Pocs dies després que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) emetés un comunicat en què desaconsellava terceres dosis de la vacuna contra la covid-19 –ara que la majoria de la població en porta dues–, es feia pública la notícia incendiària que s’havien hagut de llençar al contenidor vora 70.000 vacunes a Catalunya perquè havien caducat, perquè s’havien descongelat preveient que serien utilitzades, però havia baixat el ritme de vacunacions i els nostres gestors públics no havien sabut com aprofitar-les.
L’apagafocs ha arribat aquesta setmana, amb l’anunci de terceres dosis (avalades per l’Agència Europea de Medicaments), amb la presentació d’una bateria d’estudis (signats per les companyies farmacèutiques mateixes, que no són ONG) que diuen que al cap de sis mesos de la segona punxada, baixa l’efectivitat i cal un reforç. I som-hi tots! Però vet aquí que no ha quedat demostrat que minvi l’efectivitat, perquè quan fa un any i mig que patim la pandèmia, ens movem encara en un mar d’hipòtesis amb escassa demostració empírica. Està provadíssim, això sí, i només cal comparar les dades dels hospitals i de les funeràries d’ara i d’abril de l’any passat, que les vacunes funcionen. No sabem si ens haurem d’estar vacunant in aeternum cada ics temps, o si n’apareixerà alguna de nova que ens doni garanties a més llarg termini.
El que sí que sabem, però, és que mentre que mig planeta –i no és casualitat que estiguem parlant dels països més pobres– segueixi sense vacunar-se, ja podem anar posant terceres i quartes dosis, que aniran apareixent variants i més variants, i la mobilitat mundial s’encarregarà de fer-les córrer per tot arreu. La mascareta ha vingut per quedar-se.
Mentrestant, de mica en mica anem mig normalitzant la situació, per necessitat econòmica, social i per salut mental. Tornem a tenir castells, els bars poden tancar a la 1 de la matinada, les discoteques i els bars musicals reobriran per a qui mostri certificat covid, s’organitzen actes al carrer com la Fira de Santa Teresa… Res a veure amb com fèiem les coses fa dos anys, cert, però la millora és considerable, encara que en el camí cap a la normalitat ens puguem trobar inesperades frenades en sec com la d’aquest estiu.
La salut mental és una malaltia greu, no es pot trivialitzar-la diagnosticant la socialització nocturna com el remei ja practicat pels noctàmbuls del botellot, eufemisme que té un altre objectiu semblant a la brama dels cérvols a la tardor. Procurem que el seny domini a les hormones.