Mitjançant aquestes línies, voldria fer públic un pensament sobre els tests d’antígens per a la detecció de la covid-19, que molts hem utilitzat aquests darrers dies. En la majoria de farmàcies, uns dies abans de l’inici de les festes de Nadal han hagut de penjar el cartell de “No tenim tests d’antígens”, i segons l’estudi de la farmacèutica nord-americana Iqvia, només en aquests dies previs a les festes s’han venut 4,2 milions de tests a Espanya. Aleshores podríem dir que s’ha fet evident l’ús d’aquests tests per poder fer “amb més seguretat” retrobaments familiars, de grups d’amics, laborals, etc.
La reflexió és doble: d’una banda, ha estat demostrat que aquest autodiagnòstic no eximeix cap persona de ser portadora de la covid-19 i, per tant, no és considerat una confirmació de no tenir el virus, però tampoc d’infecció amb persones amb símptomes ni en asimptomàtiques, sinó que cal confirmar-les en un centre sanitari. Tanmateix, hem confiat en els tests d’antígens tot i saber que no són fiables, per poder retrobar-nos amb els nostres i celebrar aquestes festes, com si el virus ja no existís.
Per altra banda, com a societat potser convé aturar-nos a pensar en la gran quantitat de plàstics que contenen. Cadascun dels tests d’antígens que comprem a la farmàcia ve dins d’un embolcall de cartró, o en algunes marques, de plàstic, dins del qual hi ha diversos embolcalls també de plàstic amb els elements necessaris per fer el test. Veient la gran quantitat de tests que s’han venut, no només a Espanya, sinó a tot el món, podríem dir que hem creat un nou residu global.
Mundialment, es vol fer un esforç per reduir els plàstics tant com sigui possible, i sembla que aquest “nou producte” ha entrat amb força en les nostres rutines, probablement per quedar-s’hi.
Sílvia Almirall Romeu
Sant Sadurní d’Anoia
