Tothom al carrer! Són Fires i Festes

Després d’uns anys en els quals s’han impulsat diferents canvis, l’edició d’enguany té un plantejament continuista i presenta poques novetats. Sí que s’han impulsat “petites modificacions encaminades a continuar polint i millorant les fires dels últims anys”, en paraules de Castellví.

Una d’aquestes novetats serà el Corre-dolç del dia 7 de setembre a les 7 de la tarda. Es tracta d’una mena de correbars enfocat al públic infantil que s’ha impulsat conjuntament amb els Timbalers Tabalots i que compta amb la col·laboració de diferents pastisseries del municipi. De la mateixa manera, aquest any s’ha decidit recuperar la Fira de Menjars del Món, que estrenarà nova ubicació al parc de Lluís Companys.

Una altra novetat seran els concerts tranquils de vespre que s’han programat al pavelló de l’Ateneu els dies 9, 10 i 11. És aquesta una nova franja d’actuacions amb entrada i el públic assegut, els protagonistes de les quals seran l’Orquestra Montgrins (9), Albert Pla (10) i la sadurninenca Anna Roig (11), que presentarà el seu últim disc. Les entrades es poden comprar al web de l’Ajuntament o a la mateixa taquilla el dia del concert. La de l’Orquestra Montgrins té un cost de 5 euros, mentre que les d’Albert Pla i Anna Roig costen 6 euros, però es poden comprar conjuntament a un preu de 10 euros.

Al marge d’aquests concerts a l’Ateneu, durant les Fires hi haurà les habituals actuacions de nit que tindran lloc al parc de la Rambla i a l’esplanada del CAP, en les quals s’ha fet una aposta per la feminització dels escenaris i pels grups locals. La primera nit, la del dimecres 6, tindrà lloc al parc de la Rambla i comptarà amb les actuacions de la Banda Neon i la DJ Núria Escarp. El dijous 7 les protagonistes de l’empalmada al mateix parc seran la banda Les Que Faltaband i la DJ Trapella.

El divendres 8, l’esplanada del CAP acollirà els concerts de Ciudad Jara, els locals Hashtack, i de nou la DJ Trapella. Aquest serà el mateix emplaçament de l’actuació del dissabte 9, que en aquest cas té com a protagonistes els grups Pupil·les, Mishima, que són un dels plats forts, i la DJ Loli Zazou. El diumenge 10 serà el dia de la Festa del Mestissatge a la mateixa esplanada, amb noms com els de la Balkan Paradise Orquestra, Sra. Tomassa, i el DJ Panko.

L’esdeveniment que ha anat guanyant un gran protagonisme els últims anys a les Fires i Festes és la Festa de la Fil·loxera, en la qual els sadurninencs recorden com van superar aquesta plaga que va arrasar les vinyes del Penedès a finals del segle XIX. Una festa de foc i música que té lloc els dies 7 i 8, però que, de la mà de l’Associació Festa de la Fil·loxera, ja deixa un grapat d’actes dies abans. Enguany l’Associació està centrada en la preparació del 45è i el 50è aniversaris de la Festa, quan voldrien estrenar local propi on tenir exposats tots els elements, botiga oberta tot l’any, organitzar visites, etc.

Hi haurà, no obstant això, tres novetats: la primera serà la recuperació de la veu de Pilar Mur, la clàssica veu, perfectament identificable, que fins fa pocs anys anunciava per megafonia les normes per seguir la Festa abans del seu inici, i que enguany tornarà a pronunciar el clàssic “Endavant amb la Festa de la Fil·loxera!”. Tot seguit, en acabar el parlament, es podrà escoltar la interpretació en directe d’un rap de la Fil·loxera, creat i cantat per Joan Pascuet i Pina Pintado, del grup sadurninenc Ànima. I la tercera novetat serà la personalització, per a cada acte, del foc de les fil·loxeretes: el dels petards, que pugen fins a una alçada de dos metres, a la plaça de l’Església ara arribaran fins als deu metres, i també durant l’escampada tindran un foc diferent. A més, la fil·loxera juvenil que es va estrenar l’any passat, es consolida amb 24 participants de 16-17 anys (carregaran les fil·loxeretes d’adults, però amb foc infantil, a l’espera dels 18 anys). La fil·loxera juvenil té marge de creixement fins als 60 participants (trenta parelles per a les 30 bèsties de foc existents).

El dia 7 de setembre a la nit és el de l’escampada, amb les fil·loxeretes que arribaran preparades per atacar la vila per dos flancs diferents, abans de fer l’embat final junt amb la fil·loxera i els ceps. L’endemà, el dia 8, a les 11 del matí, tindrà lloc la Festa de la Fil·loxera Infantil, i el moment estel·lar arribarà a les 10 del vespre amb la cercavila de foc que finalitzarà a la plaça de l’Església. Allà, els pagesos, els ceps, les fil·loxeres i els Set Savis de Grècia protagonitzaran la batalla final.

En aquesta edició també s’ha volgut fer un pas endavant per fer unes Fires més inclusives. Per això, en aquells actes amb cadires hi haurà la possibilitat de fer reserva prèvia per a les persones amb mobilitat reduïda. El mateix passarà amb les places d’aparcament, que es podran reservar amb anterioritat. Un altre aspecte que s’ha tingut en compte és que les persones amb un trastorn de l’espectre autista no hagin de fer cua per entrar als espectacles. Igualment, a la zona d’atraccions s’han programat franges horàries sense soroll ni llums.

Des de l’Ajuntament també han volgut fer unes Fires “per a tothom”, raó per la qual han tingut en compte totes les franges d’edat, amb actes per a infants, famílies, joves, adults i grans. Per al públic familiar s’ha programat un concert amb el grup CAT ROCK el dia 7 al Parc de la Rambla, els espectacles  Circ Vermut i Hopa Li els dies 7 i 8 al carrer Raval, o el concert Beatles For Kids el dia 10 a l’Ateneu.

El programa d’actes es completa amb el Korrebars del dia 6, ballades de sardanes els dies 6,7,8 i 9, la cercavila de cultura popular i el correfoc dels diables Se Me’n Refum del dia 9, o la cercavila de cavalls de diumenge 11 al matí. Aquell mateix dia s’ha programat un concert d’havaneres amb Les Anxovetes a les 21:30h a la plaça de l’Ajuntament.

Santi Carda. Veí de Sant Sadurní d’Anoia. Exjugador d’hoquei patins. Guanyador de sis Copes d’Europa. Medallista als Jocs Olímpics de Barcelona 92. Empresari. Pregoner de les Fires i Festes 2023.

Què suposa el fet de ser el pregoner de les Fires i Festes de Sant Sadurní?

És tot un orgull poder fer de pregoner. El tema és saber què dir, perquè la meva etapa com a jugador d’hoquei va acabar fa 22 anys i hi ha molta gent que mai m’ha vist patinar.

Tens clar com vols enfocar el pregó? Què vols transmetre als veïns de Sant Sadurní?

Sí. Per una banda, vull ser molt natural i expressar el que sento, sense llegir. I de forma esquemàtica, tinc clar que parlaré de la meva etapa esportiva, però també dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, sobre el que van significar per a tot el país i, concretament, per a Sant Sadurní, pel fet de ser subseu olímpica en dos esports. Va ser una cosa inoblidable, ja que a més tinc l’orgull de ser l’únic penedesenc amb medalla olímpica. Finalment, també vull parlar dels valors de l’esport, que els pots exportar a molts altres llocs, i de les mateixes Fires.

El dia de la presentació del programa d’actes, l’alcalde va apuntar que aquesta era una oportunitat perquè el poble et mostrés respecte i admiració. Després de la teva trajectòria d’èxits amb l’hoquei, creus que faltava algun reconeixement cap a la teva persona al teu poble?

A veure… Quan un és nat a Sant Sadurní i té la il·lusió i el somni de triomfar al poble, però no pot ser per les raons que siguin, sempre queda una mica aquest record. Jo sempre havia somiat poder sortir de titular a Sant Sadurní, amb el Noia, però només ho vaig poder fer una vegada i no va ser a casa, sinó a la final de la Recopa d’Europa. Després ja vaig buscar altres reptes, que van sortir molt bé i en tinc molt d’orgull. Però sí que, si hi havia d’haver un reconeixement, no et negaré que quan hi va haver els 25 anys de Barcelona 92 m’esperava algun gest per part de qui fos. No hi va ser i no passa res. Quan ara em va trucar l’alcalde em va sobtar, però al mateix moment ho vaig agrair moltíssim.

Ja has dit altres vegades que et queda l’espina clavada de no haver-te pogut retirar a Sant Sadurní.

Sí. A mi m’hauria agradat acabar la carrera aquí, el que passa és que les circumstàncies a vegades són com són. Jo em vaig lesionar quan estava a l’elit i vaig preferir retirar-me quan encara era jove, perquè considerava que ja havia complert amb els reptes al món de l’hoquei, i tenia altres projectes en l’àmbit personal. Al cap d’uns anys em vaig poder involucrar de nou en el club, a través dels veterans primer i després a la junta directiva, durant una breu etapa.

Segueixes actualment l’hoquei i el Noia?

Els segueixo de lluny. Vaig a algun partit de tant en tant, però no tinc massa temps. També haig de dir que l’hoquei actual el trobo molt diferent de l’hoquei dels anys que jo jugava. És molt més físic, molt més actiu, i no es pensa tant dins de la pista. M’agrada una mica menys.

L’any passat es van complir trenta anys dels Jocs de Barcelona. És important reivindicar què va suposar aquell esdeveniment i explicar-ho a les noves generacions?

Els més joves de trenta anys no han vist res de Barcelona 92, però sí que saben que hi va haver un canvi de mentalitat al país, amb Barcelona posant-se al mapa del món. Més enllà d’una transformació a tots els nivells, el sentiment que vam tenir tots de pertinença i d’orgull de país, i que el mostràvem amb el somriure que teníem, jo no l’havia vist mai i crec que no el veuré mai més.

Vas dur la torxa al teu poble, vas participar amb la selecció d’hoquei i vas guanyar la medalla de plata. Series capaç de triar un moment per sobre dels altres?

Van ser molts. La baixada del carrer Cavallers amb la torxa no l’oblidaré mai a la vida. Però a mi m’ha quedat gravat un dels dies que vam arribar amb el bus al pavelló, amb el passadís que es fa als esportistes. Em va sobtar molt per la intensitat amb què es vivia. També són inoblidables els moments a la Vila Olímpica, quan estaves al costat d’altres jugadors com el Michael Jordan o el Pep Guardiola, o la desfilada a l’estadi.

I també el fet que l’hoquei fos esport olímpic, que segurament no es repetirà…

Sí, per desgràcia crec que no es repetirà, perquè no hi ha prou federacions i és un esport minoritari. A Barcelona 92 va ser un esport d’exhibició, tot i que computava per al medaller.

La medalla de plata és una cosa que possiblement s’ha valorat més amb el temps…

Clar, tu allà el que vols és guanyar la final i aconseguir la medalla d’or. Però és veritat que la plata l’he valorada moltíssim amb el temps. Jo sempre dic que he guanyat sis Copes d’Europa, però que el millor record el tinc amb la medalla de plata.

Des de fa temps estàs centrat en el vessant empresarial. Hi veus una relació amb el món de l’esport?

Sí, els valors de l’esport els acabes transmetent a l’empresa. El meu aprenentatge, el meu màster, va ser l’esport. Temes com els lideratges, el treball en equip, l’esperit de sacrifici o la disciplina són valors que els portes on vulguis, i funcionen. I també el sentiment de pertinença, ja sigui defensant els colors d’un club o d’un territori, en aquest cas el Penedès. Jo sempre he defensat que al Penedès, si ens ho creiem més, serem molt millors del que som.

Han estat durs els anys de la covid-19 al sector de la restauració?

En una empresa com la nostra, amb 300 treballadors, es va notar i molt. Però el món de l’esport t’ensenya a aprendre de les derrotes i a aixecar-te quan caus. I això és el que hem fet a Cal Blay, continuar endavant i continuar lluitant.

A nivell personal, què és el que més t’agrada de les Fires i Festes de Sant Sadurní?

A veure… Jo tinc 55 anys, i les Fires que recordo de petit eren unes, i les d’ara són unes altres. De petit recordo molt les atraccions. Després, d’adolescent, recordes els concerts, quan venien artistes de renom a un poble com Sant Sadurní. Però amb el temps ens hem tornat fil·loxeraires. Anem de groc i tenim un orgull de poble que no conservem la resta de l’any i que jo reivindico que hauríem de mantenir. Avui, Fires és igual a Fil·loxera, i és el moment de més orgull que tenim.