Els Castellers de Vilafranca conserven l’hegemonia al concurs de castells de Tarragona després d’imposar-se en un duel titànic que s’ha mantingut fins a darrera hora, amb la Colla Vella de Valls, i que ha requerit que portessin a plaça pràcticament tots els seus trumfos per segellar-lo. El d’aquest diumenge ha estat un duel vibrant, d’alta intensitat, amb emoció, grandíssims castells, també molta llenya –massa– i un final que ha donat la victòria a la colla que partia com a favorita, però a qui ningú li ha regalat res. Serà dels concursos que es recordarà durant molts anys.
Quatre castells de gamma extra han estat necessaris per revalidar la victòria ja obtinguda el 2022: el 3 de 10 amb folre i manilles (l’única construcció que acabaria descarregant la colla al Tàrraco Arena), el 4 de 9 amb folre i agulla, el 9 de 9 amb folre i el 4 de 10 amb folre i manilles. Un quartet de luxe, que estaria entre les millors actuacions de tots els temps i que és lluny de l’abast de cap altra colla, en aquests moments.
3 de 10
La colla de la camisa verda han arrencat amb el seu castell franquícia de les grans jornades, el 3 de 10. Però a Tarragona no s’hi val a badar. Per Sant Fèlix, per sorpresa de tothom, va quedar en tan sols carregat, malgrat haver-lo completat abans a Vilanova i a l’Arboç. Una pinya descomunal, concentració màxima i una execució ràpida, amb decisió i impecable. Marca de la casa, vaja. Era el 23è de la colla descarregat i els situava ja al final de la primera ronda al capdavant de la classificació. La Joves de Valls plantejava una sortida per assegurar-se sumar punts, però lluny dels del 3 de 10 (amb el pilar de 8), talment com la Jove de Tarragona (torre de 9) i la Colla Vella de Valls es treia els fantasmes del cap que poguessin quedar de la caiguda de Sant Fèlix descarregat, precisament, el 4 de 9 sense folre.
Ups! Intent desmuntat
La segona ronda començava amb una de les grans sorpreses del dia, el 3 de 10 descarregat per la Jove de Tarragona (fins ara, tan sols n’havia completat un, al Vendrell). Un castell de deu que situaria els liles en primer lloc durant moltes hores, fins a les acaballes del quart round. Per darrere, la Joves es quedava a mitges amb la torre de 8 (era carregada) i verds i rosats deixaven el caseller a zero, amb un intent desmuntat de 9 de 9 amb folre dels penedesencs i un intent de 4 de 10 dels de l’Alt Camp. L’intent de 9 de 9 era un cop fort en la progressió dels vilafranquins; el desmuntaven (amb facilitat) amb sisens col·locats, quan una de les tres enxanetes optava per no pujar.
4 de 9 amb agulla per sumar punts
A la tercera ronda, canvi d’estratègia. Ara l’important era assegurar-se sumar punts. No fer-ho, ho hauria deixat tot a la mercè de la quarta i la cinquena rondes, sense marge d’error. I la via per sumar era el 4 de 9 amb folre i agulla. Hi va haver un temps en què aquest castell era habitual pels vilafranquins a concurs: l’hi van bastir cada dos anys entre 1998 i 2014. Ara feia deu anys que no l’hi portaven. A diferència d’antany, aquest any, com per Sant Fèlix, suposava reduir la marxa per tornar a agafar embranzida després. Va ser un 4 de bella factura, amb l’únic però que la sisena del pilar central va arribar tard i la cassoleta que baixava de dalt va haver d’esperar uns segons per coronar-lo, però l’estructura no se’n va ressentir gens. Però el pilar de 7 central no va poder aguantar la descarregada, de manera que va quedar com a carregat. A l’altra banda de la plaça, els tarragonins culminaven una gran diada amb el 5 de 9 amb folre carregat (que els col·locaria al final al tercer lloc del podi), la Joves vallenca no trobaria premi en la seva aposta pel 3 de 10, i la Vella de Valls corria la mateixa dissort que els verds amb el 4 de 9 amb agulla.
La clau, el 9 de 9
La quarta ronda era el moment del tot o res. Els Castellers anaven a guanyar i no podien especular. Fessin el que fessin era un risc, i van optar per anar a totes amb el 9 de 9 amb folre. Amb la Joves fora de joc amb el segon intent de 3 de 10, els de Cal Figarot van arriar el que seria el segon 9 de 9 amb folre de la història dels castells, després del coronat per Tots Sants de 2023. Amb un canvi substancial: amb tres enxanetes. La normativa del concurs dona igual de puntuació amb un que amb tres enxanetes, i amb tres era sensiblement menys complicat, ja que restava mig minut a la coronació. I aquest va ser un factor clau, que els verds van saber aprofitar. Els Castellers van brillar amb llum pròpia amb un castell que Tarragona no havia vist mai. El van carregar a la perfecció, i donava la sensació que hi havia corda sobradament per culminar-lo per primer cop a la història. Ja havien sortit els tres poms de dalt sencers quan una de les torres se’n va anar avall. Una llàstima, però era suficient per tornar el ceptre cap a Vilafranca. Els verds, si no passava res, s’endurien el trofeu.
Dos 4 de 10
Hi va haver, però, encara, un ai al cor. La Colla Vella, si descarregava un castell de deu, tornava a avançar els verds. I el va carregar: va coronar el 4 de 10 amb folre i manilles. Van lluitar fins al final, però no en van tenir prou. Els Castellers eren primers, i tot i així, per assegurar, perquè no en tenien prou i perquè el tenien ben preparat, a tocar de les 5 de la tarda, després de set hores de concurs, en cinquena ronda, després de dues llenyes i quatre gamma extra portats a plaça a les esquenes, els castellers liderats per Àngel Grau van voler rematar-ho amb el 4 de 10. I quin 4 de 10! Si no va ser com el que van descarregar el 2016 a la mateixa plaça de braus, poc se n’hi va faltar. I amb suspens durant l’ascens, ja que hi va haver una dècima de segon, amb dosos col·locant-se, que l’enxaneta va dir que no i essent a l’esquena de setens, ja tornava avall. Feliçment ho va reconsiderar i va remuntar per coronar i permetre el ja definitiu “Vilafranca Vilafranca” del públic. La Vella renunciava al seu cinquè castell, la calculadora feia que només coronant el 3 de 9 sense folre podien passar al davant. Una quimera. Els Castellers de Vilafranca s’enduien cap a Cal Figarot la seva 13a corona.
4 de 9 amb folre dels Nens
Més enllà del podi, una de les grans notícies del concurs va ser la recuperació dels galons de nou dels històrics Nens del Vendrell. Els Nens són passat, present i futur dels concurs de castells. Són de les poques colles que l’any guanyat (1952 i 1970) i que s’agafaven amb tota la il·lusió del món al repte de tornar a competir en diumenge. I aquesta il·lusió, i una temporada excel·lent fins al moment, els ha portat a un nivell que fa tan sols un any ni el més optimista hagués somniat. I és que el primer 3 de 8 postcovid no el completaven fins l’1 de juny d’enguany. I en quatre mesos, la bona feina en les estructures de 4 i la gran afluència als assajos els ha permès fer un somni realitat: tornar a descarregar el 4 de 9 amb folre. La primera vegada que els del Baix Penedès completen un castell de nou al concurs (el 2016 hi van coronar el 3 de 9 amb folre).
El que és el vuitè castell de nou dels Nens (tercer 4 de 9 amb folre descarregat, més dos 3 de 9 amb folre completats i tres de carregats) es va fer pregar. Els vendrellencs van obrir plaça amb el 7 de 8. De fet, el tercer 7 de 8 de l’any de la colla era la primera aleta que es veia en l’actuació de diumenge. El van bastir amb gran seguretat. El castell de nou era l’objectiu de segona ronda. Però encara no era l’hora: amb sisens col·locats, va tirar avall. Un intent desmuntat que no feia canviar el seu full de ruta. Hi tornarien en tercera ronda i aquest cop sí que se’l farien seu. No sense suar la cansalada, però sense perdre mai les mides. Això sí, va anar de ben poc que no queda en carregat ja que en el moment que acabaven de sortir quints i es donava per descarregat, folre i els dos pisos que quedaven per sobre es van esfondrar. Va quedar en anècdota. Com a tercer castell, la colla guiada per Kevin Prados faria el 3 de 8, que donaria als Nens una excel·lent novena posició.
