Ara ve Nadal i no sé si matarem o no matarem el gall, però el que és segur és que ens continuaran plomant com han vingut fent des de temps immemorials. Ens referim als catalans, esclar. Aquesta espècie homínida amb síndrome de tió, a qui agrada que ens colpegin un i altre cop sobre la carcanada fins que, com a premi, mesells que som, o massoques, els caguem uns regals ben formosos que se’n van AVE avall cap al centre d’un món aliè, alienat i a voltes sembla que alienígena i tot. I la majoria de catalans que se n’adona però que –religió/tradició imposa– para l’altra galta. I així estem i així seguim. La setmana que ve, tots cap a la Missa del Gall.
Mentrestant, les quiques amb aspiracions continuen fent filigranes verbals per dir i no dir, sense dir del tot, però dient una mica. Ens referim al referèndum. La gran solució a tots els mals, segons la majoria de catalans, però que uns la volen la setmana dels tres dijous –si no, no hi volen jugar– i tampoc ajudaran a preparar les bases perquè sigui possible, perquè surt més a compte viure en la indefinició i intentar pescar una mica d’aquí, una mica d’allà, que arriscar-se a sortir a alta mar amb vent de popa. No fos cas que acabessin com un capó. Perquè de castrats, en aquest procés, n’hi ha hagut un futimé. I no hem acabat.
De debò que de vegades semblem lloques. Aquí molt de coc corococ i quec querequec, i mentrestant el gall de presa va fent feina; ja té les navalles a punt i amenaça els nostres més preuats galls negres de tallar-los el coll en rodó si continuen gallejant amb aquesta dèria de votar. On s’has vist, que en un corral es voti? Si és que ens volen protegir perquè no acabem com a Animal farm! Però nosaltres tossuts. Almenys fins ara, que ve l’hora de la veritat. Veurem si tots plegats som tan gallets. Les forces estan desequilibrades, i un gall sol no hi té res a pelar, per molt esvelt i llustrós que sigui. Veurem qui acaba posant-hi el coll i qui fuig corrents amb vol gallinaci, amb l’esperança que tard o d’hora el criador pari la mà amb unes engrunes, i el molt gallina pugui tornar per picotejar-les. Sense voler veure que un cop engreixat…
