Dimarts finalment hi va haver les eleccions presidencials als Estats Units, en què està havent-hi un frec a frec en el recompte de vots que, a l’hora de tancar la present edició de La Fura, s’estava decantant ja clarament a favor de Joe Biden, al qual només li mancaven sis vots electorals per assolir la presidència. Tanmateix, no hi ha res decidit. També fa quatre anys es preveia una victòria de Hillary Clinton i al final se la va endur Donald Trump. Ara, tal com va el que s’ha fet públic del recompte, de tots els estats que encara estan pendents dels resultats només n’hi ha un en què el demòcrata vagi per davant, Nevada; i li donaria just els sis vots electorals que li falten per arribar als 270.
Però també hi ha el factor judicial. Per curar-se en salut, l’excèntric president s’ha posat la bena abans que la ferida i ja fa dies que va anunciant que si no guanya, impugnarà els resultats al Tribunal Suprem. També ha demanat als seus acòlits que surtin a celebrar la victòria. Seran les eleccions dels Estats Units amb més participació, i amb més de cent milions de paperetes emeses de manera anticipada per correu.
El resultat que en pugui sortir és crucial no només per als Estats Units, sinó també per a molts altres països del món. Hi ha un ampli consens que amb Trump durant el darrer quadrienni tothom hi ha perdut. Amb tot, els qui tenen l’última paraula no ho veuen tan clar, i ara mateix els Estats Units són un país profundament dividit. Fa feredat constatar que un país d’aquesta magnitud i importància política, econòmica i social pugui deixar-se engalipar pel populisme d’un individu mentider de mena, masclista i racista com Trump. I que mig país no se n’adoni.
D’altra banda, pensar que els Estats Units ens queda molt lluny és voler tancar els ulls a una realitat a la qual nosaltres també som susceptibles de sucumbir. Amb el descrèdit que té la política –i els polítics en general–, només cal que aparegui un il·luminat amb bona retòrica, que sintonitzi amb tota aquella classe treballadora que les successives crisis ha deixat a l’estacada, que se sàpiga vendre com la salvació de tots els mals, que apel·li a sentiments i emocions, que sigui carismàtic i a sobre s’enfronti a rivals descafeïnats, per catapultar un ultradretà al poder. Quina por!
