Transport públic: un bany de realitat

El Dani Lacruz fa gairebé dues dècades que fa viatges diaris des de Vilafranca a Barcelona amb tren. I n’està fins al barret. Agafa el tren a primera hora del matí i a mitja tarda, i assegura que “el viatge cada vegada dura més” a la línia R4 de Rodalies. Per què? “Hi ha les obres a la Granada, a Martorell fan una parada i com que només hi ha una via, han d’esperar cinc o deu minuts que estigui buit el túnel, i a l’Hospitalet en general fan canvi de conductor i la parada també dura més de l’habitual”. Això, sense esmentar el dia que una incidència fa caure tota la línia i no reben ni informació ni alternativa: “fa poc, els trens amb destinació a Sant Vicenç de Calders s’aturaven a Vilafranca i no donaven cap alternativa”. O el cas d’un dia en què el tren direcció Barcelona no arribava a l’hora, però va arribar el següent “i va arribar per una altra via, quan tothom era a l’andana oposada esperant, i com que no hi havia ningú a l’andana, va obrir portes, va tancar i va marxar”. Reclamacions? “Si vull reclamar perquè ha arribar mitja hora tard, perquè em tornin el preu del bitllet, encara he de fer mitja hora més de cua i fer més tard: és un abús”, sentencia el Dani. Els usuaris habituals de Renfe saben que Adif té una aplicació en què es pot consultar en línia en quin punt del recorregut hi ha el tren, si està venint o no, i que aquesta App és més fiable que el que et puguin dir els informadors que hi hagi a l’estació, o que la mateixa App de Renfe.

La Marta fa el viatge a Barcelona des de Vilafranca amb autobús cada dia. I tant s’alegra de l’abaratiment del preu del bitllet (la targeta T-Usual, mensual, ha passat de costar 92 euros a 47), com del fet que s’omplin els combois, però es lamenta que els reforços que s’han posat per cobrir la demanda de places són insuficients.

A principis de mes, el Govern de la Generalitat va reforçar la flota d’autobusos que van de Vilafranca a Barcelona en hora punta del matí, de 2/4 de 7 a les 9. En concret, amb un bus de reforç per a les expedicions amb més gent, sobretot pel transvasament de passatgers habituals del tren al bus, a causa de les obres de la línia de Rodalies. Però no n’hi ha prou, ni de bon tros. “Només es reforcen les hores punta de l’anada, però no la tornada, i el problema és greu perquè a l’anada tens més freqüència en hora punta, però a la tornada ens quedem tirats, i a Barcelona no tenim capacitat de reacció, a Vilafranca sempre podem anar a buscar el cotxe a casa, si cal”. El que passa sovint és que l’autobús que surt de Sants va gairebé ple, i a la parada de Maria Cristina ja no dona a coll per absorbir el volum d’usuaris esperant. “A l’anada, si hi ha molta gent, de vegades el cap d’estació fa sortir un altre bus, però a Maria Cristina no hi ha ningú per posar el reforç”, afirma la Marta. Aleshores, toca esperar mitja hora o tres quarts d’hora més, que arribi el següent comboi. Al vespre.

La Marta ha constatat que quan hi ha problemes a Renfe, usuaris habituals del tren es passen al bus, “i hem notat que aquests ja es queden, i continua havent-hi el mateix nombre d’autobusos”. El més usual que ha de fer és arribar vint minuts abans de l’hora que surt el bus, per intentar tenir plaça, però sovint ni així. Fins i tot quan el bus del migdia, que sol ser un bus de dos pisos, deixa gent a terra. Denunciar-ho? Aquesta usuària se n’ha fet un fart, de parlar amb el cap d’estació de Vilafranca, també amb els conductors, que són coneixedors de la situació, però que no tenen al seu abast de posar-hi solució. D’omplir fulls de reclamació se n’ha cansat, perquè no serveixen de res. La solució, creu, seria que l’Ajuntament de Vilafranca fes més pressió davant la Generalitat perquè ampliï el servei.

La Mar Moreno fa més de deu anys que va des de Vilafranca, amb bus o amb tren, segons l’època, fins a Barcelona, ja sigui per estudis o per feina. I s’està plantejant de buscar feina al Penedès perquè està esgotada de patir la poca serietat del transport públic. Tampoc té un bon record de l’experiència dels dos anys anant amb bus a treballar a Vilanova: “amb cotxe, no trigues res; amb autobús t’hi pots estar una barbaritat”.

“Un fet que cada any es repeteix és que a principi de curs, els universitaris van molt motivats a la universitat i els primers dos mesos i mig hi ha unes cues immenses, perquè no posen cap bus extra i no hi cabem”. Aleshores, hi ha “com una mena de competició a veure qui arriba abans per agafar l’autobús”, explica la Mar. Parlem de primera hora del matí, del comboi que surt cap a les 7.20 h. A això cal afegir-hi l’impacte de la gratuïtat de l’autopista AP-7, que assegura que ha portat més cues per entrar a Barcelona, perquè hi ha més trànsit, i, per tant, el viatge dura més. No hi ha més remei que agafar, doncs, l’autobús de les 7. Però és que, a més a més, des que hi ha obres a la via fèrria “al matí es fan unes cues interminables que fan tota la volta a l’estació d’autobusos, i fa que m’hagi de llevar encara abans per fer cua i intentar agafar el de les 7”, afirma la Mar. I tot i així, de vegades no n’hi ha prou: “els dilluns i els dimarts, que és quan hi ha més gent, tot i arribar a les 6.50 h, fins a les 7.20 no puc pujar al bus perquè hi ha tanta cua que és impossible, i cada matí he d’estar mitja hora fent cua”.

I a la tarda? Doncs, també. O pitjor. La Mar no és gaire conscient que hi hagi cap reforç per a l’anada, tal com s’ha publicitat: “Ja fa anys que en van posant i traient”. Però és que, com deia la Marta abans, de tornada no han posat cap reforç: “Això què vol dir? Que tota la gent que hi havia fent cua al matí, ha de tornar a la tarda, arribes just de temps i no hi caps, i espera’t mitja hora a la parada, quan a la tarda, com que no hi ha tanta caravana a l’autopista, podria arribar abans i encara tindria temps de fer alguna cosa a Vilafranca”. En fi, que si tot va bé, pot estar dues hores i mitja de viatge entre anar i tornar, però que “actualment en són tres i mitja segur, i si perdo el bus de la tarda, quatre hores; crec que quan el meu avi anava a Barcelona amb tren, trigava menys que nosaltres”.

Per acabar, una reflexió de la Mar: “és patètic que els polítics promoguin el transport públic, però que no facin res perquè la gent el pugui fer servir amb dignitat”.

La Mireia Romeu és un cas diferent, no va a treballar a Barcelona, va a Sant Cugat del Vallès, i ho fa amb transport públic, enllaçant dues línies de Rodalies, l’R4 de Vilafranca a Castellbisbal, i després dues parades més de l’R8 de Castellbisbal a Sant Cugat. Un viatge que pot esdevenir sovint un calvari. “Inverteixo cinc hores al dia per fer el trajecte, entre anar i tornar”, admet. Per què? D’entrada, perquè si en principi agafant el tren de les 7.22 h, ja en tindria prou, per precaució prefereix pujar al de les 7 del matí, perquè “hi ha dies que el de les 7.22 h no passa”. La setmana passada mateixa, tres dels cinc dies feiners no va passar. “Sense avisar”, assegura.

Pujar al tren de les 7 implica, si segueix els horaris previstos, estar-se 45 minuts a l’estació de Castellbisbal esperant el transbordament. I l’R8 funciona millor? Sí, però només passa un tren cada hora, i si el que procedeix de Vilafranca es retarda i perd l’enllaç, ja no li surt a compte fer el transbordament, trigaria massa: “torno cap a casa i teletreballo”.

Entre els factors que influeixen en el fet d’anar tard, la Mireia en cita uns quants: a partir del moment, ara fa un any, que van començar les obres del corredor mediterrani, durant tres o quatre mesos no hi havia tren entre Martorell i Castellbisbal: calia agafar el bus, que patia retencions. Ara, al túnel de Martorell només hi ha una via habilitada; per tant, cal esperar donant pas alternatiu. I segons aquesta usuària del ferrocarril, “passa bastant sovint que donen prioritat als trens de mercaderies”. Però si no és una cosa, n’és una altra: “un dia perquè plou, l’altre perquè neva, un dia sabotatge, un altre ha caigut un arbre, hi ha un atropellament o un incendi… amb tots aquests retards els hauria de caure la cara de vergonya. I d’informació, zero, zero, zero”.

Els retards no són l’únic problema. Hi ha dies que el tren de primera hora, procedent de Sant Vicenç de Calders, és petit, de tan sols tres vagons, i això comporta que “ja des de Vilafranca vas dreta, enllaunada, i el més surrealista és que quan consideren que ja ha pujat prou gent, tanquen portes i deixen la gent a l’andana”; un fet que eviten els usuaris, que ja s’ho coneixen, bloquejant les portes. Diumenge passat, això mateix va passar a un tren que anava de Vilanova a Barcelona a mitja tarda (R2): de Vilanova ja va sortir ple, i ni tan sols a la primera parada, a Sitges, es va permetre que pugés ningú més.

Sigui amb trens de menys o de més vagons, la Mireia ha constatat que darrerament, d’ençà que són gratuïts per a l’usuari que en tres mesos faci setze viatges, els trens van més plens. La gratuïtat del tren ha tingut efecte crida, però, en paral·lel, no s’ha reforçat el servei. I si prèviament ja anaven mal dades, doncs el que podia ser una millora –per a les butxaques dels usuaris– se’ls acaba girant-hi en contra.

Si el trajecte amb ferrocarril des de Vilafranca a Barcelona és complicat, imagineu-vos-ho des del Vendrell, des d’on hi ha una freqüència de pas d’un sol comboi cada l’hora, exceptuant les hores punta, que és cada trenta minuts. És a dir, si pel motiu que sigui perds el tren, toca esperar-se una horeta més. Oficialment, el viatge dura 1 h 20’, però la vendrellenca Montse Sendra afirma que una hora i mitja no els la treu ningú, “i resant perquè no s’aturi enlloc”, com ve passant darrerament molt sovint, si no és per les obres de soterrament d’alguna estació, és pel corredor mediterrani, per les obres a Martorell, a Vilafranca…, “és molt desesperant, la gent estem molt cremats”.

A més a més, la Montse afirma que d’informació, per part de Renfe, els usuaris en reben ben poca: “t’informen dels retards per Twitter, però només de 7 del matí a 7 de la tarda, que és el temps que treballa el community manager; si agafes el tren abans o després, no hi ha informació, i als perfils posa “normalitat del servei”, quan és mentida, és una presa de pèl”. No és estrany, doncs, que es plantegi elevar una queixa al síndic de greuges de Catalunya.

I per postres, la Montse assegura que tant dins del tren com a l’estació, cada vegada se sent menys segura: “t’hi pots trobar gent drogant-se, gent que et fa sentir insegura i no hi ha mai vigilants, cada vegada és pitjor”. A més, des del Vendrell ni tan sols hi ha l’alternativa del bus en direcció a Barcelona (n’hi ha algun d’escadusser. I pel que fa als trens amb direcció a Tarragona, la capital provincial, n’hi ha per llogar-hi cadires: hi ha els quatre únics trens al dia que surten de l’Arboç i van fins a Port Aventura (RT2). Quatre. L’alternativa és agafar un tren fins a l’estació de Sant Vicenç i fer transbordament ja sigui cap a Barcelona o Tarragona (R2, R13, R14, R15, R16 i R17). Però a l’estació de Coma-ruga, que sí que està ferroviàriament ben comunicada amb Rodalies o Regionals, el pàrquing és molt petit i, segons relata la Montse, “el descampat que hi ha a prop s’omple de seguida i està en molt males condicions”.

En aquest context, potser qui ho té millor és aquella persona que faci el viatge del Vendrell a Tarragona… amb bus. És el cas de l’Helena Canal, que fa quatre anys que ho fa. Agafa l’Exprés, que només té parades intermèdies a Torredembarra i a Altafulla, i sí que admet que “al de primera hora del matí s’hi acumula molta gent, i a Torredembarra ja queda gent fora”. De pegues n’hi ha més: “D’Expressos n’hi ha pocs, i els que no són Exprés fan molt més tomb, tenen moltes més aturades i arriben tard”. I a la tornada, de Tarragona al Vendrell, al migdia, ja és “sovint” que van amb retard, de fins a 40 minuts amb facilitat.

La conclusió, en definitiva, és que les múltiples queixes d’usuaris a títol individual, i de plataformes sorgides aquí i allà, estan més que justificades. Renfe va fent millores tècniques, millores a les estacions, a les andanes, als accessos, però els trens continuen trigant una barbaritat per anar a Barcelona, i no només per les obres, que causen unes molèsties que es podrien entendre si fossin ocasionals i no se sumessin a totes les altres incidències, que són recurrents. A més, d’informació, ben poca en reben. I quant al bus, té moltes menys places a disposició de l’usuari i sempre va col·lapsat.

És un mal endèmic, que no se soluciona posant un comboi més al dia. Un servei públic de qualitat, i que es vol universal, no es pot permetre aquest mal servei. No és competitiu i fa acabar la paciència dels usuaris.