La Defensora de la Ciutadania de Vilanova, M Núria Plana, va presentar dilluns en un ple extraordinari la seva memòria de 2021, que deixa constància dels 157 expedients gestionats, 134 dels quals van ser consultes i 23 queixes. Més enllà dels números, Plana va donar un toc d’atenció al govern, per cinquè any, per la tardança en donar resposta a les queixes que li formula la ciutadania: “quan algú es molesta a fer una queixa i no es respon, se sent abandonat”. Plana va demanar diligència en aquest aspecte, “i si el problema és complicat, almenys dir-li que ho heu rebut”.
Per bé que només hi va haver l’any passat 18 queixes per aquest fet (de 23 totals), Erika Quintero (Cs) hi va sucar pa. Va dir que “escoltar els ciutadans no és el fort d’aquest govern municipal, cada any la Defensora de la Ciutadania els fa una estirada d’orelles”, però troba que “no n’hi ha prou”, que Plana hauria hagut de fer “alguna recomanació”.
Quant a temes de consulta i queixa, la síndica va posar l’accent en la bretxa digital per accedir a l’administració (sobretot gent gran i immigrants que no coneixen l’idioma); la manca de lavabos públics (exceptuant a l’estiu) quan els bars estaven tancats per la covid; la manca de prou habitatge, malgrat que “aquí tenim la sort que tothom s’hi pot empadronar, ho diu la lleu però a tot arreu no ho fan”; compaginar la vida nocturna amb el descans veïnal (Plana es va alegrar que el Tingladu enguany canviï d’ubicació, perquè no en rebin l’impacte sempre els mateixos sectors); fer la ciutat més accessible a tothom (i no “tirar més llenya al foc” quan hi ha conflicte), amb convivència entre cafeteries, botigues i els objectius de sostenibilitat 2030 (“els ciutadans estan neguitosos, s’han trobat mancats d’escolta”).
El regidor no adscrit Enric Garriga va destacar que Plana “sempre posa per davant la humanitat i l’empatia, amb els ciutadans i amb les treballadores de l’Ajuntament”.
Problemes estructurals
Juanma Rodríguez (Som VNG) va dir que cal solucionar problemes “estructurals”, com els sorolls nocturns a la via pública, la “tendència que cada vegada la ciutadania que passeja té menys espai”, o l’excés de cotxes al carrer a les hores d’entrada i sortida de col·legi (el bus gratuït ho podria solucionar).
Blanca Albà (Junts) va dir que la majoria de consultes són d’afers que no són de competència de l’Ajuntament i que la majoria de recomanacions que fa Plana es resoldran amb les noves licitacions, com enllumenat o neteja viària. Va afirmar que “la manca de personal” per respondre la ciutadania té la seva arrel en “els més de cent milions d’euros de deute que el tripartit va deixar el 2021”, i que “la majoria de molèsties a l’espai públic són perquè hi ha molta gent al carrer perquè es va prohibir fumar dins els locals”.
Jordi Medina (ERC) va admetre que “és vergonyós que hi hagi expedients amb manca de resposta” de l’administració local, i va anunciar que els centres cívics es convertirien en punt d’atenció a la ciutadania per apropar l’administració a la ciutadania. També va dir que es dona resposta a tots els problemes: el pròxim canvi de quadres de llum per acabar amb els talls elèctrics a la via pública, l’adquisició d’habitatges per a ús social, l’ampliació de voreres per millorar l’accessibilitat, la internalització del servei de neteja viària i properament la del servei de la brossa.
Teresa Llorens (PSC) va denunciar que “desgraciadament” les queixes ciutadanes de 2011 coincideixen amb les d’anys anteriors, perquè “no anem a l’arrel per resoldre els problemes”. No creu en les “solucions màgiques” de la municipalització de serveis, i tot i admetre que “no és fàcil”, creu que cal major esforç per “conjuminar el descans i que sigui una ciutat viva”.
També van ser diversos grups municipals els que van posar sobre la taula la necessitat de modificar el reglament de la Defensora de la Ciutadania, que té més de vint anys, i fer la seva elecció –quan hagi expirat el mandat de l’actual– per concurs públic i amb transparència.
