Terramar, el festival boutique de referència

Un dels segells del Terramar CaixaBank és l’eclecticisme dels seus cartells musicals. Aquesta setena edició no n’és una excepció. Entre el 24 de juliol i el 9 d’agost, el certamen deixarà una dotzena de concerts i espectacles ben variats, de la mà de destacades figures nacionals i internacionals. Alguns d’ells faran a Sitges la seva única actuació a Catalunya, com és el cas del pianista Ludovico Einaudi, el violoncel·lista Stjepan Hauser o el grup britànic The Waterboys. Amb un aforament de 2.000 espectadors per als concerts asseguts, i de 2.500 pels que es poden veure a peu dret, es tracta d’un festival ideal per gaudir de manera tranquil·la i sense angoixes.

El tret de sortida enguany anirà a càrrec de Ludovico Einaudi, amb un concert inaugural el 24 de juliol per al qual ja s’han exhaurit les entrades. Reconegut per les seves aclamades bandes sonores, el pianista italià ha traçat una carrera en línia ascendent que fusiona l’elegància clàssica amb elements contemporanis. Al Terramar CaixaBank presentarà l’espectacle In a time lapse, reimagined.

El 27 de juliol hi haurà un dels noms destacats de l’escena catalana, el de la banda gironina Sopa de Cabra, que torna als escenaris després de l’exitosa gira de celebració dels trenta anys del disc Ben endins. El grup comandat per Gerard Quintana té previst treure un nou treball d’estudi a finals d’aquest any, que durà per títol Ànima. A Sitges barrejaran algunes de les peces que ja han avançat del nou disc amb els clàssics de sempre, com El boig de la ciutat o L’Empordà.

El 31 de juliol serà el dia del concert de Melendi, que farà parada al Terramar amb la seva gira 20 años sin noticias, amb la qual reinterpreta part del repertori dels seus primers discs. Un espectacle especial en el qual l’artista rescata cançons que fa més de quinze anys que no interpreta a dalt de l’escenari, però sense oblidar-se dels seus grans èxits. Un altre dels artistes que faran el seu únic concert al país al Terramar és el violoncel·lista croat Stjepan Hauser (1 d’agost), que es va convertir en un fenomen mundial amb el duo 2 Cellos. Hauser destaca tant pel seu virtuosisme i la seva tècnica extraordinària, com pel carisma que atresora, cosa que dona com a resultat uns concerts fascinants en els quals tan aviat repassa peces clàssiques com inesperades adaptacions d’èxits moderns.

Entre les actuacions destacades d’aquesta onzena edició es troba també la del grup britànic The Waterboys, el 2 d’agost. La banda que lidera l’escocès Mike Scott s’ha convertit en tota una referència del rock britànic i el folk celta, amb una carrera que ja abasta quatre dècades. Seus són himnes referencials de la talla de The Whole of the Moon, Fisherman’s Blues o This is the Sea. El seu concert al Terramar –únic que faran a Catalunya– serà un dels grans moments d’aquesta edició.

L’endemà, el 3 d’agost, arribarà un doble cartell especialment atractiu per a les noves generacions, amb dues joves estrelles del panorama català, 31 FAM i Mushkaa. Els primers són sis joves de Sabadell que, des dels seus inicis el 2018, han esdevingut un grup referent de la música urbana a Catalunya. Per la seva banda, Mushkaa és una artista que, tot i la seva joventut, ja s’ha fet un nom dins l’escena urbana en català, aconseguint omplir dues vegades la Sala Apolo de Barcelona i arribant als deu milions d’streams a Spotify.   

Un dels espectacles més diferents d’enguany serà Love Love Love (4 d’agost), una barreja de música i teatre que, de la mà de Jose Corbacho i Ramon Gener, fa un repàs per moltes de les peces més conegudes de la música clàssica i la música contemporània. L’Orquestra Simfònica del Vallès, amb l’afegit d’una banda de rock i diversos cantants revisitaran composicions de Bach, Mozart o Verdi, però també d’Elvis Presley, Amy Winehouse o Coldplay, amb el fil conductor de l’amor. A l’entrevista d’aquest Tema de la Setmana n’expliquem més coses.

Igual o més singular és la Festa Bresh que s’ha preparat per al dia 5 d’agost, un fenomen global que va néixer a Buenos Aires i que s’ha estès arreu del món amb una filosofia basada en l’hedonisme, la llibertat col·lectiva i el respecte. La temàtica musical es resumeix amb la frase hitazo tras hitazo, a través d’un viatge pel reggaeton, el pop llatí, l’electrònica i la música dance remember old school.

El dia 6 d’agost serà el torn de la cantant malaguenya Ana Mena, que des del 2015 ha vertebrat una carrera sòlida sustentada sobre èxits inapel·lables com A un paso de la luna o Quiero decirte. La seva presentació de les últimes campanades de TVE la va consolidar com un dels personatges públics més coneguts del país. Com també tenen una gran base de seguidors els següents protagonistes del Terramar CaixaBank, el duo Camela, que actuaran al festival el dia 7 d’agost. Dioni i Ángeles ja són tota una icona del tecno-rumba nacional, amb hits immortals que els han propulsat durant les últimes dècades. El 2022 van treure el seu últim disc, Que la música te acompañe.

L’endemà del concert de Camela (8 agost) arribarà l’actuació de God Save the Queen, considerada la millor banda tribut al grup que encapçalava Freddie Mercury. Els argentins són ben coneguts a Sitges, on han actuat tres vegades esgotant sempre les entrades. Tornaran a fer les delícies dels seguidors del grup britànic amb cançons que ja formen part de l’imaginari popular, com Under Pressure, I Want to Break Free o Bohemian Rapsody. L’última actuació musical d’aquesta edició serà la que faran el 9 d’agost els mallorquins Antònia Font en el marc de la seva exitosa gira de retorn després de deu anys d’inactivitat. Cançons com Alegria i Viure sense tu seran el colofó perfecte del Terramar 2024.

Com cada any, el Terramar CaixaBank impulsa una acció solidària vinculada amb el territori, una aposta que es manté des dels inicis. Enguany, la promotora Terra Music & Events farà una donació de 0,50 euros per cada entrada venuda a l’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges, una fundació privada que celebra set-cents anys d’història.

Paral·lelament, el principal partner estratègic del festival, CaixaBank, reforça la seva vinculació amb l’esdeveniment a través del MusicXperience, un paraigua sota el qual s’engloben les iniciatives culturals, esportives, gastronòmiques o culturals en les quals pren part.

El Terramar CaixaBank no és només un festival de concerts, sinó que des dels seus inicis ha volgut oferir una experiència completa als seus visitants, que inclogui també la gastronomia i la possibilitat de gaudir amb calma d’un espai tan especial com són els seus jardins noucentistes. Per aquest motiu, la Zona Village permet que l’experiència del festival comenci ja unes hores abans del concert, des de les vuit de la tarda.

Es tracta d’un espai on es pot sopar i fer una copa, mentre es gaudeix de la música en viu que aporten artistes locals a través del cicle Imprescindibles, que s’impulsa en col·laboració amb l’Ajuntament de Sitges. El càtering el proporciona l’empresa penedesenca Cal Blay, especialitzada a fusionar gastronomia, cultura i diversió, sense deixar de banda la qualitat.

“La gent cada cop viu més els festivals com una experiència completa, com una trobada d’amics, i aquí s’ofereix l’entorn ideal perquè aquestes experiències no es quedin només en el concert, sinó que comencin abans i s’allarguin després”, explica el director general de Cal Blay, Santi Carda. “Creiem que és una cosa que va lligada al nostre estil de vida mediterrani. Al Terramar tenim els ingredients necessaris perquè la gent vingui dues hores abans del concert i gaudeixi dels jardins i la gastronomia”, afegeix el codirector del festival, Joan Ramon Rodríguez.

Per aprofundir en aquesta línia, des de fa dos anys s’ha impulsat el que es coneix com a Village Experience, un espai reservat on es pot rebre una atenció personalitzada, en un ambient més relaxat i amb bufet lliure de menjar i beguda, que també inclou música en viu. Per gaudir d’aquesta opció, es poden comprar els tiquets Experience, que inclouen l’entrada al concert i a la zona premium. L’últim any, se’n van vendre prop de 2.000, confirmant la bona rebuda de la iniciativa.

Un cop acabat el concert, el Terramar CaixaBank també ofereix un espai per allargar la nit sense necessitat de marxar a correcuita. Es tracta de la zona Oasi, on es pot fer una última copa acompanyat de música chill-out i en un ambient més fresc i reposat.

Jose Corbacho. Director artístic i presentador, junt amb Ramon Gener, de l’espectacle ‘Love, Love, Love’.

D’on sorgeix la idea d’impulsar l’espectacle Love Love Love?

Doncs va sortir d’un dia que el Ramon Gener i jo vam coincidir en un esdeveniment d’empresa on ell feia la seva divulgació de música i hi havia una petita banda. Quan vam acabar li vaig comentar que potser podríem fer un espectacle junts. A partir d’aquí vam anar madurant la idea de fer una proposta amb música en directe, on tots dos expliquéssim coses sobre la música, tant de compositors clàssics com de contemporanis, barrejant anècdotes sobre les cançons i la seva creació, i amb un fil conductor. El Ramon va comentar que l’amor i el desamor probablement eren el principal motiu d’inspiració al llarg de la història de la música, i aquest va acabar sent el fil. Al final tenim una cosa que no és una obra de teatre, però hi ha moltes parts de teatre, no és un musical, però hi ha moltes parts de música, i no és un concert, però hi ha una orquestra simfònica, una banda de rock i uns cantants. És un espectacle molt singular, molt original, però difícil d’explicar. A més, la gent no sap què esperar, sobretot venint d’una parella tan estranya com nosaltres.

Havíeu treballat junts abans amb el Ramon Gener?

No, ens coneixíem i ara sabem que ens admiràvem, però no havíem coincidit mai en un escenari. A més, som dos perfils diferents. De fet, quan vam engegar això ell va dir “saps que ens diran l’estranya parella, oi?”. Però una de les coses que més m’agrada de l’espectacle és la complicitat que s’ha creat entre tots dos. Hi ha un fil argumental que podria ser com una relació de parella que passa pels diferents estadis de l’amor. Així també parlem de com hem viscut la nostra relació i com aquesta ha evolucionat des que vam començar, ja fa tres o quatre anys.

Aquest èmfasi en la importància de l’amor vol ser algun missatge amb la situació actual de guerres, conflictes i tanta crispació?

Quan fem l’espectacle, una de les coses de les quals m’adono és allò que els anglesos diuen feel good, que per nosaltres seria el “de bon rotllo”. Clar, nosaltres parlem de com la música, al llarg de la història, ha servit per acompanyar diferents causes de drets fonamentals, o com ha estat vinculada a la pau, i també parlem de compositors de Rússia. Aleshores, t’adones que quan vam començar, fa uns quatre anys, estàvem en un punt delicat per la pandèmia, però no hi havia les guerres que tenim ara, tot i que n’hi devia haver unes altres. Però últimament sembla que aquella cançó tan meravellosa que sona al nostre espectacle i que diu all you need is love es fa més necessària que mai.

Com es van seleccionar les peces del repertori? El primer que es pot pensar és que tu has triat les contemporànies i el Ramon, les clàssiques?

No, perquè hi ha molta gent involucrada, amb el director musical, el Marcelo Frajmowicz, i tota la gent de la banda i de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Realment va ser molt delicat fer la tria per a un espectacle on acaben sonant 60 o 70 peces. Vam buscar cançons que tinguessin una història al darrere: per què Beethoven va fer el Clar de lluna? Per què Amy Winehouse va fer una cançó determinada en un moment concret de la seva vida? També volíem que fos una banda sonora de la gent que ve a veure’ns, aquells hits que tothom coneix, tot i que a vegades no sap de qui són.

Toquen juntes l’orquestra i la banda? O s’encarreguen només de la seva part?

Sí, sí, sí, toquen juntes. Aquest era un dels objectius que volíem aconseguir quan ho vam muntar. I crec que és una de les grans vàlues del concert, que tens una orquestra simfònica tocant Nirvana, Bruce Springsteen o Coldplay, al costat d’una banda i uns cantants, i es creen versions singulars. És com conjugar dos mons diferents, però al final tots els músics s’entenen molt de pressa. Hi ha hagut una feina molt gran d’anar adaptant peces i en alguns casos hem hagut de deixar de banda algunes composicions que tenien una gran història, però que potser no lluïen tant.

Us heu parat a mirar quin període abasteu des de la peça més antiga a la més actual?

Si comptem la música clàssica, doncs estem fent coses des del segle XVII fins a l’any passat mateix. I amb les cançons contemporànies, anem des d’una peça de Glenn Miller dels anys 20 fins a les cançons actuals. Un segle de música.

Fa ja uns anys que esteu de gira amb Love Love Love. Aneu renovant el repertori i canviant coses?

És un espectacle que ha anat creixent i nosaltres el que hem volgut sempre és anar-lo polint, perquè no volem que s’allargui molt. Hi ha una part que potser és la que més canvia, que és quan jo jugo amb el públic per involucrar-lo. És una cosa que se m’ha quedat dels meus orígens sitgetans de La Cubana, i que aquí es notarà molt pel fet de tocar al Terramar, amb les complicitats que es poden crear.

Això et volia preguntar. Què suposarà tocar als Jardins de Terramar i a Sitges, que va ser el bressol de La Cubana?

Serà molt especial. Pensa que, d’entrada, el Love Love Love ja m’està permetent actuar a molts llocs on mai ho havia fet, com al Festival Grec de Barcelona o al Palau de la Música Catalana. I ara als Jardins de Terramar, doncs imagina’t! Primer perquè és Sitges, amb tota la vinculació personal que tinc amb la vila pels anys de La Cubana. I després pel que suposa el Terramar com a concepte dins dels festivals d’estiu. Totes les actuacions les marquem, però algunes les marquem amb un plus de carinyu (riu).

Per acabar, amb quina peça de les que feu a l’espectacle et quedaries personalment?

Amb moltes, perquè formen part de la teva vida. Hi ha un moment Amy Winehouse que m’encanta. També un moment en què el Ramon Gener canta un tema d’Elton John, o quan sona Friday I’m In Love de The Cure o Viva la vida de Coldplay.