Les obres que el Vinseum està duent a terme al costat del Palau Reial, on hi havia l’edifici de Cal Pa i Figues, han deixat al descobert un seguit de troballes arqueològiques que tenen un valor incalculable per conèixer com eren els primers pobladors de Vilafranca: un cementiri cristià baixmedieval de grans dimensions, amb una quarantena de cossos, que aportaran molta informació de la gent que hi vivia entre els segles XIII i XVI.
L’arqueòleg de l’empresa Tríade, que s’encarrega de les excavacions, afirma que es tracta “del cementiri més important excavat a Vilafranca, pel coneixement que ens donarà de quan Vilafranca es forma com a vila”. Un cementiri relacionat amb la basílica de Santa Maria o bé, i molt probablement, amb la de Sant Pelegrí. Quan s’hagin fet les anàlisis de les restes, en coneixeran l’alçada, l’alimentació, l’estat de salut, fins i tot es pot intuir la seva procedència, etc.
Les tombes es troben escampades en tota una gran àrea de mil metres quadrats, augmentant-ne la densitat com més a prop de la basílica de Santa Maria es troben. Són majoritàriament individuals, excavades a terra, sense llosa ni caixa, i segons Mestres, devia ser més prestigiós ser inhumat al costat del Palau Reial que no pas al cementiri. Les dues úniques fosses dobles són una d’una parella i una altra amb un noi i un nadó. També se n’ha trobat alguna de buida.
Un carreró i un pati
A banda del cementiri, han quedat al descobert cinc arcs que separaven els edificis del Palau Reial i de Cal Pa i Figues a l’antic Museu del Vi. Un cop excavats per la banda exterior, els arqueòlegs han pogut constatar que en paral·lel al carrer Sant Bernat, per l’altra banda del Palau hi havia hagut un carreró que donava a un pati descobert, on podria ser que hi haguessin hagut horts o un espai on deixar els cavalls. Dos dels arcs correspondrien a portes d’accés a zones de servei del Palau (la cuina, els magatzems, els estables…). El cementiri és d’una fase posterior al tapiat dels portals, de quan l’hospital dels Trinitaris es trasllada al carrer de la Font, segons explica Esteve.
Altres elements localitzats són algunes sitges, tres pous, la continuació de murs de la trama urbana excavada un any enrere al pati de Cal Badia i dos grans abocadors de restes de ceràmica dels antics constructors de càntirs.
Les excavacions van començar a mitjan mes de juliol i es preveu que encara durin un mes i mig més, si no s’allarga en funció de les troballes que vagin sorgint.
Jordi Farré, conservador del Vinseum, afirma que “cada excavació que es fa és una peça del trencaclosques” que ajuda a explicar la història de Vilafranca. El director del museu, Xavier Fornos, apunta que “la part més rellevant dels vestigis trobats es puguin museitzar”, integrar-los al discurs del Vinseum i explicar que “aquí hi havia un cementiri medieval”.
