Aquest divendres és el 25N, el Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones. Lamentablement, en ple segle XXI aquesta jornada reivindicativa és més necessària que mai, atès que les formes de violència masclista són tan presents com ho han estat sempre a la nostra societat, heretades de generacions per a les quals eren el més normal del món, i traslladades a noves generacions que les tenen interioritzades i naturalitzades. Ben segur que la conscienciació del ple respecte que ha de tenir l’home vers la dona ha evolucionat molt, però mai és prou si hi ha una sola dona que té por de sortir al carrer de nit, si ha de patir la humiliació d’acudits masclistes i denigrants o si ha de témer per com reaccionarà la parella davant d’un no.
D’una manera o altra, o de totes les maneres possibles, totes i cadascuna de les dones són encara avui víctimes del sistema patriarcal. Ho poden ser a casa, a la feina, en els estudis, els esports, a les entitats on es relacionen, als jutjats, amb la parella, al col·legi, al casal de la gent gran, al carrer… o per la supeditació a un poder econòmic, polític, social, de clar biaix masculí. La violència masclista és estructural. La violència sexual n’és el cas més escandalós i intolerable, però només és un d’ells. Aquesta mateixa setmana, i en seu parlamentària a Madrid, la diputada de Vox Carla Toscano vomitava a la ministra d’Igualtat Irene Montero que el seu únic mèrit era “haver estudiat amb profunditat Pablo Iglesias”. Això és violència masclista. És negar la possibilitat que una dona accedeixi a altes quotes de poder per mèrits propis. Amb els agreujants que l’eructe surt de les entranyes d’una dona, i que a més ostenta un càrrec públic amb el qual hauria de donar exemple. Per tant, ajudar a posar fi a aquesta xacra, no donar-li cova.
El feminisme és un pilar bàsic i cada vegada més transversal per fer front al masclisme. També és interessant que apareguin col·lectius com El Taló d’Aquil·les, nascut entorn del Casal Popular La Gueralda, d’homes que es reuneixen amb l’interès de combatre el masclisme i d’interpel·lar tots els homes per no mirar cap a una altra banda. No es pot relativitzar l’epidèmia masclista, cal combatre-la des del primer indici fins eliminar-la. Amb l’educació, amb la conscienciació, amb totes les armes de què es disposi i més, i amb tolerància zero.
