L’equip d’arqueòlegs ha trobat, per primer cop al Penedès, un fragment d’una base de premsa de pedra per fer vi
L’Ajuntament de Cunit i l’equip d’arqueòlegs de la cooperativa ArqueoVitis han presentat aquest matí els resultats de les darreres excavacions que s’estan fent a l’establiment rural d’època ibèrica de Puig Pelós, a Cunit.
Des del passat 20 de novembre i durant tot un mes, l’equip d’ArqueoVitis ha dut a terme una nova campanya d’excavacions en aquesta zona. Segons l’arqueòleg responsable de les excavacions, Dani López, “el jaciment de Puig Pelós ha permès estudiar la base de l’economia dels ibers”. En aquest sentit, López assenyala que el jaciment es tracta d’una granja o masia d’època ibèrica dels segles III-I aC, amb una destacada activitat vitivinícola. El jaciment presenta un estat de conservació “notable”, amb algunes parets que arriben a fer més d’un metre d’alçada.
Segons els arqueòlegs, la masia té característiques semblants a les del jaciment del Fondo del Roig, per la qual cosa es creu que, segurament, estaven interconnectats. El Fondo del Roig estaria a tocar de la via Heraclea (via Augusta) i el jaciment de la zona de Puig Pelós, així com el Corral del Castell, estarien en l’àmbit costaner.
El Puig Pelós, més important del que es creia
Als anys 80 ja es tenia constància que hi havia aquest jaciment a Cunit, però “ningú s’esperava el resultat de les excavacions fossin tan positius”. Tant, que durant la primera campanya l’any 2018 l’equip d’arqueòlegs ja va trobar, en només un metre quadrat, un total de 26 individus d’àmfores ibèriques, la majoria d’elles destinades al transport del vi.
En aquesta última campanya, les tasques d’excavació s’han centrat sobretot en el que seria la porta d’entrada a aquest establiment rural. Uns 30 metres quadrat que han deixat a la llum troballes molt destacades, com ara un fragment d’una base de premsa de pedra. “Es tracta d’una evidència que en aquesta zona ja s’estava fent vi molt abans que arribessin els romans”, ha dit López. Tot i que s’ha trobat dintre d’un enderroc, l’arqueòleg assegura que “el fragment ha donat molts ànims per seguir excavant i aconseguir trobar més restes in situ”, com ja ha passat en altres excavacions a Gandesa o Tàrrega.
Una altra resta destacada ha estat la troballa de tres àmfores que estaven clavades a terra, i que l’equip encara no ha pogut identificar quin ús tenien. Es creu, però, que podrien ser recipients d’aigua. L’equip també ha remarcat la troballa de ploms escrits, un seguit de cartes epistolars de l’època i que fan pensar en acords comercials.
El recinte excavat també ha permès identificar una taula, una llar de foc i un got que s’hauria fet servir per cuinar, així com fragments d’un molí rotatori i restes d’un crani i extremitats d’una ovella. “Això explicaria els rituals de caire domèstic que es feien a les llars”, apunten des de la cooperativa. Segons Dani López, “el jaciment podria ser molt més gran, però la pressió urbanística i el gran creixement que ha viscut Cunit en els últims anys limita molt les possibilitats”. Es calcula que el jaciment podria fer un total de 300 metres quadrats.
Combinar les excavacions amb la museització
Des de l’Ajuntament han recordat la política patrimonial que s’està duent a terme des de fa més de deu anys a Cunit. L’alcalde de Cunit, Jaume Casañas, ha apuntat que “la intenció és donar diverses dimensions a les excavacions, convertint-les no només en un atractiu turístic, sinó també en un reclam històric i de recerca per a les escoles”.
La propera actuació està prevista per aquest mateix estiu, i consistirà en l’excavació dels recintes adjacents. Segons els arqueòlegs, l’objectiu és trobar el celler que hi podria haver. Així mateix, la voluntat, tant de la cooperativa com de l’Ajuntament, és combinar les excavacions amb la restauració i la conservació, de manera que l’espai pugui ser visitable al mateix temps que s’hi treballa. “Volem que el jaciment sigui un element amb una utilitat social i que ens connecti amb la història més remota del Penedès”, ha afegit Dani López.
L’excavació ha estat finançada per l’Ajuntament de Cunit i forma part dels projectes quadriennals que subvenciona el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que porta per títol: “El canvi sociocultural a la Cessetània Oriental durant la protohistòria i l’època romanorepublicana”, dirigit pel Dr. Joan Sanmartí de la Universitat de Barcelona.
