Un grup d’investigadors de la Universitat de Barcelona ha localitzat a Pontons i Torrelles tres jaciments de ceràmica ibèrica que conformen el punt de producció terrissaire més important de l’època trobat mai abans a Catalunya. Així ho han assegurat a l’ACN els directors de l’excavació. A l’espera d’estudiar amb deteniment la composició de la ceràmica que també s’ha trobat a la zona, la principal hipòtesi és que tots aquests forns produïen àmfores i recipients que després es transportaven seguint el curs del riu Foix. D’aquesta manera, es duien al poblat iber localitzat recentment a Cubelles, que actuaria com a port durant el segle V aC.
Els arqueòlegs han trobat un total de set forns al jaciment Hortes de Cal Pons (Pontons), que van començar a excavar ara fa deu anys, si bé fins ara no se n’havia fet difusió. En el cas de Torrelles, hi ha un parell de forns més i tots dos estan situats a finques dels cellers Parés Baltà. Ara, a totes aquestes troballes localitzades els últims anys, s’hi sumen els dos forns trobats aquest desembre a la Font dels Ígols, en una zona boscosa de Pontons. “Són els centres terrissaires més importants de Catalunya i estan situats entre els més importants del nord-est peninsular”, destaca Ramon Cardona, codirector de l’excavació, que assegura que és “molt insòlit” trobar tres jaciments amb restes de forns ibers amb una separació de poc més de tres quilòmetres entre ells.
Cardona recorda que aquests tipus d’assentaments acostumaven a situar-se en indrets on poguessin accedir amb facilitats a les matèries primeres, com l’aigua i l’argila, fet que explicaria la seva construcció a la vora del Foix. Jordi Herms, codirector de l’excavació, afegeix que la teoria amb què s’està treballant és que la ceràmica produïda en aquesta zona es derivés cap a la Mota de Sant Pere (Cubelles), seguint el riu Foix, tant per aigua com per camins propers.
Aquest jaciment, però, no seria l’únic punt relacionat amb els forns de Pontons i Torrelles. Herms senyala que possiblement també estarien relacionats amb la Timba de Santa Bàrbara – entre l’Arboç i Castellet– i amb la ciutat trobada aquest estiu a Banyeres. De fet, el poblat de Banyeres seria la “capital regional” des d’on s’articularia la resta de la societat sota el domini de la ciutat de Kesse, on hi ha ara Tarragona.
A banda de seguir investigant l’expansió dels jaciments actuals, l’equip d’arqueòlegs es proposa ara definir la composició i característiques de la ceràmica elaborada a Pontons i Torrelles a través d’un estudi arqueomètric. Amb les dades concretes, es podrà determinar si les àmfores i envasos fets a l’Alt Penedès s’expandien arreu de la costa catalana i, fins i tot, a altres punts del Mediterrani. També s’espera concretar quins productes transportaven, si bé se sospita que principalment els envasos es destinaven al vi.
Les excavacions de Pontons, Torrelles, Cubelles, l’Arboç i Banyeres formen part del projecte de recerca ‘El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la Protohistòria i l’època romano republicana’, desenvolupat per la Universitat de Barcelona i el Centre d’Estudis Lacetans amb subvenció quadriennal de la Generalitat de Catalunya.
