Tot al groc

El punt de partida a l’hora d’organitzar aquestes fires ha estat el mateix dels darrers anys: tenir en compte a tothom. Una tasca que, per a la regidora de Cultura, Marta Castellví, no ha estat gens fàcil. D’una banda, perquè la realitat pressupostària, 124.000 euros, no ha permès incorporar enguany gaires novetats i, d’una altra, perquè interessos i sensibilitats n’hi ha molts i de molt diferents. “Hem buscat el màxim de consens possible a l’hora de fer realitat les fires”, apuntava la regidora durant la presentació de la festa.

Així doncs, i fent cas d’aquella premissa de no tocar allò que funciona, les fires mantindran el format que hi havia fins ara, consolidant propostes com el Corre-dolç dels Tabalots o l’Espai Fil·loxera, que ja va començar a escalfar motors el passat 31 d’agost.

Pel que fa als espais, enguany es manté la diversificació d’escenaris i localitzacions, una mesura sorgida de la pandèmia del coronavirus per descentralitzar la festa. En aquest sentit, hi haurà escenaris al parc de la rambla, a la plaça de l’Era de Can Guineu i a l’esplanada del CAP. La fira d’atraccions i la Fira de menjars del món, en canvi, estaran ubicades a la zona del parc Lluís Companys.

Aquest 2024, la programació de les Fires i Festes torna a fer una aposta clara pels grups de versions, amb La Oreja de TikTok com un dels plats forts del cartell musical. La banda de versions catalana oferirà un concert la nit de divendres a l’esplanada del CAP, on repassarà els temes més sonats des dels anys vuitanta fins a l’actualitat.

Però, sens dubte, l’essència de les fires rau un any més en el talent local. En aquest sentit, la nit del dia 9 el parc de la rambla acollirà el concert del quintet sadurninenc Ànima, un grup emergent carregat de rap i rock combatiu, crítica social i música reivindicativa en català.

L’accent local també queda palès a les exposicions “El secret del petit format”, de la pintora i gravadora Maria Assumpció Raventós, i “La festa de la Fil·loxera”, del jove fotògraf Sergi Claver. Dues mostres que es poden visitar a la Capella de l’Índex fins al 29 de setembre.

El paper de les entitats és una altra de les qüestions que la Comissió de Festes ha volgut ressaltar en aquesta edició. Unes entitats que consideren “imprescindibles” perquè “la programació de les Fires s’ompli de sentit”. Aquest 2024, de fet, n’hi ha dues que fan anys: la Coral de Sant Sadurní, que celebra el seu 50è aniversari, i els Balls Populars, que fan 10 anys.

En aquesta edició també s’ha volgut reforçar l’esperit inclusiu de les Fires. “Volem unes fires més accessibles, on totes les persones es sentin còmodes”, deia la regidora. Per aconseguir-ho, el consistori ha posat en marxa un seguit de mesures molt concretes, com un pregó amb transcripció i interpretació en directe. Un pregó que, per cert, protagonitzarà la sadurninenca Roser Oliver, una de les cares més conegudes de TV3. Oliver ha avançat a La Fura que al pregó rememorarà la seva adolescència en temps de Fires i farà un repàs de la seva envejable trajectòria professional. El predicot, que donarà el tret de sortida oficial a les Fires d’enguany, serà aquest divendres 6 de setembre, a les vuit, a la plaça de l’Ajuntament.

Un altre aspecte que s’ha tingut en compte per fer més accessible la festa és la creació d’un tram tranquil, sense música ni petards, a la cercavila de balls populars i de la colla gegantera del dia 9. En aquesta línia, també s’han programat franges horàries sense soroll ni llums a l’espai de les atraccions, amb l’objectiu que les persones altament sensibles puguin gaudir de la festa.

Des de l’Ajuntament també han volgut fer unes Fires “per a tothom”, raó per la qual han tingut en compte totes les franges d’edat, amb actes per a infants, famílies, joves, adults i grans. Per al públic familiar s’ha programat un concert amb el grup Atrapasomnis el dia 9 al parc de la Rambla o l’espectacle Sol de la Vit el dia 8 al carrer Raval, entre altres.

Aquesta serà la 43a edició d’una Festa de la Fil·loxera declarada Festa Popular d’Interès Cultural l’any 2017. Una festa que rememora un fet crucial a la història de Sant Sadurní: la plaga que va afectar totes les vinyes del territori a finals del XIX, l’aparició de la “vacuna” i com es van recuperar el cep i la pagesia.

La festa neix el 1981, quan es crea la primera bèstia de foc de Sant Sadurní, la fil·loxera. A partir d’aquí es va anar plantejant la festa, amb fil·loxeretes, pagesos, gegantons i, en definitiva, tots els personatges protagonistes d’aquell temps i que avui ajuden a transmetre la història local a través d’una representació folklòrica molt ben travada. Això passa cada any el 8 de setembre al vespre, a la plaça de l’Església, amb tothom vestit de groc.

La festa, però, començarà la vigília, el 7 de setembre, quan les fil·loxeretes arribin a Sant Sadurní preparades per atacar la vinya i facin l’escampada pel poble. L’endemà, dia 8, el seguici de foc baixarà pels carrers Raval, Hospital i Església fins a arribar a la plaça de l’Església, on començarà pròpiament la festa.

Com a novetat, aquest 2024 s’ha potenciat un dels seus trets més característics: el foc. Per això, durant l’Escampada de Fil·loxeretes del dia 7 s’encendran prop de 1.500 sortidors, la qual cosa permetrà donar més força a l’arribada de la plaga a Sant Sadurní. A la Festa de la Fil·loxera, en canvi, s’utilitzaran més de 1.200 sortidors. Això, assenyalen des de l’Associació Festa de la Fil·loxera, farà que el primer atac de les 30 fil·loxeretes a la plaça de l’Església sigui més potent (després que l’any passat ja s’estrenés un nou foc pel segon i últim atac de fil·loxeretes).

D’altra banda, l’entitat té la voluntat de fer créixer la Festa de la Fil·loxera infantil “perquè és el planter de la festa”. En aquest sentit, enguany es potencien els balls que no tenen foc (Larves, Pageses i Set Savis) i els nens portadors dels elements de foc cremaran prop de 1.400 carretilles infantils.

Una altra de les novetats és la renovació de l’Orquestrina de la Fil·loxera, que a partir d’aquest any estarà dirigida per Ramon Castellví. L’Orquestrina, a més, arriba acompanyada d’una important inversió per tal de millorar la sonorització de la plaça de l’Església.

El cartell de Fires i Festes l’ha dissenyat la sadurninenca Anna Arnan. L’autora assenyala que per fer el disseny s’ha inspirat en Tolouse-Lautrec, el gran pintor de la Belle Époque parisenca, i ha fet servir aquells colors que l’evoquen a les Fires, però també al paisatge i l’època de l’any.

Arnan, que es defineix com una dissenyadora novella, explica que el cartell és fruit d’un treball de final de carrera: “Quan em van proposar ser l’autora del cartell d’enguany, vaig canviar el tema del meu treball per poder investigar sobre el cartellisme”.

La sadurninenca diu que dissenyar el cartell ha estat “un repte personal”. Tant és així que, a més del cartell de Fires i Festes, Arnan ha fet sis cartells més, encara inèdits, que il·lustraran altres dies assenyalats a la vila, com són la Festa Major, la cavalcada de Reis, Carnaval, Sant Jordi, els Barris o Sant Joan.

El 25 de desembre de 1974 la Coral Sant Sadurní va fer el seu primer concert. Enguany, per tant, farà 50 anys d’aquella primera actuació i per això la formació està preparant diversos actes per commemorar l’efemèride. Amb el concert de Fires i Festes, que tindrà lloc el dia 13 de setembre al Saló Reial de les Caves Freixenet, començaran a escalfar motors per la celebració, però no serà fins al concert de Nadal quan es donarà oficialment el tret de sortida als actes de celebració.

Explica Teresa Juvé, l’única cantaire actual de la coral que hi és des del primer dia, motiu pel qual ha estat nomenada presidenta honorífica de la mateixa, que el cor va néixer per iniciativa del director vilafranquí Manel Cervera. “En Manel Cervera havia estat durant molts anys director de la Polifònica de Vilafranca, però per causes de salut ho havia hagut de deixar. Quan es va recuperar, va venir a Sant Sadurní i va contactar amb mossèn Aragonès, que era el rector que hi havia llavors, per preguntar-li si veia viable crear una coral. A mi sempre m’havia agradat la música i el meu cosí, en Xavier Raventós, em va explicar que hi havia aquesta proposta sobre la taula i si m’hi volia unir”. Unes setmanes més tard es reunien Manel Cervera, Xavier Raventós, mossèn Aragonès, Pere Puignau -que en aquells moments era el president de la Llar Parroquial-, Neus Oliva i Teresa Juvé i decidien posar fil a l’agulla per tirar endavant la coral. “A partir d’aquí es van començar a donar veus, va anar venint gent i vam començar a assajar al mes de setembre del 74. Al principi ens deien que duraríem quatre dies, perquè aquí a Sant Sadurní tot dura poc, però farem ja 50 anys!” explica Teresa Juvé.

En aquella primera formació en formaven part uns vint-i-cinc cantaires que de seguida van créixer fins gairebé els cinquanta. Actualment són entre 42 i 45: “Estem en un bon moment, però hem passat èpoques de tot”, explica Ton Rosal, l’actual president de l’entitat. I és que durant aquests anys, com qualsevol coral, hi ha hagut alts i baixos, però la coral sempre s’ha mantingut i el concert de Nadal no ha faltat mai, ni per la pandèmia: “Hem assajat i cantat amb mascareta, separats, amb grups reduïts… però no hem fallat mai”, indica Montse Estruch, membre de la junta i cantaire de la coral des de fa 38 anys. “Fins i tot l’any 1998, que se’ns va cremar la sala amb totes les partitures a dins, vam fer igualment el concert i va sortir prou bé per fer-lo sense partitura!” comenta Josep M. Gallart, que fa 33 anys que canta de baix.

Des del primer director Manel Cervera, “l’avi Manel” com els membres de la coral l’anomenaven familiarment (el qual comptava amb l’ajuda del cantaire Conrad Gili com a sotsdirector),  fins a M eritxell Tarragó, la directora actual, s’han posat al capdavant de la coral cinc directors més: Ramon Oliver, David Hernández, Albert Folch, Patrick Valls i Albert Santiago. Tots ells han deixat la seva empremta a la coral, tot i que els i les cantaires més veterans destaquen la figura d’Albert Folch, tant pels 18 anys que va dirigir-los, com per la manera de fer-ho: “Va ser el primer que ens va posar feina per fer a casa. Fins llavors assajàvem només dues hores a la setmana a La Llar, però ell ens va començar a enregistrar àudios de les peces per cada veu i ens les enviava perquè les practiquéssim”, explica Ton Rosal. “Va ser un punt d’inflexió per la coral perquè va fer que els assaigs fossin més àgils, que poguéssim fer peces grans i que el nivell musical augmentés”, indica Gallart.

Al llarg d’aquest mig segle la Coral de Sant Sadurní ha fet centenars d’actuacions. A banda dels concerts de Fires i Festes i el de Nadal, han actuat a desenes de municipis de Catalunya, així com d’altres de la resta de l’estat espanyol i d’Europa. Zegama (País Basc), a les Canàries, a Munich (Alemanya), Budapest (Hongria), Bastia Umbra (Itàlia), etc. En tots aquests anys han interpretat infinitat de peces, entre les quals destaquen El Messies de Handel, el Rèquiem de Mozart, Carmina Burana de Carl Orf, la Missa Criolla, sarsueles com Cançó d’Amor i de Guerra i, fins i tot, el musical Mar i Cel.

El concert de Fires i Festes i el de Nadal són les dues grans cites de la coral de Sant Sadurní. Tot i que el tret de sortida als actes de commemoració del seu 50è aniversari començaran amb el concert de Nadal, aquestes Fires la formació ha volgut començar a escalfar motors. Per això, la producció d’aquest any tindrà lloc al Saló Reial de les Caves Freixenet. Serà la primera vegada en el seus 50 anys que la coral cantarà en aquest espai. I serà, alhora, el primer concert per a la directora Meritxell Tarragó Cruet.

Amb una trajectòria de més de vint anys dirigint corals i ensenyant música, Tarragó va posar-se al capdavant de la coral de Sant Sadurní el febrer d’aquest any, esdevenint la setena directora de la formació i la primera dona a fer-ho a la coral de la capital del cava.

“Música i Poesia” és el títol del concert de Fires i Festes, que tindrà lloc el 13 de setembre el Saló Reial. La coral, per tant, interpretarà un repertori format per poemes musicats, acompanyats al piano per Marta Olivé i a la percussió per Noel Quevedo. Les peces abasten estils, gèneres i èpoques ben diferents; en la primera part hi haurà textos de grans autors de cultures i èpoques diverses: Antonio Machado, Mario Benedetti, Rainer Maria Rilke, així com de Joan Salvat-Papasseit, del qual enguany se celebra el centenari de la seva mort. La segona part se centrarà en cançons pop-rock d’artistes com Elvis Presley, Eric Clapton, Queen o Txarango. En total la coral interpretarà fins a deu peces, entre les quals hi haurà des de Dona’m la mà, de Joan Salvat-Papasseit, fins a Tears in heaven, d’Eric Clapton i W. Jennings, passant per Cantares, la poesia d’Antonio Machado musicada per Joan Manuel Serrat, Crazy little thing called Love, de Freddy Mercury o Quan tot s’enlaira, del grup Txarango.

Bus llançadora

Les entrades del concert estan a la venda al preu de10 euros (anticipades) i 12 euros (taquilla) i es poden adquirir a la llibreria Jepi i a la pastisseria Carafí. Per facilitar l’accés a les Caves Freixenet s’ha habilitat un servei de bus llançadora que sortirà a les 19.45 h des del capdamunt del carrer Diputació, farà el trajecte habitual del bus urbà i pararà a la porta de Freixenet. En acabar el concert el bus farà el trajecte de retorn cap al centre de la vila.

Si amb el concert de Fires i Festes la Coral de Sant Sadurní començarà a escalfar motors per als actes de commemoració del 50è aniversari, amb el de Nadal donaran el tret de sortida. Com és habitual, aquest concert tindrà lloc a l’església parroquial i segons ha avançat la directora, Meritxell Tarragó, a l’entrevista que s’ha publicat al programa de Fires i Festes, serà un concert emotiu: “Hi haurà una primera part d’una obra clàssica, nova d’aquest any, per tancar els 50 anys de trajectòria musical de la coral i donar el tret de sortida a la celebració que durarà tot un any. Després hi haurà una segona part on farem un recorregut de les cançons que més han emocionat els cantaires al llarg d’aquests anys, passant per totes les etapes de la història de la música, des del Renaixement fins al segle XXI. I per acabar, cantarem unes nadales tradicionals”, ha indicat.

Roser Oliver Olivella. Periodista. Corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio al Pròxim Orient. Pregonera de les Fires i Festes de Sant Sadurní d’Anoia.

Què significa per tu fer el pregó de les Fires i Festes?
Poder fer el pregó a les festes del teu poble sempre és un reconeixement, amb la qual cosa ho agraeixo molt. Ja m’ho havien demanat altres vegades, l’últim cop l’any passat, però mai havia quadrat. Ara s’han alineat tots els astres i estic molt contenta. M’he acabat adaptant les vacances per poder fer-ho, ja que el diumenge 8 de setembre ja torno cap a Jerusalem.

Tens més o menys clar sobre el que vols parlar o transmetre als veïns?
No puc parlar gaire de les Fires actuals, perquè fa molts anys que no visc a Sant Sadurní. Vaig marxar als 18 anys, tot i que he tornat constantment perquè hi tinc els meus germans i, fins fa dos anys, la meva mare, però sempre són estades molt puntuals. Parlaré dels meus records de la infantesa i l’adolescència, i també faré un petit repàs de la meva trajectòria professional.

Quins records tens relacionats amb les Fires i Festes?
De la infantesa, sobretot les tómboles, els autos de xoc, els cavallets… I ja de l’adolescència, les primeres empalmades, els concerts de música a la pista de la piscina i, després, el naixement de la Fil·loxera, que ha estat l’èxit més gran de les Fires.

Vens sovint a Sant Sadurní?
Doncs just abans d’agafar la corresponsalia a Pròxim Orient va morir la meva mare, però encara tinc aquí dos germans, les nebodes i alguns amics. Des que estic a Jerusalem vinc bàsicament a l’estiu i Nadal.

El 2022 et vas quedar amb la corresponsalia de TV3 i Catalunya Ràdio al Pròxim Orient, des de Jerusalem. Com va sorgir aquesta possibilitat?
TV3 havia tingut sempre una corresponsalia a Jerusalem, excepte un període de cinc anys que la va tenir a Beirut, amb la Txell Feixas. Després d’això es va fer un intent de posar-la a Turquia, però al final es va decidir tornar a Jerusalem i es va obrir la plaça a concurs, però no s’hi va presentar ningú. Jo hi havia estat per primera vegada fa 28 anys i m’havia semblat la ciutat més interessant del món, perquè no n’hi ha cap altre on conflueixin llocs tan sagrats de les tres grans religions monoteistes. A més, està dividida entre l’est, que és la part àrab, i l’oest, que és la part jueva. Tot plegat transmet una energia molt especial, ho diu molta gent. Fins i tot hi ha un trastorn mental transitori que afecta força gent que hi va per primer cop, que acaben pensant que són personatges bíblics. Quan va sorgir aquesta possibilitat, per mi era un destí somiat, però m’ho vaig rumiar força perquè la meva mare era molt gran i no em veia amb cor de marxar i deixar-la aquí. El procés es va allargar molt i, al final, la meva mare va acabar morint abans que marxés. El que no podia imaginar aleshores és que vindria una guerra tan crua com la d’ara.

La vas trobar molt canviada respecte a 28 anys enrere? O ha canviat més en aquest últim any arran de la situació complicada que es viu?
Sí que la vaig trobar canviada, tot i que hi havia anat altres cops. El canvi més notori és la gran població ultraortodoxa que hi ha, que ja representa el 30% del total. Jo visc a tocar del principal barri ultraortodox, de fet. Respecte a l’últim any, sobretot els primers dies la ciutat es va paralitzar totalment. Tothom estava tancat a casa, tot i que de mica en mica la normalitat va tornar, ja que estem força lluny de Gaza. Ara es pot veure una ciutat força normal, però el que més es nota és que no hi ha turistes, quan abans n’hi havia moltíssims, sobretot a la Ciutat Vella.

I com és la convivència entre les dues comunitats?
Hi ha molt poca convivència, aquest és un problema molt greu. Són dues comunitats que viuen molt aïllades i s’ha notat molt l’augment de la tensió, sobretot en llocs com la Ciutat Vella, a la part àrab de Jerusalem i que Israel va ocupar, ja que hi ha molta presència de soldats israelians i molts enfrontaments amb la població àrab.

A nivell periodístic, quines dificultats hi ha per fer un seguiment d’aquest conflicte, tenint en compte que no podeu anar a Gaza?
Aquest és el principal problema que tenim, és una cosa inèdita, que prohibeixin l’accés als periodistes a la zona de conflicte. Israel no ho permet i no ho podem veure amb els nostres ulls. Totes les informacions que ens arriben són a través de les grans agències internacionals que tenen periodistes locals, dels quals Israel ja n’ha matat uns 170, alguns fortuïtament, però altres han estat objectius clars, ja que els acusen de ser col·laboradors de Hamàs. Després, els dos bàndols t’intenten enviar les informacions que els convé, i és difícil destriar el que és propaganda del que és informació.

L’opinió pública dels ciutadans d’Israel ha canviat en aquests ja gairebé onze mesos de conflicte? Just aquesta setmana hi ha hagut una vaga important.
Hi ha matisos. Fins fa dos mesos hi havia un gran consens contra Netanyahu, perquè consideren que no fa prou per alliberar els ostatges -només n’han rescatat 8 de motu proprio- i acabar la guerra, per així poder continuar al poder i esquivar els processos judicials que té oberts. Però les últimes setmanes ha començat a presentar alguns resultats, amb els assassinats de diversos líders de Hamàs i Hezbolà, i la seva popularitat ha començat a repuntar. Diguem que la societat israeliana està bastant dividida entre els que odien Netanyahu i els que l’admiren, però sí que hi ha hagut una postura força monolítica a l’hora de donar suport a les operacions que s’han estat fent fins ara.

Quan estàs en un lloc de conflicte permanent com és el d’Israel i Palestina, suposo que has d’anar fent aturades periòdiques, oi?
Doncs sí, perquè això és com un got que, sense adonar-te’n, vas omplint. Hi ha tanta tensió, amb unes jornades de treball que són molt llargues, i informant d’unes notícies que són tan terribles, que et va carregant, et va carregant, i és necessari fer aturades. 

Durant la teva carrera periodística has treballat en diversos documentals de la Corporació Catalana i has fet molts reportatges del ‘30 Minuts’. Quins d’aquests conflictes t’han impactat més, per bo o per dolent?
Per bo, segurament la guerra dels Balcans, que va ser un dels primers conflictes que vaig cobrir. Ja al final de la guerra, vam anar a Sarajevo a fer diverses cròniques i un ‘30 Minuts’ sobre com sobrevivia la població en aquells moments complicats, i va ser molt commovedor veure la xarxa tan gran de solidaritat que hi havia. Per això sempre dic que la guerra treu el pitjor i el millor de les persones. Com el pitjor, doncs totes les guerres. Quan veus del que és capaç el gènere humà, t’endús una decepció, com està passant ara a Gaza.