interior, els prestatges per a roba exterior ben plegada, com jerseis o pijames, i el penja-robes per a camises, bruses, pantalons, faldilles, vestits…; com més penja-robes, millor: la roba s’arruga menys i es troba més fàcilment.

Pel que fa als llocs que quedin menys a mà de l’armari, com a baix de tot o sota sostre, per a llençols, cobrellits i edredons, que ara ja comencen a fer nosa.

Els armaris, tancats millor. És una evidència, però cal dir-ho; que no hi entri la pols. I és aconsellable que el sabater sigui independent, per evitar que hi entrin les olors que indefectiblement desprendrà el calçat. No cal que s’agafin a la roba, si es pot evitar, oi?

D’altra banda, potser ens manca espai per tenir a la cambra un mirall per veure’s vestits de dalt a baix. Una opció que pot sortir més econòmica (i pràctica) que disposar d’un mirall de peu independent, sobretot si anem justos d’espais, és adossar-lo a la porta de l’armari; a dins o a fora, ja és qüestió de gustos.

Unes portes que seran batents o corredisses també en funció de l’espai. Per ser batents, cal que hi hagi lloc suficient per poder-les obrir bé. Si no anem sobrats de metres, cap problema: corredisses. En aquest cas, cal pensar en armaris de colors clars o integrats amb el colors de la paret, perquè en una habitació de reduïdes dimensions posar-hi un armari fosc ens la farà encara més petita.

Altres elements de tria, ja més visuals, són si l’armari ha de ser de fusta, d’alumini o d’algun altre material, que en alguns casos si no es vol renovar es pot pintar; pot ser blanc, negre, de colors naturals…; el tipus de poms o anses, etc.

Desplacem-nos ara cap a la cambra de bany (suite, si està integrada a l’habitació). No és un lloc per fer-hi vida, ni l’estança que primer mostres als convidats. Però això no vol dir que hagi de ser lleig. I sempre s’hi poden fer coses. Per exemple, tant les cases com els pisos solen venir de sèrie amb banyera, i per sort pel nostre maltractat planeta, la majoria no ens hi banyem; així que si la canviéssim per un plat de dutxa amb mampara, el que faríem seria guanyar de cop un espai que al lavabo sempre hi fa falta.

Ja és més costós, però de vegades convé canviar-li les rajoles a les parets del lavabo. Ben organitzat es pot fer en tres dies. En cas d’optar per enrajolar de nou, cal pensar prèviament si volen peces grans, que per tant tindran menys juntes i menys focus d’humitats a netejar.

Ahhh, les humitats. Quin gran mal! I no només per a les parets. També per al mobiliari. Els armariets que hi puguem tenir i els revestiments cal que hi tinguin molta resistència, no fos cas que se’ns podrissin. L’estètica és important, però també cal ser pràctics. Sobretot al lavabo.

I en funció de l’estat en què es trobin, el canvi de rajoles també pot ser el moment per renovar vàter, videt i pica, per molt pocs diners de més. I lavabo nou.

Fins aquí el repàs general a tota la casa. En pocs dies, o poques hores, depèn del que es faci, es poden fer reformes i canviar l’aspecte general de la casa o d’una estança concreta. Les possibilitats són infinites, sempre en funció de les necessitats, dels gustos i, sobretot, dels limitats pressupostos de què disposem. El més important de tot, però, és planificar. Planificar és estalviar i és fer les coses bé. Rumiem primer què volem (més llum, alliberar espai, estalvi energètic, canviar mobles, una estètica diferent, materials duradors…). Mirem revistes especialitzades. Agafem idees per internet. Anem a veure botigues. Consultem professionals. Deixem-nos assessorar. Comparem pressupostos. Fem quatre números. Calculem quant ens volem gastar i mirem d’ajustar-nos-hi. Fem llistat i prioritzem. Marquem un ordre, no ho vulguem fer tot de cop. Pensem. El resultat final s’ho valdrà.