La monarquia espanyola deu estar d’enhorabona. O no. L’emèrit fugat de la justícia quan des de l’estranger investigaven les seves presumptes i mai demostrades malversacions de diners, evasions d’impostos, etc., torna a casa gairebé dos anys després. Una tornada que no és ni per la porta gran ni per la porta falsa, però al capdavall pot fer el que se li nega als exiliats Puigdemont, Ponsatí, Comín, Puig i companyia (que només van defensar un referèndum), i també a Valtònyc, el raper mallorquí a qui per fer unes lletres de cançons de mal gust, se l’ha volgut empresonar.
Ves per on, Valtònyc va tenir la malpensada de criticar el monarca que ara torna a casa, quan tothom sap que la Corona rojigualda és intocable. Espanya el va condemnar a tres anys i mig de presó (per la lletra d’una cançó!) i ell va fugir a Bèlgica, on l’han jutjat dues vegades, dues, i totes dues amb sentència ferma, no hi veuen delicte per enlloc. Però Josep Miquel Arenas no pot tornar. Haurà de seguir exiliat fins que prescrigui el “delicte”. Per cert, quants diners i energies s’ha gastat Espanya per intentar extradir el raper? I això, qui ho paga?
Espanya és un estat on la llibertat d’expressió està limitada. Es pot dir de tot als independentistes catalans; ja sabem que amb Catalunya, tot s’hi val (i en paga la conseqüència tothom que hi viu, tingui la ideologia que tingui), però hi ha coses que són intocables. Tampoc està permès capbussar-se massa en el passat contemporani. Si algun historiador demana consultar arxius de la Guàrdia Civil, de la Policia Nacional, de l’exèrcit, judicials, penitenciaris, etc., per saber què va passar del 36 en endavant (i no només fins al 75), doncs no podrà. Informació classificada.
Els Estats Units ja han desclassificat documents oficials de l’11-S del 2001. Aquí encara hi ha interessos a protegir. I si no, que ho preguntin a l’historiador David Ballester, que ha documentat al llibre Las otras victimas. La violencia policial durante la Transición (1975-1982) l’assassinat –generalment impune– per part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, de 134 persones innocents. Ho ha fet sense haver tingut accés a totes les fonts oficials. Perquè com es pot veure, hi ha temes que més val que no surtin a la llum. Encara.
