L’afer Iceta, és a dir, la seva candidatura a president del Senat que –ves com són les coses– precisament JxC i ERC han bloquejat, no fa altra cosa que posar en relleu, una vegada més, que mentre no es desbloquegi per la via política el conflicte polític que ha posat sobre la taula Catalunya en relació a la seva relació amb Espanya, és molt difícil que es pugui tornar a fer política amb totes les seves lletres. La política té moltes arestes i mentre uns intenten donar el màxim de mostres de normalitat política, fent com si res no passés, el cert és que el que està succeint és d’una gravetat extrema i els partits afectats no deixaran passar cap opció per visibilitzar-ho i anar-ho recordant. Perquè és molt greu que hi hagi deu persones tancades a la presó per promoure la democràcia, per impulsar un acte de desobediència civil sens parió al conjunt del planeta, com també ho és que tot un president de la Generalitat s’hagi hagut d’exiliar per no passar la resta dels seus dies entre reixes.
Cadascú té les armes que té. I certament, mentre el fort tira amb llançagranades, el dèbil només ho pot fer amb tiraxines. Al dèbil li queden trofeus menors, com vetar un socialista català com a president de la cambra alta, o li queda l’opció de fer gestos com ara no participar en un debat electoral –i fer-ho públic per sorpresa davant de tota l’audiència– perquè els líders polítics catalans són objecte de la més extrema i vergonyosa repressió.
En paral·lel a tot això, cada cop se’ns fa més evident l’autèntic Marchena. Els qui en coneixien el tarannà ja advertien a principis del judici al Procés que el magistrat del Suprem no aguantaria una cursa de fons com aquesta amb la màscara de ponderació que volia fer creure que tenia quan, al principi, tothom se’l mirava amb lupa. Un mes i mig de llarguíssimes i tedioses sessions al rònec tribunal de la inquisició contra l’independentisme han fet aflorar el seu esgotament. I això que ell pot dormir en llit calent cada dia; no l’entren a un furgó blindat cada vespre per dur-lo fins a la garjola, ni l’endemà s’ha de llevar ben d’hora per tornar-lo, amb unes condicions deplorables. Els advocats defensors dels presos polítics catalans, com els testimonis aportats, l’han acabat traient de polleguera, fins al punt de patir relliscades notables, com fer valoracions en públic que poden acabar invalidant el judici. Temps al temps.
No es pot representar sempre, ve un dia que surt el veritable personatge que ens porta. Això li ha passat al Marchena. Però com que l’hemeroteca és implacable, al tribunal d’Estrasburg li pot costar car. Resistència en tenim, hi estem entrenats. Veurem què hi diu el tribunal de Drets Humans.
Decir que los ahora procesados lo están por “promover la democracia”, no es muy exacto. A mi modo de ver lo están porque
vulnerando todas nuestras leyes, sin legitimidad ni política ni social y desobedeciendo las sentencias de los tribunales se levantaron contra el Estado, que somos todos, con el objetivo expreso de erigir nuevas fronteras entre nosotros y destruir el ordenamiento constitucional.