L’activista Joana Massó, que pateix una malaltia neuromuscular, ha participat per primer cop a l’acte més multitudinari del carnaval vilanoví
Les Comparses del carnaval de Vilanova han tornat a omplir els carrers de la ciutat de caramels i color. Enguany ha estat una de les edicions més massives, amb gairebé 10.000 parelles. Una d’aquestes comparseres ha estat la Joana Massó, una vilanovina que ha fet història aquest diumenge, convertint-se en “la primera comparsera amb mobilitat reduïda a participar d’aquesta festa tan emblemàtica”.
Fins ara Massó considerava que les Comparses era “un espectacle inabastable” per algú que pateix una discapacitat física. La Joana va néixer amb atròfia muscular espinal del tipus II, una malaltia neuromuscular que fa que tingui mobilitat reduïda. Una condició que a partir d’ara tampoc li impedirà sortir a les Comparses: “Aquest any, amb el suport dels meus amics i el meu comparser, vaig decidir no deixar que res m’aturés”. Dit i fet. La vilanovina ha explicat a La Fura que a les nou del matí es van presentar a la bandera que s’havien inscrit sense avisar prèviament de la seva discapacitat. “Vaig superar les mirades curioses i vaig demostrar que amb determinació i passió, no hi ha barreres”, apunta.
La vilanovina assegura que no va trobar-se amb cap impediment, ni per seguir el ritme de la bandera, ni per desplaçar-se pels carrers de la ciutat. Això sí, va haver de ser més previsora que la resta de comparsers i embolicar amb cinta americana les rodes de la seva cadira per la quantitat de caramels que hi havia a terra. “Vaig ballar, vaig riure i vaig gaudir de cada moment”, celebra Massó. L’únic obstacle amb què es va trobar va ser les guerres de caramels. La massificació a la plaça de la Vila va fer que Massó decidís no accedir-hi “per por a que algú em caigués a sobre”, si bé no descarta participar l’any vinent.
Després d’haver viscut les seves primeres Comparses des de dins, l’activista vol crear un precedent i per això reivindica que l’acte més multitudinari del carnaval vilanoví també és una festa inclusiva. Una inclusió, diu Massó, que “no hauria d’existir perquè ja hauríem d’estar inclosos”.
Massó (@jouniiis a les xarxes socials) és autora de Day by Day (2022), un llibre on explica la realitat d’un col·lectiu afectat per un seguit de barreres arquitectòniques i psicològiques.
