Temps de renda

La declaració de la renda, o Impost sobre la Renda de Persones Físiques (IRPF), és una contribució que les persones residents a Espanya han de pagar en funció a les rendes i beneficis que hagin obtingut durant el període d’un any i amb relació al capital estatal. Així, la declaració de la renda és la realització de la documentació necessària per acreditar que regularitzem la nostra relació amb l’Agència Tributària, mitjançant la qual sabrem si hem d’aportar més impostos o si, per contra, és Hisenda qui ens deu diners si hem estat pagant una quantitat d’impostos superior a la que ens corresponia.

L’IRPF és un impost directe, i com la resta d’impostos serveix perquè el govern pugui elaborar els pressupostos generals, destinant les partides corresponents a cobrir prestacions i serveis (atur, jubilació, educació, assistència sanitària…).

La quantitat de l’IRPF que ens pertoca es calcula a partir dels ingressos nets que tenim, després d’haver restat dels ingressos bruts totes les despeses desgravables i les deduccions (com podrien ser tenir fills menors de 25 anys o persones dependents amb alguna diversitat funcional, algunes despeses amb relació a l’habitatge o el pla de pensions, entre altres).

Quan tenim els ingressos nets, hem de dur a terme la declaració de la nostra renda per comprovar si la contribució que hem fet mitjançant els impostos, és a dir, al tresor públic, és proporcional a aquests ingressos rebuts. L’objectiu de la declaració és que qui pagui més sigui qui ha rebut més, ja que l’IRPF és un impost progressiu.

Quan fem el càlcul de l’IRPF, Hisenda ens indicarà què hem de cobrar en el cas d’haver aportat més capital del percentatge d’impostos que ens pertocava, o què hem de pagar si hem aportat menys diners a l’Estat del que correspon depenent dels ingressos rebuts.

Actualment, la declaració de la renda es pot tramitar personalment a través del portal web de l’Agència Tributària o la seva aplicació mòbil, però també es pot demanar el servei a un gestor professional, que tindrà coneixements sobre la llei i els beneficis fiscals amb què pot comptar cada persona, i també sabrà quines dades són necessàries per aplicar les deduccions fiscals corresponents, que varien segons la comunitat autònoma.

La declaració de la renda és un tràmit que han de fer tant les persones assalariades com les autònomes, i també aquelles que estiguin cobrant una prestació pública. Però no absolutament tothom: més endavant n’especifiquem els detalls.

Aquelles persones físiques, que no jurídiques, que compleixin certes premisses, com per exemple tenir uns ingressos per rendiments laborals superiors als 22.000 euros anuals, haver residit al país durant un mínim de 183 dies o tenir a Espanya el nucli d’activitat econòmica, tant si hi residim com si no. Així, la declaració de la renda és obligatòria per a:

• Aquelles persones que hagin cobrat rendiments del treball bruts de 22.000 euros o més, en el cas que els ingressos provinguin d’un sol pagador.
• Aquelles persones que hagin cobrat més de 14.000 euros anuals provinents de diversos pagadors, sempre que la suma entre el segon i posteriors pagadors superin en conjunt els 1.500 euros.
• Aquelles persones que disposin d’ingressos patrimonials o bé de rendiment de capital mobiliari que superi els 1.600 euros.
• Aquelles persones que hagin obtingut un mínim de 1.000 euros bruts de subvencions relacionades amb haver adquirit habitatges de protecció oficial, de rendes mobiliàries imputades, del rendiment de Lletres del Tresor o altres beneficis provinents d’ajuts públics.
• Les persones que hagin obtingut rendiments íntegres de treball, de capital mobiliari o immobiliari, provinent d’activitats econòmiques o de patrimoni que conjuntament superin els 1.000 euros anuals o suposin pèrdues patrimonials superiors als 500 euros; ja sigui en tributació individual com conjunta.
• Els treballadors autònoms.

Queden excloses de fer la declaració de la renda per norma general amb algunes excepcions les persones que tinguin rendiments de treball consistents en prestacions passives o pensions de la Seguretat Social, les persones que tinguin un sou anual brut inferior als 22.000 euros provinent d’un sol pagador, o les persones que tinguin un sou anual brut inferior als 14.000 euros provinents de diversos pagadors, entre altres.

Com cada any, la campanya de la renda incorpora algunes especificitats que la diferencien dels anys anteriors: aquest 2022 Hisenda augmenta el control sobre el moviment de les criptomonedes, redueix les desgravacions dels plans de pensió individuals i n’augmenta el límit en els plans d’empresa, suprimeix l’obligació de tributar l’IRPF per a les persones afectades pel volcà de La Palma o augmenta un punt l’impost sobre el Patrimoni en els casos que se superin els 10 milions d’euros, entre altres.

Així, l’auge de les inversions en criptomonedes ha fet que Hisenda asseguri que s’evita el frau i l’evasió fiscal, obligant a incloure a la declaració les inversions en criptomonedes quan els ingressos hagin superat els 1.000 euros, encara que provinguin de fora d’Espanya.

En referència als plans de pensió, aquest 2022 les desgravacions dels plans de pensions privats individuals es redueixen a un màxim de 2.000 euros, i els plans d’empresa fixen el límit als 8.000 euros. Les persones que disposin dels dos plans alhora tindran una reducció d’un màxim de 10.000 euros.

Una altra de les novetats són les deduccions per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges: les que redueixin la demanda de calefacció i refrigeració, el consum d’energia primària no renovable i per obres de rehabilitació energètica d’edificis d’ús predominantment residencial.

Totes les novetats d’aquesta campanya es poden consultar a la pàgina web sede.agenciatributaria.gob.es.

Per dur a terme la declaració de la renda s’ha de fer una gestió telemàtica: ja fa uns anys que no es pot presentar en paper perquè la normativa vigent determina que tota relació entre els contribuents i l’Administració s’ha de tramitar de manera informàtica.

Les persones que la vulguin fer des de casa hauran d’entrar a la pàgina web agenciatributaria.es, i també poden utilitzar l’aplicació per a telèfons mòbils “Agència Tributària”. Allà es recull tota la normativa necessària i els passos a seguir per elaborar una declaració de manera correcta. Inicialment, haurem d’introduir informació bàsica general, i seguidament caldrà anar completant els camps que van apareixent a cadascuna de les pàgines.

Per omplir aquests camps, necessitarem disposar de tota la documentació que acrediti les especificitats de la nostra situació en relació amb l’àmbit fiscal, des del certificat de treball fins als reconeixements de diversitat funcional d’algun membre de la unitat familiar, com títols de família nombrosa, dades sobre lloguers i hipoteques, béns, productes i propietats, pensions… Això és necessari perquè no tothom té les mateixes rendes, condicions, propietats i activitats econòmiques, i algunes persones podran aplicar deduccions.

Al web de l’Agència Tributària disposen de vídeos explicatius on s’exposa com es prepara la declaració de la renda pas per pas, mitjançant el servei “Renda WEB”. Tot i així, l’elaboració de la declaració de la renda també es pot encarregar a gestories i assessories, que es cuiden de valorar a quines desgravacions pot accedir cadascú, desenvolupen i revisen el document, i el presenten a l’Agència Tributària.

Calcular l’IRPF que ens pertoca, trobar tota la documentació necessària i fer el tràmit de manera correcta pot ser una proesa complexa, sobretot si no sabem per on començar. És per això que la seva elaboració es pot tramitar a través de mans expertes: des de les gestories i assessories ofereixen els seus serveis professionals per fer tots els tràmits, a temps i sense maldecaps.

Els gestors poden presentar la declaració de la renda en nom dels seus clients, revisen tota la documentació i s’asseguren d’aplicar totes les deduccions possibles.

Què és l’IRPF i en què consisteix la declaració de la renda?

És un impost directe que grava les rendes obtingudes pels contribuents al llarg de l’any, des de l’1 de gener al 31 de desembre. Tenim l’obligació de passar comptes amb Hisenda, però no tothom compleix les premisses que marquen aquesta obligatorietat. Tot i així, que no hi estiguis obligat no vol dir que no la puguis fer. Les dades més importants per fer la declaració és cobrar més de 22.000 euros anuals provinents d’un sol pagador, o cobrar més de 14.000 euros provinents de més d’un pagador (que poden ser diferents empreses o bé cobrar un ERTO) en el cas que la suma del segon i següents pagadors superi els 1.500 euros. A banda d’aquests paràmetres, hi ha una gran complexitat a l’hora de determinar qui hi està obligat o qui no, com per exemple cobrar més de 1.600 euros de rendiments de capital mobiliari, dividends o interessos, tenir imputacions immobiliàries que superin els 1.000 euros…

Quins són els errors més comuns que comet la gent a l’hora de fer les seves declaracions de manera personal?

Hisenda posa a la nostra disposició, mitjançant la seva pàgina web, les nostres dades fiscals. Però ells només tenen, com s’indica, un esborrany que ha d’estar supeditat a un control. Aquest esborrany pot no tenir totes les nostres dades, sobretot aquelles que ens afecten de manera més personal i que ens poden suposar deduccions: hem de modificar l’esborrany si paguem sindicats, hem de tenir en compte les quotes professionals, el naixement d’un fill, ser família nombrosa, joves que es troben en situació de lloguer, el dret a hipoteca o deducció d’habitatge habitual…

Quines són les deduccions autonòmiques per aquest 2022?

No hi ha hagut gaires canvis: les deduccions de Catalunya són per naixement o adopció de fills, per lloguer o per rehabilitació d’habitatge habitual, per viudetat, per donatius a entitats que fomentin la llengua catalana o occitana (com Òmnium), donatius a entitats que fomentin R+D+I, donatius a entitats que vetllin pel medi ambient, la conservació del patrimoni natural i custòdia del territori, pel pagament d’interessos per préstecs per a estudis de màsters i doctorat, per àngel inversor per adquirir accions en entitats de nova o recent creació o per l’obligació de presentar la declaració de l’IRPF pel fet de tenir més d’un pagador.

Com pot afectar la pandèmia dels darrers anys en les declaracions de la renda?

Encara avui patim els danys col·laterals derivats de la problemàtica massiva que hi va haver el 2020 amb el SEPE, perquè molts tràmits i incidències van quedar aturades. Aquest 2022 hi ha gent que encara està tornant prestacions del 2020 que no li tocaven, per exemple, i aquest any trobarem al document de les imputacions o dades fiscals d’Hisenda una casella on ens detallen si encara tenim alguna contingència de l’any 2020 que pugui tenir transcendència a efectes de renda. Molta gent rebrà informació de les quantitats que han hagut de retornar o haurà de regularitzar la situació incorrecta del 2020 o d’inicis del 2021. Així, cada contribuent que hagi cobrat de més o de menys durant la pandèmia durant aquesta campanya podrà regularitzar la seva situació en l’exercici que li pertoqui. A més, els empresaris que hagin rebut ajuts o subvencions derivades de la pandèmia hauran de tenir-ho en compte a la declaració.

Què recomaneu, des del Col·legi, a algú que no té clar com fer la declaració?

Sobretot a les persones que tinguin incidències específiques els recomanem que utilitzin serveis de gestors administratius professionals. Els gestors ens cuidem de la intermediació entre la ciutadania i l’Administració, i, sincerament, en alguns casos fins i tot nosaltres tenim dubtes en algunes aplicacions i concrecions. Recordem que l’IRPF és un dels impostos més importants i implica les nostres rendes personals, i per això creiem que és important invertir-hi temps i recursos per evitar pagar més del compte.